Joan-Ignasi Ortuño, periodista col·legiat i víctima de la precarietat. Avui lluita contra una jubilació insuficient, l’absència d’ajuts i la incertesa d'haver de viure al carrer. Ortuño ha dedicat tota una vida al periodisme cultural i comparteix el seu testimoni amb la professió.
En aquest extracte del nou llibre de Yuval Noah Harari analitzem com la intel·ligència artificial representa una amenaça no només per a les democràcies, sinó també per a les dictadures.
El passat 21 de maig el Col·legi de Periodistes de Catalunya celebrava un acte als Jardins de la Maternitat, per retre homenatge als professionals de la informació de més de trenta-cinc anys de col·legiació. Una commemoració que té lloc cada any i que és un homenatge a professionals de la informació que han viscut, des de primera línia, el canvi sofert pel periodisme, on han canviat les dinàmiques de treball.
La societat es troba en un moment de lluita de forces i és necessari prendre partit. Censures de pel·lícules LGTBI+, agressions, vexacions i assassinats a gent del col·lectiu tenen lloc, enmig d’una onada d’extrema dreta que estén discursos populistes.
La guerra a la Franja de Gaza i a Ucraïna, la dificultat d’informar sobre la crisi climàtica o la propaganda política són alguns dels reptes als quals s’estan enfrontant molts periodistes arreu del món. Segons l’últim informe de Reporters Sense Fronteres, aquest 2024 Espanya ha passat del lloc 36 al 30 en el rànquing mundial de la llibertat de premsa.
Amb l’objectiu d’arribar a públics més joves, els mitjans de comunicació han optat per intensificar l’estratègia digital amb més presència a les xarxes socials dominants. I en aquests moments, això implica ser a TikTok, la plataforma preferida per la coneguda com a Generació Z.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
El 27 d’octubre del 1964 es va emetre en directe La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra, el primer programa en català produït per Televisió Espanyola a Catalunya i les Illes Balears. Tot i que no se’n conserva la cinta, suposava l’inici d’una programació regular en català l’últim dimarts de cada mes, sota l’epígraf de Teatro catalán.
El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya– va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.
Amb la celebració dels 100 anys de la ràdio a tocar, el periodista Jordi Morató entrevista a Albert Malla, el reconegut locutor amb una veu inconfusible.
Quins reptes i oportunitats planteja el nou any pel sector de la comunicació? La periodista col·legiada Laura Saula parla amb professors i investigadors dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC per descobrir quines seran aquestes dinàmiques.
Una setantena de periodistes han estat assassinats des del passat 7 d'octubre a conseqüència del conflicte entre Israel i Hamàs. La periodista Anna Pruna relata com Gaza s'ha convertit en el lloc més perillós per als periodistes i les seves famílies.
El 8 de novembre de 1923, Josep Pla i Eugeni Xammar es trobaven en una cerveseria de Múnic quan van presenciar en primera persona el cop d'estat de Hitler. Dies més tard, els periodistes van informar de l'intent de cop d'estat, però que va passar després? Van entrevistar-lo?
Ernest Hemingway no només va ser escriptor, sinó també corresponsal a la Guerra Civil Espanyola. El periodista Francesc Farré repassa els seus inicis en el periodisme i la seva relació amb el país que va marcar la seva obra literària.
L'evolució de la publicitat ha portat a una diversificació dels actors que hi participen i sovint els periodistes també s'han convertit en la cara visible de grans espots publicitaris. Com és el cas de Matías Prats amb Línia Directa o Josep Palau per BBVA, entre una llarga llista de professionals del periodisme.
Per a molts periodistes la passió per posar paraules als fets i la realitat no es limita només a la publicació de notícies i informació. Molts periodistes, a mesura que desenvolupen les seves habilitats i avancen en la seva carrera, comencen a buscar noves maneres d'expressar-se de manera més àmplia i profunda.
En aquesta crònica, la periodista col·legiada Lara Díaz Martínez recull les impressions i anècdotes de l'homenatge a Antonio Franco que el Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar el passat dimarts 26 de setembre.
