El retrat més precís de la professió

EUDALD COLL

El Col·legi de Periodistes ja disposa d’un primer diagnòstic de l’estat de la professió. Quan, el passat juliol, es va presentar l’acord amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per impulsar un pla estratègic de formació i ocupació, ja es va assenyalar que calia informació més precisa per abordar un pla d’actuació que permeti lluitar contra l’atur en el sector amb més garanties.

Per això, a l’estiu passat, es va encarregar un estudi que permetés identificar els clarobscurs del mercat laboral. L’encàrrec va recaure en Digilab. Media, estrategy and Regulation de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), sota la direcció de Josep Lluís Micó, director del grau de Periodisme.

Des del mateix moment en què van rebre l’encàrrec, un grup de cinc persones de perfils diversos dirigit per Micó va començar a treballar-hi. En total, han estat quasi quatre mesos de feina durant els quals han recopilat dades de tot tipus i han fet una cinquantena d’entrevistes en profunditat a diferents professionals del sector, als responsables de les dotze universitats que ofereixen estudis de Periodisme i a corresponsals estrangers. També han rastrejat material a escala internacional.

El resultat de tot plegat és un estudi ( Anàlisi de l’ estat actual de la professió periodística a Catalunya, oportunitats en el sector i necessitats de formació) que va ser presentat el 20 de febrer. “És un informe amb novetats interessants i constatacions que fins ara s’havien intuït”, afirma Micó.

Massa universitats

L’informe comença parlant dels estudis universitaris i recorda que cada any a Catalunya hi ha uns 545 nous titulats de Periodisme. Un increment que s’entén per l’augment de l’oferta. Els anys 2009-2010 hi havia set universitats catalanes que els oferien ‒tres més que l’any 2000‒ i va seguir creixent amb el nou grau de Comunicació de la UOC. Així, mentre que l’any 2000 hi havia 1.245 estudiants de Periodisme, el 2010 ja n’eren 2.532. Els responsables dels estudis universitaris han admès als autors de l’informe que l’oferta és excessiva. “Si es parla de periodistes, sí, és excessiu, però si es parla de comunicadors, doncs no”, puntualitzen.

Amb tot, l’increment progressiu d’estudiants ha vingut acompanyat d’una disminució del grau d’inserció laboral dels titulats al llarg de l’última dècada. “És a dir, que aquest augment de places als estudis de Periodisme no responia a les necessitats de la realitat social i empresarial”, assegura l’informe.

L’estudi també explica com des de les facultats s’apunten els mitjans tradicionals com a espais on inserir els nous graduats, quan en realitat aquest subsector està tancat des de 2009, segons admeten els directors de grau de Periodisme i els responsables de les borses de treball. “Des de les borses de treball –afirma l’informe– s’assenyala que la distorsió entre la teoria i la realitat genera frustració entre els graduats, principalment entre aquells que només entenen la carrera com una via d’accés als mitjans clàssics”.

Baixa inserció

Les dades d’inserció laborals dels estudiants també reflecteixen els problemes de l’ocupació en el sector. Segons l’Enquesta d’Inserció Laboral de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, un 92,3% dels graduats de la promoció 2003-04 estaven ocupats, però des de llavors la tendència és a la baixa. Per a tot això, l’informe assenyala que “s’hauria de prestar atenció a altres perfils i sectors emergents, la majoria relacionats amb el terreny digital, la comunicació corporativa i les relacions públiques”.

L’informe –que deixa clar que la formació complementària de màsters i postgraus està molt menys valorada que les pràctiques– critica carències dels més novells: “Les principals mancances detectades pels caps i responsables jeràrquics tenen a veure amb qüestions intangibles, de fons, pròpies dels trets constitutius de l’ofici: manca de curiositat, escassa iniciativa, poca cultura general i, sobretot, una desorientació preocupant pel que fa al seguiment de l’actualitat i a la funció social del periodista”. A aquests greuges, s’hi afegeix que sovint en tinguin prou amb les dades que troben a la Xarxa, la incapacitat a l’hora de discriminar les informacions certes de les falses que corren per Internet, així com deficiències en l’escriptura, degut a la manca de l’hàbit de llegir. Tal com apunta l’informe, el poc interès per seguir els mitjans de comunicació, fins i tot els propis, desconcerta els experts.

Dades preocupants

L’informe apunta que, segons les dades del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), en el moment de finalitzar l’informe hi havia 1.769 periodistes buscant feina, dels quals 1.510 són a l’atur. També detalla que, independentment de la formació, hi ha més de 3.000 persones registrades al SOC que busquen feina en el camp de la comunicació com a primera opció.

