El futur serà distribuït

LINA MARÍA AGUIRRE JARAMILLO
Cada vegada més persones accedeixen i consumeixen les notícies des de les xarxes socials. Les notícies es busquen i es troben fora dels mitjans i són distribuïdes per empreses com Facebook, una versió actualitzada de grans empreses de telecomunicacions com Verizon o Comcast. Es tracta d’un “nou moviment volcànic digital i tenim poca idea de com pot ser el final”, afegeix l’investigador Ken Doctor, reconeixent que ja s’ha acumulat prou experiència amb la plataforma de publicació Flipboard, però que aquesta encara no ha generat cap “moviment tectònic” (almenys en les finances de cap mitjà interessat).

Tot i això, el 2015, s’ha iniciat una nova fase en els models de negoci periodístic davant els quals han d’estar preparats els mitjans que en els propers anys vulguin seguir explicant històries. Ara bé, no tots els distribuïdors són iguals. Alguns ofereixen un espai de publicació, altres una versió seleccionada en forma de menú en què es combinen notícies o bé un llistat de capçaleres. A continuació, mostrem alguns dels principals distribuïdors que operen en l’actualitat:

Apple News
Malgrat la semblança amb Flipboard, el nou servei d’Apple, que estarà disponible per a dispositius a tot el món (inicialment als Estats Units, el Regne Unit i Austràlia) és una aposta forta de l’empresa de la poma. Els propietaris del dispositiu escullen els temes i els mitjans que són del seu interès i Apple News els reuneix en un paquet especial presentant-ho de manera atractiva i personalitzada. Els mitjans disposen d’eines de disseny personalitzables: fluïdesa, tipografia, imatges enriquides (vídeo, animacions) que el sistema optimitza en tots els equips IOS, així com mesuraments i un pla de monetització: el 100% dels anuncis venuts pel mitjà i un 70% si els ven a través d’iAd, la plataforma de publicitat d’Apple. A més, compta amb el grup d’editors i algoritmes d’Apple que poden arribar a “entendre” més d’un milió de temes diferents.

Twitter Lightning
Una de les critiques constants a Twitter és la desorganització. La gent mira la pàgina i li costa saber quins són els temes prioritaris. El projecte Lightning busca solucionar aquest problema amb una oferta de contingut seleccionat basat en actes noticiosos que inclou imatges instantànies que permeten immersió (tant fotos com vídeos) de tal manera que constitueixin una experiència que pugui ser incorporada en molts llocs webs, i fins i tot en aplicacions. L’experiència estarà disponible també per a persones que no siguin usuàries de Twitter.

Huffington Post
És l’exemple d’un platish (barreja de plataforma i publicació) per naturalesa. Va néixer com un mitjà híbrid (editor i plataforma) i amb el pas del temps ha crescut amb l’expansió de l’equip editorial, opcions per a blocaires, contingut generat per als usuaris, projectes de micromecenatge de diferents fonts i aliances amb ONG, escoles i universitats per cross-post (publicar el mateix missatge per múltiples canals d’informació).

Instant Articles
La passada primavera, Facebook va llançar l’aposta de continguts i notícies, inicialment, en la versió per a IOS, si bé s’espera que, properament, també estigui disponible per a Android. El Washington Post s’ha llançat de cap en aquest programa oferint publicar tots els continguts a la plataforma, que al principi tenia nou socis, en la qual no paren de sumar-s’hi mitjans especialitzats com Mic, dirigit als millennials (els nascuts entre 1981 i 1995).

Nuzzel
És una creació de Jonathan Abrams, un veterà de Silicon Valley. Es tracta d’una aplicació que funciona com un lector social de notícies que organitza les històries més populars entre els contactes d’una persona a Facebook i Twitter i a partir d’aquestes dades genera, automàticament, un butlletí que s’envia diàriament per correu electrònic. En diferents llocs webs ja s’ha popularitzat l’expressió tenir un nuzzel o rebre un nuzzel com quelcom desitjable i com una eina que permet que algunes notícies que mereixen atenció llueixin encara que mai s’hagin publicat a les primeres pàgines d’un mitjà.

Buzzfeed Distributed
Aquest mitjà, un dels més actius de la Xarxa, ha creat aquest any un equip de vint persones per crear contingut original exclusivament per a plataformes com Tumblr, Imgur, Instagram, Snapchat, Vine, i que mai es veurà al web de Buzzfeed. D’altra banda, amb Snapchat (la xarxa social coneguda pel sexting –fer-se fotografies en actitud provocativa per enviar-ho a algú de confiança– i per la promesa que les imatges “desapareixen” al cap d’uns segons) arriba Discover, un nou espai ofert a una dotzena de mitjans perquè publiquin històries directament a la seva aplicació.

I Google?
Facebook no està exigint una comissió per la publicitat venuda a Instant Articles, però segurament ho farà en un futur. Una comissió raonable pot posar les bases d’unes noves relacions comercials a llarg termini i podria passar el mateix que ocorre amb Apple, que ofereix una proposta bastant estable amb o sense iAd. Tot i així, mentrestant, i Google? El gegant de les cerques ha iniciat converses amb vuit editors europeus –en bona part degut a les accions legals en contra seu–, ara bé, la Digital News Initiative pretén actualitzar l’estratègia de Google News i equiparar-se amb Facebook i Apple.

Monetització i contingut
Si el cost no augmenta, per què no jugar a aquest joc? L’investigador Frédéric Filloux en parlava a El nuevo juego de redistribución de noticias, publicat al seu Monday Note del 14 juny. La majoria de les aliances entre premsa tradicional i altres mitjans web ha sigut per vendre subscripcions i anuncis, encara que ara existeix la possibilitat d’oferir continguts acompanyats d’ofertes comercials. L’objectiu és acostar els mitjans a públics en ambients mòbils, amb majors recursos per fer narrativa i amb publicitat digital. Amb tot, el negoci se’n va fora del lloc web... Fins a quin punt serà rendible, comparada amb l’obtinguda en el mateix web? Ken Doctor suggereix un 50-50. El web del mitjà pot oferir un major valor de continguts pel públic i de publicitat per a anunciants, amb personalització i integració. En la plataforma externa, en canvi, es pot rastrejar l’activitat de cada usuari.

Editors sense iniciativa
Els mitjans també es mostren preocupats per l’excessiva dependència de les plataformes. Una manera de mitigar la dependència amb una plataforma és evitar la monogàmia i treballar amb diversos grans distribuïdors. Ara bé, els editors no porten la iniciativa. Els mitjans coneixen molt millor el negoci periodístic, però són les grans companyies tecnològiques les que posen les condicions.

És això distribució o canibalització? El procés mostra una nova pèrdua de poder dels editors i, a més, els beneficis encara estan per veure. Ken Doctor es pregunta si algú visitarà el web d’un mitjà o la seva aplicació el 2020. I David Remnick, director de The New Yorker, explicava al Guardian, el 25 octubre, el perquè encara està en converses amb Instant Articles. “Senzillament, –deia– no puc entregar material i emocionar-me per un salt en el trànsit que no suposa un benefici real. Quin és el meu negoci? Ajudar Facebook?”.