"No hem de tenir por als poders econòmics"

EUDALD COLL

“Tranquils, aquest ofici no s’acaba. No ens angoixem més del compte. Aquest no ha estat mai un ofici fàcil”, va advertir Andreu Missé, el 16 de novembre al vespre, amb el seu parlar tranquil. Aquestes paraules van ser part del discurs que va fer durant l’acte de lliurament del Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán –en la categoria de Periodisme polític i cultural– que enguany ha arribat a l’onzena edició.

Com cada any, aquests guardons, impulsats pel Col·legi de Periodistes, que reivindiquen i porten el nom de Manolo Vázquez Montalban, mort el 2003, premien la trajectòria de professionals de la informació que han destacat en l’exercici del periodisme. Així, en el vessant de Periodisme esportiu –convocat conjuntament pel Col·legi i la Fundació del FC Barcelona– ha recaigut en l’exfutbolista i comentarista esportiu brasiler Eduardo Gonçalves de Andrade, Tostao.

La figura de Missé (Barcelona, 1947), un dels referents del periodisme econòmic català i espanyol, genera consensos entre la professió. Com el jurat, que va atorgar-li el guardó per unanimitat, en la professió es coincideix a ressaltar la vàlua de la seva feina. Per això, la sala d’actes del Col·legi de Periodistes, que va acollir l’esdeveniment, va reunir professionals del món del periodisme, molts dels quals havien estat companys de redacció del guardonat, per qui aquest va tenir paraules d’agraïment durant el parlament.

El compromís és una altra característica del guardonat. A les acaballes del franquisme, les ànsies revolucionàries el van portar a estar-se dos anys i mig a la presó. Va ser allà, entre reixes, on va començar a estudiar Dret, carrera de la qual, posteriorment, es llicenciaria. Amb vint anys, va començar a treballar com a periodista a les revistes Reporter i Primera Plana. Poc després, el 1978, seria un dels fundadors d’ El Periódico de Catalunya i quatre anys més tard tornaria a ser un dels fundadors, aquest cop d’ El País, on s’hi va estar tres llargues dècades. Al diari de Prisa va arribar a ser redactor en cap d’Economia, subdirector i delegat a Brussel·les. I en sortir-ne va fundar una nova publicació. La tercera de la seva vida. Aquest cop es tractava d’ Alternativas Económicas , una revista mensual de la qual és soci fundador i director, i que s’emmirallava en Alternatives Économiques, capçalera francesa amb més de trenta anys d’història que ven més de cent mil exemplars i amb la qual estan associats.

Humil i agraït

Claudi Pérez –corresponsal d’ El País a Brussel·les– va glossar la figura de Missé, amb qui va coincidir a la capital comunitària. Pérez el va definir com “ un traductor més que un periodista, perquè és capaç de traduir conceptes complexos i fer-los entenedors a la gent”. També va destacar-ne l’“energia contagiosa” i la generositat. Missé, en el seu parlament, va admetre certa incomoditat en la professió. “Durant molts anys, m’he sentit un intrús en aquest ofici. A més, escriure sempre m’ha costat molt”.

“ He après l’ofici directament dels periodistes; dels directors, redactors en cap, dels companys de taula i dels joves que començaven”, va dir. De Vázquez Montalbán –amb qui va coincidir a Primera Plana quan aquest n’era el director– va ressaltar-ne que era “un home profundament antiautoritari en tots els sentits”, a més d’una “intel·ligència privilegiada”, així com una gran capacitat de treball. “Sóc el resultat del que m’han ensenyat els meus companys”, va concloure.

Periodisme divulgatiu

Sobre Alternativas Económicas, projecte en què ja fa tres anys que s’implica, va assegurar que estan intentant fer “un periodisme independent, de rigor, de divulgació. Que tothom entengui què està passant al món de l’economia”.

El 22 de febrer de 2013, sortia el primer número d’aquesta revista mensual que és fruit d’una cooperativa de periodistes on també hi ha professionals com Pere Rusiñol, Ariadna Trillas o Mariana Vilnitzky. Des d’aquesta capçalera, expliquen l’economia de manera clara i des d’una visió social. No depenen de la publicitat ni de les administracions públiques, compten amb cinquanta-cinc socis col·laboradors i no s’estan de parlar clar en alguns temes ben espinosos.

Missé no va evitar de recordar als periodistes que l’objectiu de la seva feina és explicar la veritat, malgrat les pressions que sorgeixin durant l’exercici de la professió. “ No hem de tenir por a les autoritats i als poders econòmics”, va afirmar. “No ho poden controlar tot”, va apuntar sobre els poders fàctics. “Els periodistes ens hem d’acostumar a ser inoportuns, descarats i a fer la pregunta inconvenient”, va afirmar. I és que té clar que la feina dels professionals de la informació és “denunciar coses i posar sobre la taula les mesures que van en contra de la gent”.