El perfil del periodista sense feina és el d’una dona que té entre 28 i 37 anys, viu a la demarcació de Barcelona i té experiència. D’altra banda, una altra de les dades de l’informe és que les feines més demanades pels periodistes registrats al SOC són la de redactor de premsa, ràdio i televisió, seguida d’empleat administratiu, corrector d’editorial, locutor de ràdio i televisió, així com director de gabinet de premsa.

La situació, doncs, és molt delicada. Només el 2012 s’han destruït més de 3.670 llocs de treball, i s’esperen més ERO per als propers mesos. Gairebé un 50% dels acomiadaments dels darrers quatre anys –8.300 des de 2008– s’han executat el 2012. I les previsibles fusions de grups empresarials empitjorarien la situació. Segons la FAPE, només en els mitjans escrits, 6.271 periodistes van perdre la feina entre 2008 i 2012 a l’Estat. Per la seva part, en les ràdios privades l’índex d’ocupació ha caigut un 30% des de 2008. D’altra banda, els autors de l’estudi assenyalen que la televisió “encara no ha patit la sotragada més forta derivada del procés massiu de digitalització, no tant en la producció –això ja està ben assimilat–, sinó en la recepció i la redistribució dels continguts”.

En qüestió de gènere, l’informe apunta que les dones surten més malparades: un 58,28% dels registrats al SOC que busquen feina són dones. I més d’un 60% dels estudiants de Periodisme, també. Per contra, un 59% dels treballadors són homes.

Un altre aspecte a tenir en compte en aquest diagnòstic és l’augment de la precarietat. Segons dades de la Federació de Sindicats de Periodistes, el 2011, un 62% del total dels treballadors del sector admet haver patit una reducció de sou, mentre que un 77% dels professionals de la informació considera que la seva situació laboral és precària.

Aquestes dades conviden al pessimisme, encara que els autors de l’estudi no cauen en la desesperança. “I és que, malgrat tot, hi ha vies que conviden a tenir un cert optimisme de cara al futur. No tot són dades negatives d’atur. Més enllà del món dels mitjans, hi ha un sector que fins i tot en temps de crisi crea llocs de treball: és el de la interactivitat i altres feines relacionades amb el món del Web”.

Noves feines

L’informe també apunta que la contracció de les estructures dels mitjans, lligada al procés de digitalització, redefinirà les funcions en les redaccions, sobretot en la premsa. “Figures com fotògrafs, documentalistes, corresponsals a l’estranger, secretaris de redacció, maquetadors o els correctors lingüístics corren un seriós risc d’extinció per la confluència de causes econòmiques i de transformacions associades al model tecnològic. Es preveu que a curt termini puguin mantenir-se, en el millor dels casos, a les grans empreses, on aportaran valor afegit”, afirma. I és que sovint en alguns mitjans aquestes feines ja les assumeixen els redactors.

El que queda molt clar és que el futur està lluny de les redaccions tradicionals. “La comunicació corporativa i les activitats que s’hi associen, incloent-hi la gestió de l’entorn 2.0 a través de figures com el community manager, el social media manager i altres similars amb atribucions pràcticament coincidents, s’han erigit en una de les grans esperances per als periodistes que han buscat feina en els últims anys. Les possibilitats d’entrar a treballar en un mitjà convencional han minvat dràsticament, gairebé en paral·lel a l’interès creixent per la comunicació en totes les esferes, indústries i entorns del present”, afirma.

L’informe també detalla alguns dels nínxols professionals que poden generar nous llocs de treball, com el periodista de dades, per exemple. Algunes d’aquestes ocupacions ja s’estan donant a l’estranger, però en canvi no han arribat encara aquí. “Hi ha un enorme divorci –explica Micó– entre el que es diu en el món acadèmic i les tendències a escala internacional, i, d’altra banda, el que hi ha a casa nostra. A nivell internacional, hi ha noves opcions laborals que aquí no tenen en absolut implantació, perquè els mitjans no se les poden permetre. Els ho preguntes i quasi resulta còmic, perquè ho veuen com un luxe. Per tant, s’haurà d’esperar”. En el que sí que coincideix tothom és en el valor de la polivalència: “Treballi on treballi, el professional de la informació actual ha de complir amb una sèrie d’obligacions més extensa i abundant que en cap altre moment.”.

El treball de l’equip que ha liderat Micó es convertirà, a partir d’ara, en la base del pla estratègic que permetrà al Col·legi de Periodistes poder desenvolupar unes línies de treball per lluitar de manera més eficaç contra la desocupació. D’altra banda, també confirma que l'oferta formativa presentada fins ara pel Centre de Formació i Desenvolupament ha estat encertada i alhora l’orienta per millorar la política de cursos que oferirà en un futur immediat, basada en les necessitats reals detectades en el mercat laboral.