A la recerca d'un forat

DAVID BIGORRA
Fer-se un lloc en el mercat periodístic és, cada vegada, una tasca més complicada per als joves que surten de la universitat. La saturació dels mitjans tradicionals, combinada amb la crisi econòmica i la del mateix sector, es converteix inevitablement en una tanca difícil de superar. Les noves tecnologies i les noves maneres de fer periodisme i, també, de consumir la informació d’avui dia ofereixen una escletxa que molts periodistes han sabut aprofitar per accedir al mercat laboral.

Locals i digitals
“El nou panorama dels darrers anys, amb la consolidació d’Internet i les xarxes socials, ens ha beneficiat a l’hora de poder crear-nos un lloc de treball, perquè és força complicat trobar feina als mitjans tradicionals”, explica Carla Vilaseca, directora de Balaguer tv, un canal de televisió en línia d’àmbit comarcal, nascut el 2012, que actualment és referent en el seu territori. “A Balaguer, d’on sóc jo, sempre havíem detectat la manca de mitjans digitals, i sumat a la crisi i a les ganes de fer alguna cosa per la ciutat, ens va portar a la creació del mitjà”, afegeix. En tres anys, el projecte no només està plenament consolidat, sinó que, a més, s’ha expandit a territoris com Tàrrega i Mollerussa. I dóna feina a tres treballadors i dos col·laboradors.

Un cas similar és el de David Guerrero, periodista que, juntament amb un company, va decidir crear el Viu Molins de Rei, un diari digital d’aquesta localitat que va néixer fa cinc anys. “Era l’any 2010, en plena crisi econòmica i amb totes les portes dels mitjans de comunicació tancades i vam veure clar que havíem de muntar alguna cosa pel nostre compte si volíem treballar de periodistes”, comenta Guerrero. “Va ser quan vam veure que a Molins de Rei, on he viscut molts anys, h i havia un forat: hi faltava un mitjà local enfocat a la nostra generació”, puntualitza. Dedicant-hi al principi les estones mortes, aquest nou portal digital va viure un punt d’inflexió el dia que Guerrero i el seu company, després de quedar-se a l’atur, van decidir apostar-hi fort.

Inevitablement, un percentatge molt elevat del finançament a l’hora d’iniciar projectes periodístics passa per aconseguir publicitat. “La situació econòmica als darrers anys era molt complicada, sobretot per la manca de confiança cap als mitjans digitals, ja que a la gent, fins fa molt poc, li era més fàcil posar publicitat en paper, perquè és una cosa que veus i palpes, que no pas contractar un bàner a Internet”, resumeix Jordi de Arriba, un dels fundadors d’ iSabadell.cat, diari digital nascut a principi de 2012 que, igual que el Viu Molins de Rei, té dos periodistes dedicats plenament al projecte.

Apostes especialitzades
La informació local ha esdevingut un camp on desenvolupar projectes innovadors els darrers anys. Gràcies, especialment, al fet que Internet ha permès la creació de múltiples plataformes periodístiques amb costos relativament baixos. Això ha provocat, també, la possibilitat de crear apostes altament especialitzades i amb nínxols de mercat clarament delimitats. És el cas de Palco23, un diari digital orientat al negoci de l’esport creat per Marc Menchén, periodista que després de molts anys a Expansión va decidir arriscar-se deixant la feina i llançant-se a desenvolupar aquest projecte.

“Encara som a la fase de llançament i no som rendibles, si bé crec que ho serem aviat, ja que hi ha altres casos que així ens ho demostren. El millor de ser un diari amb un nínxol tant clar és que la teva publicitat és molt focalitzada i encertada, perquè coneixes molt bé el perfil del teu lector”, argumenta Menchén, que ha format un equip de tres periodistes i un comercial. En aquesta mateixa línia, va néixer Fosbury fa un any i mig, un diari digital centrat en l’esport a excepció del futbol i del Barça, i que a l’inici era una aplicació per a tauleta, tot i que actualment també es pot seguir per web des de l’ordinador. “Estem creant un públic de gent a qui agrada l’esport més enllà del futbol”, explica Àlex Gomà, un dels cofundadors.

Facebook i Twitter són eines imprescindibles per orientar el trànsit cap als webs d’informació. Però també poden ser peces clau a l’hora de crear-se una marca personal que serveixi com a trampolí cap a un mitjà de comunicació. És el cas de l’ Albert Olaya, creador d’Estats.es, un bloc que va engegar per fer un seguiment del referèndum per la independència que es va celebrar a Escòcia el 2014 i que després ampliaria amb altra temàtica política. Olaya, després de guanyar un premi pel bloc el 2013, va començar a prendre’s més seriosament el projecte. El bloc va aconseguir un bon nombre de seguidors d’Olaya, que va viatjar dues vegades a Escòcia per seguir en primera línia l’actualitat del referèndum i, mitjançant donacions dels lectors, fins i tot va cobrir els costos d’una part dels viatges. “ Tenir una bona marca personal a Internet és important i es valora”, afegeix Olaya, que fa uns mesos que ha fitxat per El Español (diari creat per Pedro J. Ramírez), on va accedir entregant, juntament amb el seu currículum, l’enllaç amb el seu bloc.

Obrir portes
El fet que en l’actualitat tothom tingui a l’abast la possibilitat de desenvolupar-se professionalment a través d’Internet ha donat una nova dimensió al sector periodístic. Amb aquesta idea es va crear la revista digital Mirall, fundada per Joan Solé. La revista, en la qual hi ha cinc redactors habituals i gairebé una vintena de col·laboradors, ofereix als lectors articles de temàtica sociocultural i en dos anys des de la creació ja acumula 15.000 seguidors a les xarxes socials. Per ara, no genera ingressos, encara que des de l’octubre compta amb un espai físic que els han cedit al barri de Gràcia de Barcelona i que han convertit en sala d’exposicions.

La innovació periodística forma part dels grans reptes que es troben els joves llicenciats. A les universitats també els ha tocat posar-se al dia. A la Facultat de Comunicació Blanquerna s’ha creat recentment un vicedeganat d’Empresa i Innovació que dirigeix Carme Basté. “Estem desenvolupant iniciatives perquè els nostres alumnes que tinguin projectes, siguin d’emprenedoria empresarial o una pel·lícula, tinguin un aparador on mostrar-se i exhibir el talent fora de la universitat. I també estem treballant en un laboratori intern per acompanyar i assessorar els alumnes que tinguin una idea i que no sàpiguen com tirar-la endavant”, expressa Basté.