Innovar o morir

LAURA SAULA

La innovació és fonamental per superar les dificultats econòmiques i industrials que pateix i que han provocat el tancament de molts mitjans de comunicació i que han deixat un gran nombre de periodistes a l’atur. Sota aquesta línia de treball basada en la innovació, treballa el Grup d’Investigació de la Comunicació (GICOV) de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, que va crear el Màster en Innovació en Periodisme, que ja va per la tercera edició, i que, el 2014, va presentar per primer cop el Rànquing en Innovació Periodística.

L’objectiu d’aquest rànquing, que ja té en marxa l’edició del 2015, és estudiar els projectes periodístics més innovadors en l’àmbit estatal. Per aquest motiu, a l’hora de realitzar l’informe de l’any passat, diversos experts del sector van proposar a l’equip d’investigació fins a seixanta plataformes periodístiques per analitzar. Els investigadors van centrar-se en el seu grau de “ruptura” en relació amb altres mitjans i en quatre àrees clau del procés: el producte, l’organització, la distribució i la comercialització de cada mitjà analitzat. Per als membres d’aquest grup, innovar consisteix a “detectar un problema o una necessitat, aplicar una solució original i desenvolupar-la de manera exitosa”.

Esperit emprenedor

Finalment, els cinc projectes periodístics que encapçalen aquesta llista de vint-i-cinc han estat, per aquest ordre; la Fundación Ciudadana Civio (associació sense ànim de lucre que engloba projectes enfocats a la promoció de la transparència informativa i el lliure accés a les dades), El Confidencial (un dels diaris nadius digitals líders a Espanya premiat per The Guardian), la revista Vis-à-Vis (publicació gratuïta creada exclusivament per veure’s a través de l’iPad), Eldiario.es (mitjà que potencia les narratives digitals) i Acuerdo (una plataforma internacional de reportatges d’investigació elaborats amb narratives interactives i transmèdia).

Segons el Grup d’Investigació encarregat d’aquest rànquing, aquesta classificació revela que, actualment, la innovació s’està duent a terme sobretot als marges de la indústria informativa tradicional i dels mitjans de comunicació amb més recursos. Segons David Cabo, fundador i director de la Fundación Ciudadana Civio, “l’experimentació contínua, la metodologia en la selecció de les fonts, les eines d’extracció de dades o la visualització de la informació en format de narrativa” han estat algunes de les peces clau que els ha fet arribar a la primera posició de la llista de mitjans innovadors.

I no es tracta tan sols de ser innovadors, explica Laura Blanco, codirectora de la revista Vis-à-Vis, sinó de “ser revolucionaris”. “Al principi, el mercat desconeixia aquest suport, però la nostra teoria era certa: feia falta un producte editorial d’aquestes característiques”, explica Blanco. Sobre la importància de les narratives digitals també en parla Ignacio Escolar, director d’ Eldiario.es, qui destaca el valor dels equips multidisciplinaris de periodistes, en què cada especialista treballa en el seu camp per arribar junts a un producte final: el periodista de dades, l’encarregat dels vídeos, el narratiu... També Nacho Cardero, director d’ El Confidencial, creu que l’èxit rau en la creació, fa tres anys, d’un laboratori dedicat a l’estratègia de producte i a les noves narratives. “Durant tot aquest temps, hem anat incorporant metodologies que ens han permès provar multitud d’idees, fallar ràpidament i de manera econòmica, aprendre, mesurar i valorar aquelles idees que han funcionat”, assegura.

Amb tot, com aconsegueixen aquests mitjans digitals finançar-se en l’era del “tot gratis” que suposa Internet? Per a Escolar, el secret d’ Eldiario.es rau a potenciar les narratives digitals i fidelitzar els lectors socis. “És important fer-los sentir que estan finançant un mitjà independent i de qualitat, donar-los a entendre que tindran avantatges immaterials”, assegura. A diferència d’Escolar, Nacho Cardero explica com El Confidencial sí que es finança exclusivament amb la publicitat i els anunciants. Tot i això, la idea d’aquest mitjà és “sorprendre els lectors i preocupar els competidors”.

El cas de la revista per a tauletes Vis-à-Vis és una mica diferent. Tot i que la distribució és gratuïta i es pot descarregar gratuïtament a l’App Store de l’iPad, el finançament els arriba en forma d’anuncis publicitaris que apareixen abans dels reportatges. Però el secret és que aquests anuncis ja estan pensats per atraure els lectors amb formats creats per la mateixa revista. “Hem aconseguit que els usuaris estiguin una mitjana de dos minuts mirant un anunci”, comenta, satisfeta, Laura Blanco. A més, perquè el finançament els surti rendible, no es paga com es fa en publicitat en línia, “que sempre ha estat molt mal pagada”, remarca Blanco. En comptes d’això, ofereixen tarifes de paper i tarifes de desenvolupament d’aquesta publicitat.

Importació d’idees

Com en molts altres sectors, hi ha una sèrie de mitjans de comunicació internacionals que han servit de guia i inspiració per a aquests innovadors. Per a Ignacio Escolar, The Guardian, QZ.com, Postmedia.com, ProPublica, Animal Político o El Faro (Guatemala) han estat i són fonts d’idees en el dia a dia d’ Eldiario.es. Per a Blanco, la revista pionera Wired és la que ha marcat el seu camí des del mateix naixement de Vis-à-Vis. Altres com Fast Company o evo també, segons Blanco, “han fet un pas més i han apostat per uns models híbrids entre revistes digitals i pàgines web”. Un altre mitjà digital que considera interessant és BuzzFeed, que, tot i no ser un mitjà de grans exclusives, “aposta per un contingut diferent que aconsegueix ser molt viral a escala mundial”. “Un mercat molt rendible que encara té molts camins per explorar”, conclou Blanco.Per a Cardero, el New York Times sempre ha donat un pas endavant. “Els especials de storytelling, la publicitat nadiua i la producció de vídeos és simplement espectacular”, admet.