Sobirania tecnològica

GRISELDA CASADELLÀ I ISMA MONFORT
El poble de Santos Reyes Tepejillo, a l’estat d’Oaxaca del sud-est de Mèxic, és el dissetè membre de la xarxa de telefonia mòbil comunitària que s’està desplegant en aquesta zona des de fa aproximadament dos anys. A diferència de la majoria de comunitats rurals, a Tepejillo ja hi havia cobertura provinent d’una gran antena, llunyana, de la principal operadora del país, però a causa d’un conflicte territorial aliè a la comunitat, el senyal es va apagar i a Tepejillo –ara desconnectat– van decidir fer una aposta per la sobirania tecnològica: aquest cop ells serien els propietaris i gestors dels equipaments que, avui en dia, els permet tornar a tenir senyal de telefonia mòbil.

La instal·lació va costar uns 140.000 pesos (8.750€). El municipi té previst recuperar la inversió en pocs anys a través de la mensualitat dels usuaris, una tarifa que sol oscil·lar entre els 20 i els 40 pesos, segons decideix cada poble. Les trucades i missatges de text dins de la pròpia xarxa no costen ni un peso més, i les trucades no incloses (les de fora de l’abast de la pròpia xarxa) es paguen a part i varien per a cada usuari en funció del que consumeix. Amb els imports recollits es cobreix també la quota d’Internet del municipi, que permet connectar la xarxa telefònica –i el poble– amb la resta del món.

Oaxaca, terra de setze pobles indígenes diferents, és rica en recursos naturals i en patrimoni cultural, encara que també és un dels estats més pobres de Mèxic. A Mèxic, el panorama de la concentració mediàtica és greu. Televisa i TV Azteca ja tenien el control d’un 90% de les freqüències de la televisió analògica. Des del 2004, també tenen un 80% dels anomenats “canals mirall”, que l’Estat mexicà els va atorgar per a la transició cap a la televisió digital i Televisa té, a més, un 66% dels subscriptors de canals de televisió per cable. Els mitjans públics són marginals i pel que fa a les ràdios la situació és similar, ja que dels nou grups que dominen l’espectre radioelèctric tots, a excepció d’un, estan alineats amb les dues grans empreses de televisió. La uniformització i l’homogeneïtzació dels continguts és una realitat, sobretot en els informatius.

Ràdios incòmodes
Internet i les xarxes socials podrien ser un contrapès, una opinió pública al marge dels canals majoritaris, però ara per ara no és així. Segons l’Instituto Nacional de Estadística y Geografía, l’any 2014, tan sols un 34,4% de llars de Mèxic tenia connexió a Internet. Existeixen pocs mitjans autònoms i independents, fet que limita enormement la pluralitat informativa si no fos per una excepció: les ràdios comunitàries, un fenomen molt estès a tot Amèrica Llatina i també al territori d’Oaxaca. Segons la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas de Mèxic, “la ràdio promou que els pobles i les comunitats indígenes siguin subjectes de dret i del seu propi desenvolupament integral, a través d’accions que permetin el ple accés als mitjans de comunicació. Propicia l’acostament entre els pobles indígenes i entre aquests i la societat en general”.

Les comunitats indígenes tenen, així, accés a informació en les seves pròpies llengües i de manera oral, quelcom rellevant degut a uns índex d’analfabetisme encara significatius en zones molt rurals. Es desconeix el nombre de ràdios comunitàries de Mèxic, ja que la gran majoria operen sense llicència (tan sols una vintena tenen permís oficial per emetre). Amb aquest context, i per causa del fet que aquestes emissores difonen informacions sobre la situació crítica i precària que viu la població més vulnerable, el govern federal sol reprimir-les, tancant-les o decomissant-ne els equips i detenint-ne els membres.

Teleoperadors absents
En aquest context, Peter Bloom, enginyer nord-americà resident a Oaxaca i fundador de l’organització Rhizomatica, va idear el projecte d’una xarxa de telefonia mòbil comunitària, inspirada en gran mesura per les ràdios comunitàries. La necessitat de proveir les zones rurals i muntanyoses d’Oaxaca de cobertura telefònica, és un fet llargament reclamat per aquestes comunitats al no haver aconseguit atraure cap a elles les grans operadores que no hi veuen oportunitat de negoci: són poblacions disseminades, aïllades i, a més, pobres. Segons dades de la Secretaría de Comunicaciones y Transportes de México, 50.000 comunitats –uns nou milions de persones– no disposen de servei de telefonia mòbil.

Segons Bloom, “el telèfon mòbil és la tecnologia de comunicació més present al món, molt més que l’ordinador. El que falta a molts llocs és accés a la connectivitat, ja sigui perquè no hi ha cobertura o perquè és massa car fer una trucada”. A Mèxic, als anys noranta, es van privatitzar els serveis de comunicacions. En principi, els teleoperadors han d’oferir “cobertura social” a tot el territori, si bé no estan legalment obligats a fer-ho en casos de nuclis de població de menys de 5.000 habitants, com és el cas de la majoria de pobles d’Oaxaca. “A les grans teleoperadores instal·lar una xarxa de telefonia mòbil els costa entre 100.000 i un milió de dòlars. I això és només la instal·lació de l’equip i la connexió amb la resta de la xarxa. I si no els convé en termes econòmics, i l’Estat no els obliga, operen sota aquesta lògica: no veuen la comunicació com un dret, sinó com un negoci”, explica aquest enginyer.

Interès ciutadà
La solució que proposa Rhizomatica és viable en bona part gràcies a una revolució tecnològica des del món del software –i fins i tot del hardware– lliure i obert, que permet operar una xarxa de telefonia mòbil per a milers de persones a uns costos molt més baixos que els de Telcel o Movistar. Rhizomatica ha treballat sempre amb les institucions buscant el marc més legal possible, coneixent des d’un principi que tant la Constitució com la llei de comunicacions mexicana emparaven el seu projecte. La darrera reforma de la llei de telecomunicacions de 2015 duta a terme per l’IFETEL (organisme regulador de Mèxic) ha presentat un aspecte innovador, com ha estat la concessió de llicències de telefonia mòbil “d’ús social”, que permeten operar per molt més temps i a la majoria d’estats. Rhizomatica ha tingut un paper clau en aquest procés, proporcionant al regulador un model d’èxit en el qual basar-se.

Un model radicalment diferent al que proposa Mark Zuckerberg i el seu FreeBasics (projecte anteriorment anomenat Internet.org), amb el qual va anunciar la intenció d’operar a Mèxic a partir d’aquest any, i que té com a objectiu entrar en un mercat mundial de 2.000 milions de persones sense accés a Internet. Per fer-ho busca convenis amb els governs per muntar xarxes a petita escala de telefonia mòbil 4G que donin accés únicament a determinats continguts, vulnerant, així, la neutralitat de la xarxa i en clara contraposició al que plantegen els projectes de xarxes comunitàries. A Santos Reyes Tepejillo, les cues per donar-se d’alta a la recent instal·lada xarxa mòbil, un cop acabada la reunió informativa, van ser la millor demostració del gran interès per estar connectats a la resta del món. I és que el futur de les comunicacions i d’Internet, quelcom que Facebook coneix a la perfecció, passa pels telèfons mòbils.