Des de la trinxera, no es fa periodisme

Oriol Nolis
Periodista de TVE

No crec que estiguem fent periodisme de trinxera, senzillament, perquè des de la trinxera no es pot fer cap classe de periodisme. S’hi pot fer propaganda i aquesta pot adoptar formes que es confonguin amb el periodisme, però no n’és.

Manllevo unes paraules de Dan Rather, referent del periodisme nord-americà, per refrescar la memòria dels qui poden haver oblidat les claus de l’ofici: “La nostra forma de govern hauria de ser del poble, pel poble i per al poble, però això només pot funcionar si el poble sap què passa en realitat. I aquesta és la missió del periodista, descobrir i difondre el que els que estan en el poder no volen que sàpigues, el que volen mantenir ocult. I això només és possible quan els periodistes poden actuar en un sistema que dóna suport a la independència i a la integritat”.

Fa unes setmanes, vaig llegir aquestes paraules després de veure La verdad, un thriller periodístic en el qual un magnífic Robert Redford interpreta Rather i narra el seu controvertit comiat professional. Un cop refrescada quina és la nostra missió, entenc que en lloc de preguntar-nos si davant els canvis polítics que tenen lloc a Catalunya i Espanya estem fent periodisme de trinxera hauríem de ser encara més valents i atrevir-nos a preguntar-nos directament si estem o no fent periodisme de veritat. Crec que n’estem fent poc. El perquè l’hem de buscar en factors estructurals (compartits amb països del sud d’Europa) i conjunturals (context polític, crisi econòmica i revolució digital).

Crec, sincerament, que el periodisme no passa pel millor moment i que tots hi tenim una part de responsabilitat. Proposo penjar les paraules de Rather a les facultats de Periodisme, a les redaccions dels mitjans, als despatxos dels seus propietaris, a les seus dels partits... Però també als menjadors dels domicilis, perquè sense una ciutadania que vulgui saber i estigui disposada a pagar el preu que comporta, cada cop hi haurà menys periodisme.