En els últims anys, les seccions que tracten la crisi climàtica han anat augmentant i s'han convertit en una cobertura obligatòria dels mitjans generalistes. Però més enllà d'una secció, els mitjans estan adoptant canvis significatius en les seves pràctiques per tal de reduir la seva empremta de carboni.
Prepara't per un estiu ple d'històries fascinants i reflexions? Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la periodista Clàudia Fuertes et recomana deu llibres perquè el periodisme i la comunicació t'acompanyi.
El ritme de l'estiu és diferent, i també ho és la nostra manera de consumir informació. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la periodista Elisabet Cassà ens porta una selecció de pòdcasts sobre actualitat, economia, política, internacional, societat, cultura, esports, ciència i tècnica, oci i públic infantil i juvenil.
Maruja Torres comparteix la seva visió sobre el conflicte a l’Orient Mitjà, l’amistat i el futur de la professió i el seu amor pel periodisme.
El març de 2007 naixia una nova plataforma, Twitch. La idea que plantejaven els seus fundadors era un "reality show", càmeres i micros oberts 24/7. Twitch s'ha acabat convertint en la plataforma de streaming més gran del món amb 140 milions d'usuaris actius al mes i 30 milions de visites al dia. Tal va ser l'èxit i la projecció que, set anys més tard, el 2014, Jeff Bezos adquiria la plataforma de streaming per 970 milions de dòlars.
La capacitat d'oratòria és considerada crucial per a aspirar a la presidència mentre que la destresa per escriure és secundària, ja que s'hi encarrega de redactar les intervencions dels líders polítics són els logògrafs o speechwriters.
Enguany es compleix mig segle de l’aparició del llibre Ideología y análisis de medios de comunicación (Dopesa, 1972), escrit per Josep Maria Casasús, el que va ser el primer tractat en llengua castellana que abordava l’anàlisi estructuralista dels mitjans de comunicació. Una obra de referència pel món acadèmic.
Ja fa temps que el periodisme es troba en una situació agredolça mentre navega entre la cultura dels "pesca-clics" que s'ha estès per diversos mitjans de comunicació i la desinformació que impera a Internet i de la qual s'ha de defensar. Aquesta realitat posa en perill la credibilitat i la reputació del periodisme, fet que fa imperatiu destacar la importància de l'ofici i promoure'n una millor comprensió.
Isabel-Clara Simó (1943-2020) va ser una incansable defensora de la llengua catalana, feminista i advocada de les llibertats individuals i col·lectives. La periodista Laura Saula posa en relleu la seva figura.
El 5 d'agost de 2013, la família Graham anunciava que l'empresa editorial del Washington Post seria adquirida per Jeff Bezos, fundador d'Amazon i un dels homes més rics del món.
El passat juliol un grup d'estudiants de periodisme van participar en una visita a les institucions europees, dintre del marc del projecte "Periodisme Europeu", una iniciativa conjunta del Col·legi de Periodistes i la Comissió Europea de Barcelona.
El nom d’Hubertine Auclert (1848-1914) és segurament poc conegut, sobretot a casa nostra, però cal, sens dubte, reivindicar-lo perquè va ser una pionera del moviment feminista. La periodista Sandra Balgué recorda la figura d'Auclert, un exemple de lluita i feminisme.
El 27 d'abril, el FC Barcelona anunciava el tancament de Barça TV, la televisió que des del 1999 ha informat sobre l'actualitat blaugrana, una notícia que va agafar per sorpresa tant als treballadors com als teleespectadors.
Cobrir l’actualitat sovint passa factura. Parlar sobre guerres, accidents, morts, suïcidis, assetjament, catàstrofes naturals, desnonaments i una llarga llista de tragèdies són temes que inevitablement formen part de l’ofici, però que a la vegada comporten una càrrega emocional important.
Ens passem gairebé dues hores (151 minuts) diàriament a les xarxes socials, segons dades de Statista. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Francesc Ponsa et recomana sis documentals per conèixer el perill de l'addicció a les xarxes socials.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2024
Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.
Tel. 93 317 19 20 contacte@periodistes.cat