El llunyà batec de les comarques

CARME ESCALES

Eren quarts de sis de la tarda, el tres d’abril passat, quan la Núria Castells, a 270 quilòmetres de Barcelona, al poble de Llesp, dins la comarca de l’Alta Ribagorça, rebia un breu i directe missatge de correu electrònic: “A partir de l’1 de maig, Catalunya Ràdio desmantellarà totes les corresponsalies de comarques”. Amb una sola frase es posava fi a una carrera d’autèntic periodisme de proximitat: vint anys de cròniques, reportatges, entrevistes i contacte directe amb els protagonistes de les informacions que han construït la ràdio que avui és líder d’audiència a tot el territori català. Un cop a la varietat dialectal a les ones, adéu als veïns més allunyats de Barcelona. Final d’etapa.

Final d’etapa per a la Núria, i final d’etapa per a la Sofia Cabanes, que el mateix dia, a la mateixa hora, a les Terres de l’Ebre i a 190 quilòmetres del carrer Diagonal, 614, a Sant Carles de la Ràpita, també rebia el mateix correu que la trentena de corresponsals que han aportat les respectives cròniques a la ràdio d’aquest país. La Sofia, però, a més de la informació del seu correu electrònic, va poder llegir també la carta que el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, va dirigir als alcaldes dels municipis afectats pel comiat dels corresponsals que cada dia veien. “A fi, suposo, d’apaivagar els ànims i justificar les seues accions”, expressa la Sofia sobre la carta oberta a Duart, que ella mateixa va redactar immediatament i que va penjar al web sobre informació de les Terres de l’Ebre ( www.aguaita.cat) del qual la Sofia és coautora.

En el document, la periodista recull les paraules del president de la CCMA, segons el qual, a partir d’ara, “la Ràdio Nacional de Catalunya comptarà amb tres nous centres territorials –als Pirineus, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre–, amb professionals que tindran dedicació plena en demarcacions on fins ara no hi havia periodistes de la pròpia plantilla (...). El Grup d’Emissores Catalunya Ràdio assoleix, així, una cobertura més efectiva del territori, garantint una informació de qualitat i proximitat, amb la voluntat de refermar el compromís per uns mitjans públics amb més presència a les nostres comarques...”. I la Sofia li respon: “O siga que, segons vostè, els corresponsals que fins ara hem cobert Terres de l’Ebre –entre altres territoris– no ens hi hem dedicat ‘plenament’ i ara encarregarà aquesta tasca a ‘professionals’ per millorar el servei. De veritat creu que ‘el professional’ que destinaran a l’Ebre podrà fer el mateix que fèiem tres periodistes?”.

Criteris economicistes

Es pot escombrar bé un territori, sense ser-hi? “TV3 continua tenint les mateixes delegacions al territori. El gruix d’aquesta cobertura es fa a través del personal de les delegacions de Lleida, Girona, Tarragona, la Val d’Aran, les Terres de l’Ebre i els Pirineus/Andorra. TV3 ha renunciat a les productores privades que cobrien informació del territori i, fruit d’aquesta nova situació, hi ha hagut una reorganització interna dels serveis informatius que ha reforçat la secció de Societat i Territori i ara la informació comarcal l’assumim totalment amb recursos propis”, detalla Jaume Freixes, Cap de Secció de Societat i Territori de Televisió de Catalunya. “El telenotícies de comarques continua sent la finestra més important de la informació comarcal i no hi ha hagut cap disminució de les notícies. És lògic que la informació de Barcelona i la seva àrea metropolitana estigui més present als TN pel volum d’informació que genera i el nombre de població que s’hi concentra, si bé les nostres estadístiques demostren que la presència d’informació comarcal als TN és equilibrada i proporcional de tot el territori”, afegeix. Freixes també assegura que “la manera de treballar no ha canviat substancialment. La major mobilitat del personal de Sant Joan Despí ha donat molt bons resultats perquè a molts periodistes els agrada sortir de Barcelona, tenen una motivació extra i ofereixen una mirada nova de molts temes”.

