Investigació amb ADN digital

En el darrers anys, el periodisme de dades ha conquerit un notable protagonisme dins dels treballs periodístics d’investigació. El cas WikiLeaks i, més recentment, l’ Offshore Leaks, impulsat per l’International Consortium of Investigative Journalist (ICIJ), avalen aquesta nova manera d’investigar amb ADN digital. Sobre l’ Offshore Leaks cal recordar que durant quinze mesos hi han treballat prop de cent periodistes i especialistes que han tractat amb dos-cents seixanta gigabytes d’informació en brut per tal d’esbrinar com funcionen alguns paradisos fiscals i identificar qui els fa servir.

Basat en l’anàlisi de grans fonts i bases d’informació, no és un concepte nou, però dibuixa un escenari nou, essencialment digital. D’entrada, per abordar les enormes quantitats d’informació que cal processar són imprescindibles les eines informàtiques. I encara que els resultats es poden publicar de moltes maneres, els grafismes i sistemes interactius són idonis per oferir el resultats de manera comprensible a uns lectors que cada vegada utilitzen més els ginys electrònics per accedir a la informació.

Es tracta de periodisme d’investigació que només es pot fer amb la col·laboració de professionals com reporters, informàtics, grafistes, etcètera que pot incloure, segons la complexitat, advocats o especialistes en determinades matèries. A Espanya encara té poca incidència. Alguns mitjans fan incursions en el terreny i hi ha iniciatives puntuals com les primeres jornades sobre periodisme de dades que va tenir lloc a Barcelona a finals de maig o la Fundació Civio, responsable de treballs com “¿Dónde van tus impuestos?”.

Marcos García Rey, vinculat a Civio i un del periodistes espanyols que ha participat en diverses recerques de l’ICIJ, assegura a CAPÇALERA que “a Espanya, i a molts llocs, hi ha una certa confusió amb aquest fenomen perquè, de vegades, es fan infografies i visualitzacions de dades sense convertir-los en notícia. Això no és periodisme de dades. Perquè ho sigui, cal analitzar, verificar i posar en context els nombres per tal que siguin notícia, informació abans desconeguda. Cal veure el periodisme de dades como una part del tot, del periodisme d’investigació”.

El periodisme de dades, per un costat, és una eina per analitzar l’ingent quantitat d’informació que sobre alguns temes es pot recol·lectar en l’entorn digital i que difícilment es podria tractar amb sistemes tradicionals. Per un altre, és una resposta crítica del periodisme a l’opacitat i l’ús esbiaixat, i a vegades directament tendenciós, que governs, corporacions i altres poders fan de les dades que subministren. I és obvi que té punts de contacte amb altres iniciatives socials com les lleis de transparència i similars. Un dels pioners en la matèria és el nord-americà Philip Meyer, que als anys setanta ja treballava en aquest camp. El diari britànic The Guardian ha fet bandera del periodisme de dades des que fa quatre anys va endegar un espai específic sobre el tema i gràcies a llibres com Facts Are Sacred (The Power of Data).

El New York Times i Der Spiegel han treballat en aquest escenari i els grans mitjans mundials estan explorant aquest territori. La seva creixent importància explica llibres com el Data Journalism Handbook, una obra gratuïta i open source, sorgida d’una trobada internacional a Londres, l’any 2011, i de la qual s’estan fent les versions en diversos idiomes. O els Data Journalism Awards, creats per la Global Editors Network, que busquen els millors treballs en l’especialitat. La primera edició va ser l’any 2012 i enguany hi participen prop de tres-cents treballs.

Malgrat aquest esclat general, especialment en el món anglosaxó, a Espanya, segons Marcos García Rey, encara és a les beceroles. “És un tema pendent en el grans mitjans. La crisi no ajuda perquè la majoria de les redaccions estan sota mínims i els professionals necessiten formació per poder-hi treballar. En general, entre els reporters falta cultura estadística i matemàtica”, afirma. I afegeix: “Es necessita una cultura i una pedagogia que ajudi a qüestionar i verificar les dades que aporten les notes de premsa de l’Institut Nacional d’Estadística, de qualsevol administració estatal, d’un estudi científic o d’una empresa de demoscòpia”.

Enllaços

Dades de l’Offshore Leaks:

www.icij.org/blog/2013/04/highlights-offshore-leaks-so-far

Fundació Civio

http://www.civio.es/

PhilipMeyer

http://pmeyer.web.unc.edu/

Bloc The Guardian

www.guardian.co.uk/news/datablog

Data Journalism Handbook

http://datajournalismhandbook.org/

Data Journalism Awards 2013

www.globaleditorsnetwork.org/dja/