-
-
El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha organitzat una trobada amb els degans de les facultats de comunicació i periodisme de Catalunya per compartir la situació actual dels estudis en un moment de canvi de paradigma en el món de la comunicació. La trobada, presidida pel degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, va ser impulsada pel Grup de Treball d'Universitats que encapçala Maria José Recoder.
Ja està disponible a la plataforma CaixaForum+ l’últim capítol de la sèrie PERIODISTES. Converses sobre l'ofici, que té com a convidada la periodista col·legiada i Premi Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació 2023, Txell Feixas.
La queixa es basava en una possible vulneració del setè criteri del codi, referent a la necessitat d’evitar el conflicte d’interessos. El denunciant al·legava que el periodista, Ramon Súrio, podria haver-lo infringit en escriure sobre el Primavera Sound simultàniament per a La Vanguardia i la revista Rockdelux, editada pel mateix festival.
El Grup de Treball de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes i el degà Joan Maria Morros han enviat una carta de solidaritat a la direcció del diari Haaretz en resposta a les sancions imposades pel govern israelià des del novembre de 2024.
L’Arquebisbat de Barcelona celebra una missa en commemoració de tots els periodistes col·legiats i col·legiades que durant aquest darrer any ens han deixat. La cerimònia es durà a terme el pròxim divendres 24 de gener a les 13.15 hores a la parròquia de Sant Francesc de Sales de Barcelona (Passeig de Sant Joan, 90).
La primera sessió serà el dijous 30 de gener a les 9.15 h a CASA SEAT, a Barcelona. Hi participarà Albert Sáez, director de El Periódico i periodista col·legiat juntament amb Jesús Sánchez, Guillermo Mattioli, Sònia Hernández-Montaño, Carme Panchón i Alejandro Marieges. Cal inscripció prèvia.
Uns pioners, una nova tecnologia, una dictadura i una sèrie d’interessos empresarials. En aquest context, un llunyà 1924, va néixer Ràdio Barcelona, que es va convertir en la primera emissora de l’Estat espanyol. La història d’aquella efemèride comença gràcies a l’entusiasme d’uns homes que entenen la força que pot agafar la telefonia sense fils i que, dos anys després, s’uneixen a Unión Radio. Tres anys més tard se separarien i crearien Ràdio Associació de Catalunya. Tot plegat en uns anys en què, sobretot amb l’arribada de la República, aquest nou mitjà de comunicació esdevé tot un fenomen social.
Enguany celebrem els 100 anys de l’arribada de la ràdio a casa nostra, però quan es parla dels orígens d’aquest mitjà de comunicació no és fàcil conèixer els detalls del que succeïa a les redaccions i els estudis dels anys vint i trenta del segle passat. Una de les principals fonts d’informació són les revistes radiofòniques que editaven les mateixes emissores. Publicacions com Radio Barcelona, de la cadena del mateix nom, o Catalunya Ràdio, de Ràdio Associació de Catalunya, ens permeten introduir-nos en la ràdio d’una època tan diferent com convulsa i llunyana.
La intel·ligència artificial amenaça amb transformar-ho tot, des de la vida quotidiana i el mercat laboral fins a l’educació i la sanitat, passant pels mitjans de comunicació. El contingut generat per màquines no és una novetat per a les empreses periodístiques, però l’actual onada d'IA incorpora canvis significatius tant pel que fa la manera de crear el contingut com pel volum i l’abast. Alguns mitjans han començat a utilitzar-la per augmentar la quantitat d’informació diària i aconseguir un millor posicionament web, si bé la majoria ha obert un període de reflexió per entendre com pot ajudar a fer periodisme de qualitat, doncs, avui dia, els reptes que planteja pel que fa a la veracitat, la confiança i l’autoria dels continguts són més grans que les oportunitats.
L'anàlisi explora la polèmica integració d'influencers i creadors de contingut en el periodisme tradicional. A través de col·laboracions amb mitjans s'aborden les seves contribucions per connectar amb públics joves i popularitzar contingut en català, tot destacant la tensió entre l'impacte positiu en les audiències i els riscos de banalitzar la professió.
Després de l’adquisició de Twitter per Elon Musk, transformada ara en X, la plataforma ha perdut suports entre periodistes i mitjans de comunicació. L’augment de desinformació, la viralització de missatges d’odi i la manca de moderació han fet que grans mitjans com NPR, The Guardian i La Vanguardia abandonin la xarxa.
Gestió d’equips i projectes amb Canva
Edicions obertes:InternetCom millorar les notes de premsa i tenir presència als mitjans
Edicions obertes:InternetEscriure a internet: Els secrets de la redacció digital
Edicions obertes:InternetTractament informatiu de les violències masclistes
Edicions obertes:BarcelonaBorsa de treball
22/01/2025 Badalona21/01/2025 Sant Boi de Llobregat16/01/2025 Igualada14/01/2025 Barcelona
