Opacitat en l'àmbit local

L’equip del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona va donar a conèixer, al mes de març, les darreres dades del Mapa de Bones Pràctiques de Comunicació Pública Local a Catalunya.

El mapa, basat en el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública, que es va elaborar el 2003, té per objectiu que representants polítics i tècnics tinguin una guia de les actuacions que poden incorporar o millorar, així com promoure la cultura del treball cooperatiu per a la construcció de coneixement col·lectiu.

L’estudi ha analitzat a fons un total de quaranta dos webs dels municipis capitals de comarca a Catalunya i per fer-ho ha tingut en compte qüestions com la informació sobre els representants polítics i la seva tasca, les ordenances municipals i els acords, els plans urbanístics o els pressupostos, entre altres aspectes. El mapa proporciona una fitxa de cada web municipal amb els quaranta-un indicadors bàsics en relació amb qui són els representants polítics, com gestionen els recursos col·lectius i quina informació i eines de participació ciutadana ofereixen.

“Per compensar la manca d’una llei de transparència, hem desenvolupat una eina per obligar els ajuntaments a proporcionar als seus webs informacions bàsiques sobre qui són els representants polítics i com gestionen els recursos col·lectius”, assegura Amparo Moreno Sardà, catedràtica emèrita del Departament de Periodisme de la UAB i directora del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP).

Fruit d’aquest treball, es conclou que Sabadell i Sant Feliu de Llobregat encapçalen la classificació de bones pràctiques en comunicació local, ja que compleixen tots els indicadors que es consideren bàsics perquè els ciutadans puguin fer el seguiment de l’actuació dels responsables polítics.

Mancances importants

El Mapa de Bones Pràctiques deixa clar que a nivell local encara hi ha moltes mancances pel que fa a la transparència. I és que mostra com més d’un 90% dels webs municipals ofereix una informació insuficient o que només un 56% publiquen el calendari de treball dels òrgans del govern.

D’altra banda, el pressupost municipal només es publica en una mica menys de la quarta part dels webs (24%). Altres informacions clarament insuficients són les retribucions dels càrrecs electes que tan sols es publiquen en un 4% dels casos, mentre que la relació de llocs de treball i les retribucions segons les categories només ho fan en un 2%. Un altre punt feble són les ordenances municipals, malgrat ser la normativa que la ciutadania ha de complir: només es publiquen en un 45%. A més, un 90% dels webs no informen de l’elaboració d’un Pla de Govern.

La majoria dels webs publiquen notícies i aquest indicador ha pujat dos punts respecte a la primera edició de l’estudi —d’un 60% a un 62% —però només un 4% d’aquestes notícies parlen d’actuacions dels membres del govern relacionades amb el rendiment de comptes. L’estudi també ha posat de manifest la necessitat que les Diputacions prenguin mesures per millorar la informació dels webs dels municipis amb menys de 10.000 habitants.

Una dada positiva és que el Mapa ha provocat millores en els webs, ja que arran de la publicació ha augmentat el nombre de webs amb una puntuació superior a un 50% d’indicadors positius.

Els impulsors d’aquesta iniciativa asseguren que han construït el Mapa “com una eina de periodisme polític, que ha de facilitar l'avaluació dels recursos que els ajuntaments ofereixen als seus webs per fer efectius aquests drets, i la participació ciutadana en el control democràtic”. Més informació a:

Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Local a Catalunya

Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural