Sord Press: com acostar la informació als sords

CLARA SÁNCHEZ / MARC MAYOLA

“Reconèixer la llengua de signes catalana com a sistema lingüístic i regular-ne l’ensenyament i la protecció des dels poders públics”. Aquest és un dels punts de l’article 2 de la Llei de la llengua de signes catalana aprovada pel ple del Parlament de Catalunya, el 26 de maig del 2010. Malgrat aquesta voluntat política, la realitat social és una altra. Així ho considera l’impulsor de Sord Press, Guillem Carles. L’únic periodista sord col·legiat de Catalunya apunta que els professionals col·legiats i la societat en general “han de prendre consciència que Catalunya, com a país, disposa de quatre idiomes”.

Carles afegeix, amb dades de l’any 2010 a la mà, que “més de 25.000 persones són usuàries de la llengua de signes”, cosa que vol dir que triplica l’aranès, que el parlen unes 7.000 persones. Aquest periodista insisteix que la llengua de signes disposa del seu “propi estatus i lloc que li correspon entre el català, el castellà i l’aranès”, però remarca que seria necessari un treball pedagògic profund perquè la societat prengui consciència d’aquesta riquesa lingüística.

Guillem Carles Gonel és sord des dels quatre anys a causa d’una meningitis. Nascut a la comarca del Montsià el 1946, va marxar amb només set anys a estudiar a Barcelona. A aquesta edat estava escolaritzat en un internat de la Diputació de Barcelona i, sis anys després, va seguir estudiant a l’Institut Català de Sords de la capital catalana. El 1973, Carles es va matricular a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona, carrera que es va veure interrompuda per la manca de la figura de l’intèrpret de llengua de signes per als estudiants. “Sempre m’asseia a primera fila per llegir més fàcilment els llavis dels meus professors. M’era especialment complicat quan portaven bigoti”, recorda. Dos anys abans d’ingressar a la facultat, ja havia creat Sord Press, una empresa concebuda com a agència de notícies i que realitza una tasca única perquè adapta formalment les informacions d’actualitat per fer-les entenedores a les persones sordes. Corria el 1971 i, a l’any següent, l’empresa periodística ja era inclosa en el registre de Llei de Premsa i Impremta.

Des de llavors, no ha deixat mai d’exercir de periodista malgrat els obstacles propis de la seva sordesa. Un exemple de la seva tasca el trobem en la iniciativa d’editar una revista bimensual d’àmbit estatal per a persones sordes.

Actualment, Carles és periodista freelance i col·legiat des del 2002, any que va ser acreditat dins l’àrea política, a les rodes de premsa del Parlament i a l’Oficina del Portaveu del Govern, on segueix anant. També és director i conductor de l’espai Tribuna Oberta Sord Press i del Magazine de notícies en llenguatge de signes, activitats que s’organitzen al Col·legi de Periodistes des de fa sis anys. Aquestes dues iniciatives són les propostes periodístiques més visibles de Sord Press.

Plataforma transversal

La tasca, però, no es limita a l’àmbit estrictament periodístic. Sord Press també és un instrument de dinamització i integració social i cultural de les persones que pateixen limitacions auditives. “Sortides, excursions, escapades gastronòmiques, teatre per a sords o visites a museus. En aquest cas, un intèrpret tradueix les explicacions del guia al llenguatge de signes”, afirma Ruth Carles, filla del fundador de Sord Press, que treballa com a intèrpret de l’entitat i que ressalta el caràcter transversal d’aquesta entitat.

De totes maneres, l’essència de Sord Press, com el seu nom indica, radica en la vocació periodística i política comunicativa de l’agència. “Hem assumit el compromís que el periodisme ha d’estar al servei de la societat per mandat constitucional. La nostra tasca sobrepassa la que pugui realitzar una agència qualsevol. Més enllà d’explicar notícies, pretenc dotar-me d’un periodisme social per construir una consciència col·lectiva a través d’un altre estil d’informar”, assegura l’impulsor d’aquesta empresa.

Guillem Carles posa èmfasi en la capacitat de Sord Press per acostar a les persones sordes la informació de manera entenedora, no només per l’adaptació al llenguatge de signes, sinó perquè s’ajusta a la cosmovisió particular de les persones sordes. “La llengua de signes és la protagonista presencial cada divendres –en els magazins– com a mitjà per informar i estar informats de la temàtica política, social i cultural que es cou a Catalunya, Espanya i al món. La societat de la informació ens inunda de notícies, fets, esdeveniments i idees que s’escapen de la nostra capacitat de comprensió lectora, de manera que dotem les informacions d’un tractament i estil periodístic diferenciat que ens abasta. En context presencial, ens sentim feliços perquè és com sentir-nos a casa”, explica.

Per la seva part, Ruth Carles recalca que del conjunt de la comunitat sorda usuària de signes, un 40% no acaba d’entendre el que es difon, ja sigui a nivell audiovisual o de lectura. “Les persones sordes de més de quaranta anys no compten amb preparació per rebre la informació que es dóna de manera completa, falta la profunditat”, afirma. Unes dades que reforcen la necessitat d’adaptar la informació a la comprensió especifica de les persones sordes. I és que, tal com assegura la Ruth, “l’entorn de les persones sordes és diferent. La manera d’expressar-se, el tipus d’acudits, el sentit de l’humor, són maneres de funcionar diferents. De fet, normalment els sords s’ajunten entre ells. Tenen una manera de pensar semblant”.

Precisament, un punt de trobada enriquidor per a aquesta comunitat s’ofereix en els Magazine de notícies que se celebren periòdicament a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes. Una experiència pionera que Guillem Carles no descarta que es reprodueixi fora de les nostres fronteres. “En alguns llocs de la resta de l’estat, volen dur a terme el Magazine de notícies presencialment”, admet l’impulsor de Sord Press. Per això considera que “a Catalunya, l’àmbit de la premsa sorda disposa d’una excel·lent salut, més que no pas a la resta de l’estat”.

Pel que fa a nivell europeu, el promotor de Sord Press va assistir l’any 2009 a una taula rodona, en motiu del centenari de la revista Tiro Magazine de Le Mans, en la qual diversos directors de mitjans belgues, italians, francesos, britànics i suïssos van acordar impulsar l’accessibilitat a la premsa a través de la llengua de signes com a mitjà de comunicació. De totes maneres, i malgrat aquesta voluntat, Carles assegura que no es troba “cap diari específic per a les persones sordes als quioscs europeus”.

A banda del Magazine de notícies, l’espai Tribuna Oberta és un punt de “debat obert i reflexió entre els ponents i els assistents en matèries concretes” que sovint tenen relació amb els drets de les persones sordes. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el president de la Generalitat, Artur Mas; el diputat d’ERC al Congrés espanyol, Joan Tardà; l’expresident del F.C. Barcelona, Joan Laporta, i l’historiador i escriptor Ramon Ferrerons són algunes de les personalitats que han participat en els últims anys en aquestes sessions. Unes 1.500 persones van assistir durant l’any passat al conjunt de Magazines i Tribunes, amb una mitjana d’assistència de 70 persones per acte.

Una altra iniciativa per significar-se socialment, i que un dia va tenir una rellevància especial, es el Premi Sord Press 2010 que l’entitat va concedir a Pep Guardiola, aleshores entrenador del Barça. Guillem Carles recorda que el lliurament es va fer a la Ciutat Esportiva Joan Gamper a petició del mateix Guardiola “per tal d’evitar un acte mediàtic”. El responsable de Sord Press explica que Guardiola “gaudeix d’una comunicació no verbal excel·lent i d’un llenguatge corporal molt explícit. Milions de teleespectadors estan familiaritzats amb els seus gestos i expressions facials durant els partits. Els assistents al Magazine van votar-lo per unanimitat”.

Reclamacions històriques

Més enllà de les activitats i iniciatives que Sord Press desenvolupa en el seu dia a dia, l’entitat també treballa amb l’objectiu d’aconseguir el ple reconeixement dels drets de la comunitat sorda.

En aquest sentit, una de les reclamacions històriques és la subtitulació de tots els continguts televisius. Guillem Carles apunta que aquesta demanda “no és una utopia. És un dret en la política d’igualtat d’oportunitats. La Llei de l’Audiovisual, que està pendent de ser aprovada pel Parlament, ens obrirà nous horitzons en aquesta matèria”.

Una altra aspiració relacionada amb la presència als mitjans de comunicació i la igualtat d’oportunitats en aquest àmbit, és la creació d’un canal de televisió en llengua de signes.

Precisament, és una de les principals conclusions de la tesi La percepció que tenen les persones sordes signants de l’actualitat periodística (2005-2009). L’autor d’aquest treball, Jordi Serrat –doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació i professor de la Universitat de Vic– opina que caldria impulsar un canal de televisió en llengua de signes. “Aquesta proposta de la comunitat sorda catalana, no és cap brindis al sol si tenim en compte que la Llei General de la Comunicació Audiovisual espanyola diu que les televisions públiques hauran d’oferir 10 hores setmanals en llengua de signes a tots els canals a final del 2013, i les privades 2 hores setmanals”, afirma.

La realitat, però, és que moltes televisions no compleixen les quotes legals imposades, ja que no disposen de prou recursos econòmics. Davant d’aquest escenari, Serrat apunta que potser seria més viable, fins i tot econòmicament parlant, que ajudessin a finançar, entre totes i sota l’impuls de l’administració, un nou canal que fos gestionat pels mateixos sords. “Penso que aquesta proposta –assegura– té sentit perquè moltes persones sordes se senten més identificades si el comunicador que transmet les notícies és un presentador o periodista sord. Prefereixen un sord abans que un intèrpret oient”. La intenció d’aquest professor no és, en cap cas, infravalorar el rol dels intèrprets. “Crec que fan una feina importantíssima que es podria incrementar i potenciar en el nou canal si fessin de pont entre els sords i els oïdors a l’hora de recollir la informació oral”, diu.

Mentre aquestes reivindicacions no es compleixen, Sord Press i Guillem Carles seguiran treballant al peu del canó per fomentar la cohesió dins la comunitat sorda a través de l’exercici periodístic. La tecnologia i les xarxes socials s’han convertit en “excel·lents aliades perquè representen un salt qualitatiu i quantitatiu important en la comunicació. Actualment, els telèfons intel·ligents d’alta gamma tenen per a nosaltres una accessibilitat del 100%. I a Facebook, Twitter o Linkedin disposem d’un espai digital propi”, assegura. Així doncs, més de quatre dècades després de la seva fundació, Sord Press continua trencant barreres.