“L’enviat especial ha de fer una immersió rapidíssima, quantes hores? Quants dies hi està al territori? Mentre que el corresponsal, sigui nascut al territori o que hi viu fa temps, et donarà el matís de la informació que només permet el frec a frec amb la gent al carrer, als qui els passen les coses. Són històries que neixen a les converses, l’essència del periodisme, engolida ara per les rutines que han assumit les grans redaccions, condicionades per criteris economicistes i pel fet d’anar tan de bòlit”, expressa Xavier Ginesta, coordinador dels estudis de Periodisme de la UVIC i professor d’Estructura del Sistema de Comunicació.

El periodista i professor, fill de Balenyà (Osona), és també col·laborador d’ El 9 Nou, El Punt Avui, El 9 Esportiu de Catalunya i columnista al web d’ El Periódico de Catalunya. Va començar la carrera com a corresponsal d’ El 9 Esportiu a Osona –on a l’estiu, hi ha força concentracions d’equips professionals de futbol i bàsquet– i portava la revista d’una associació cultural local, El Tots per a Tots. Ginesta també va ser corresponsal de tv3 al  Vallès Oriental, amb la productora Grama TV. “A comarques he après molt”, afirma. “I a la Universitat de Vic es fa una aposta molt clara per explicar aquesta comunicació de proximitat. És una de les especificitats d’aquesta universitat que no està en una capital de província”, puntualitza.

Per a ell, hi ha una altra lectura, més de soca-rel, que també explica una part de la desatenció del que passa a comarques que estan allunyades de Barcelona. “Hi ha hagut, des de sempre, una fixació per part dels periodistes fills dels pobles i ciutats petites a fer el salt a Barcelona, a treballar en un gran diari o a la Televisió de Catalunya. Ascendir a comarques? Això s’ha contemplat poc. En comptes d’intentar fer carrera a comarques, es té com a fita els grans mitjans de Barcelona”, admet Ginesta.

“L’atenció a les comarques és bona allà on hi ha un corresponsal arrelat al territori que s’hi deixa la pell per fer visible el territori”, considera Núria Castells, fins a l’1 de maig, corresponsal de Catalunya Ràdio a l’Alta Ribagorça. Com molts dels corresponsals, compaginava la feina amb altres; en el seu cas, amb la corresponsalia de La Mañana. “La part dolenta és la precarietat, la disponibilitat total i continuada mal remunerada si, a més, tenim en compte que som els que donem la cara pel mitjà. Però, sense periodistes al territori, tot es difumina i molta informació es perd, i es corre el risc de caure en mans del folklorisme centralista”, alerta Castells.

“Si les institucions no aposten per la premsa de proximitat, un model descentralitzat de comunicació ens empobrirà socialment”, adverteix Carles Ayats que presideix l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC). Ell encara recorda la resposta d’algun polític present en una compareixença de l’associació que presideix a la Mesa de Llengua i Cultura del Parlament. “Després d’expressar el nostre malestar pel repartiment de la publicitat institucional i els ajuts, ‒paradoxalment un mitjà comarcal amb més difusió i audiència editat a comarques rep menys que altres amb menys lectors i exemplars difosos, però editat a Barcelona‒, un dels polítics va dir: els de Barcelona parlen de temes més importants”, rememora Ayats. “Entenem i defensem la llibertat dels mitjans de triar els temes, encara que considerem que ‘de comarques’ només solen arribar als grans mitjans successos o activitats lúdiques i culturals que poden atraure persones de la capital a les comarques”, lamenta el representant d’aquesta associació que aglutina a més de 130 capçaleres de tot el territori i que, a més, és director del Setmanari de l’Alt Empordà.

