Lliurament del XVIII Premi Mila de Periodisme a Lleida

La Paeria ha lliurat aquest dimarts els guardons del XVIII Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida, que un any més contribueixen a visibilitzar les dones i a defensar els seus drets. La tinenta d’alcalde i regidora de Polítiques Femnistes, Carme Valls, i la presidenta del Col·legi de Periodistes – Demarcació de Lleida, Laura Alcalde, han presidit l’acte al Saló del Retaule, acompanyades de la comissionada de Polítiques Feministes, Verònica Martínez, i diverses regidores i regidors de l’Ajuntament, en què s’han reconegut els treballs periodístics d’Albert González Farran, Daniel Domínguez Rodríguez, Clara Ardévol i Mallol i Estela Busoms González.

La tinenta d’alcalde ha dit, reproduint una frase de la periodista Clara Ardévol, que les dones “continuem sent objectes i no subjectes” i que segueix havent-hi moltes desigualtats, en el salari, els càrrecs de responsabilitat, etc., fets que es reclamen i denuncien en el marc del #8M. Valls ha assegurat que la Paeria, com a govern progressista, està compromesa de manera transversal per afavorir polítiques feministes i s’ha adreçat als homes per demanar-los complicitat, suport i treball per assolir la igualtat de gènere perquè “sense els homes no avançarem, les dones soles no ens en sortirem”, ha assegurat.

Per la seva part, Alcalde ha destacat la sensibilitat dels reportatges guardonats, que compleixen l’objectiu de visibilitzar les dones. Ha indicat que “si no es parla d’un tema, no existeix. Parlem-ne i posem-hi el focus” perquè la igualtat de gènere “sigui una realitat i no una aspiració”.

El jurat del Premi ha argumentat l’atorgament dels guardons als següents reportatges:

• En la categoria de premsa escrita: “Front contra Osbtetrícia de l’Arnau per no respectar el protocol de Salut”, d’Albert González Farran, publicat al diari ARA. Aquest reportatge posa en relleu l’incompliment del protocol a la Unitat d’Obstetrícia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Es visualitza l’absència d’un Pla d’actuació a curt termini, el qual vulnera les condicions dignes d’atenció. La notícia va generar impacte social, que va desencadenar l'anunci per part del Departament de Salut d'una inversió de 800.000 euros en la renovació de la unitat d'Obstetrícia de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. És un reportatge rigorós que contrasta la informació.
• En la categoria de mitjans digitals, hi ha hagut doble reconeixement:

“La vida diez años después del asesinato de Liliana”, un reportatge de Daniel Domínguez Rodríguez, amb fotografies d'Elvira Megías Quirós, que es pot llegir a #Portodas La Marea. És un reportatge que posa sobre la taula la vivència d’aquest feminicidi 10 anys enrere, quan les sentències judicials i els imaginaris socials envers les violències masclistes eren abordats de manera diferent. Inclou entrevistes a la família de Liliana (la mare i el seu germà) i posa el focus en les seves vivències personals, els seus relats i la vida després de l’absència de la Liliana.

“Dins un vídeojoc eròtic immersiu: com és la pornografia d’Erika Lust?”, de Caral Ardévol i Mallol, escrit per a Vilaweb. És un treball elaborat a partir de la visita a House of ERIKALUST, la primera exposició immersiva eròtica d’Europa que va tenir lloc a Barcelona el 2024. Posa en qüestió les creences i els continguts establers pel patriarcat i aposta per una sexualitat més viva i oberta, mitjançant l’expressió artística subversiva des de la mirada dissident d’un feminisme nou dins de l’àmbit de la pornografia contemporània.

• En la categoria de mitjans audiovisuals: “Temporeres a Lleida: la feina invisible de la dona a la campanya de la fruita”, d’Estela Busoms González, emès a 3Cat - Catalunya Ràdio. El jurat ha comentat que es va elaborar a partir d’un primer estudi encarregat pel Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya per determinar les necessitats de les dones temporeres, col·lectiu que representa un 15% de tots els contractes que es firmen durant els mesos de recollida de la fruita a Lleida. Incorpora la perspectiva de gènere en la investigació i dona veu a les vivències d’algunes d’aquestes treballadores de la campanya de la fruita.

En total, el Premi Mila ha lliurat 6.000 euros. Cada categoria està dotada amb 1.500 euros. Enguany, com que la de fotoperiodisme ha quedat deserta, el jurat ha optat per destinar aquesta dotació a un altre treball de la categoria de mitjans digitals. En aquesta XVIII edició, el guardó ha rebut 37 treballs, el doble que a l’anterior convocatòria. El Premi Mila de Periodisme és convocat conjuntament per l’Ajuntament de Lleida (Regidoria de Polítiques Feministes) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya-Demarcació de Lleida i té com a objectiu reconèixer aquells treballs periodístics que es distingeixen per fomentar les polítiques de promoció de les dones en tots els àmbits. L’acció s’emmarca en el Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere a Lleida.

També s’han lliurat dos accèssits:

• En la categoria de premsa escrita: Accèssit per a “Primera y última generación de fareras”, de Maria Teresa Amorós, a l’ABC. Parla de la primera i última generació de fareres. Documenta com van viure aquesta incorporació a una feina que tradicionalment havia estat desenvolupada per homes i com es va finalitzar poc temps després d’haver-hi arribat, d’aconseguir aquesta conquista. L’any 2030 ja no quedarà cap persona als fars d’Espanya perquè estaran mecanitzats. Es posa nom a les 36 fareres que han passat per la història dels fars.
• En la categoria de mitjans digitals: Accèssit per a “Dones a les ones”, presentat per Elvira Altés Rufias, juntament amb Sandra Balagué i Josep Maria Adell. És un projecte que posa en valor  la participació de les dones en els 100 anys transcorreguts d’ençà de la inauguració de la ràdio al nostre país. Inclou un fons de veus accessible digitalment adreçat a la ciutadania en general, a professionals de la ràdio i la comunicació, a persones que treballen en la recerca des d’àmbits acadèmics o associatius i, en general, a tota l’audiència radiofònica. El web ofereix informació, materials gràfics, referències sonores i els perfils biogràfics de les dones que han treballat davant o darrere dels micròfons en les distintes emissores i en cada època històrica a Catalunya.