Pere, pomes i punt

Lourdes Ballarín, filla d’Albelda (Franja de Ponent) i corresponsal de TVE a Lleida va fer la seva tesi doctoral, l’any 2002, sobre “Informació econòmica a Televisió”. El document, convertit en llibre l’any 2006, no va descuidar la limitació temàtica acostumada pels grans mitjans vers la informació de províncies que no són Barcelona. “A Lleida, peres, pomes i punt”, diu l’autora.” Ara bé, si s’aprimen tant les redaccions centrals, potser serà l’oportunitat perquè temes del territori tinguin més presència. “Què hem de fer perquè surti a la portada de La Vanguardia o d’un altre diari d’abast nacional un article de debat i reflexió sobre el Pirineu?”, es pregunta Marcel·lí Pascual, des de la Seu d’Urgell, on dirigeix la revista Viure als Pirineus i Edicions Salòria. “Els corresponsals de l’ Ara, on són? I els d’ El Periódico?... Per a mi, la distància amb Barcelona és cada cop més gran i el que m’amoïna és que no fem res per evitar-ho”, critica aquest periodista.

“Vist des de la capital i sent de comarques, allò que més afecta no és tant el centralisme informatiu que es pot entendre per qüestions demogràfiques, com la ‘minimització’ del rang de tot allò que passa fora de Barcelona. La mateixa estrena, el mateix succés adquireix un relleu important si esdevé a Barcelona o secundari, si té lloc a comarques. Però això també afecta dinàmiques de presentació: si els organitzadors d’un acte volen aconseguir un cert ressò, no tenen més remei que presentar-lo a la capital”, declara el periodista figuerenc Francesc Cruanyes, que ha treballat, a banda de mitjans locals, a mitjans d’abast nacional, com Ràdio Barcelona, l’ Avui i TVE, on ha presentat totes les edicions de l’ Informatiu i on els últims cinc anys ha dirigit el Debat de La 1, abans 59 Segons.

Cruanyes considera que “les empreses públiques falten al seu mandat i a la seva raó de ser si prescindeixen de la xarxa autòctona de corresponsals. Amb la supressió de corresponsalies es deixa en mans d’una mirada esbiaixada i carregada d’apriorismes el contingut real d’allò que succeeix fora de l’àrea metropolitana”.

Per sort, els mitjans locals gaudeixen d’una relativa bona salut. “Però el perill és la creació de dues línies d’informació absolutament separades”, alerta Cruanyes. “Centralisme n’hi ha a tot arreu. I ho dic més com una constatació que com una crítica. Als periodistes ens és més fàcil informar del que passa al nostre entorn. El problema és quan convertim aquest entorn en el centre del món, ignorant la resta. I això succeeix tant a Madrid com a Barcelona i, probablement, gent de les comarques de Girona opini el mateix sobre els mitjans de Girona capital. Barcelona concentra tot l’aparell polític, administratiu i cultural del país, principals generadors d’informació i la major part de la població viu a l’àrea urbana. Tot això comporta unes tendències informatives lògiques, encara que també criticables”, manifesta Jordi Xargayó, director del Diari de Girona. “És, però, un centralisme que ja ens va bé als mitjans locals, perquè ens deixen l’exclusiva d’una informació que no surt enlloc més”.

Digitalitzar la proximitat

“Des de Lavanguardia.com creiem fermament en la informació local i hiperlocal, que avui ja representa prop d’un 15% de l’audiència total del web”, assegura Enric Sierra, director de continguts de la versió digital del diari del grup Godó. “Hem aconseguit generar audiència allà on no la teníem, capacitat d’aconseguir publicitat local i oferir informació més pròxima al territori. Tenim desplegat un equip de periodistes locals i també comercials que poden oferir un producte de proximitat que no teníem. Les possibilitats de formats i espais que dóna el web també ens juga a favor respecte de les limitacions del paper, que és molt més car i limitat”, afegeix Sierra.

Davant d’aquest argument, Judith Huerta, corresponsal de TVE a les Terres de l’Ebre, afirma que “els temes del territori de les versions en línia dels diaris acaben sent molt residuals. Difícilment, un lector no avesat les sabrà trobar, sobretot perquè els continguts es modifiquen molt. La voluntat és bona, tot i així, fa més la sensació de ser una aposta, justament, per redimir allò que no es fa en paper perquè costa més car”.