L’Andrea Romero té 16 anys, estudia primer de batxillerat en un institut de Sant Adrià de Besòs i des del març del 2023 forma part d’una emissora veterana, com és Ona Mar FM 88.0, situada al barri de Llefià, a Badalona. Després de sis mesos de pràctiques, des del setembre té un programa musical de dues hores els dissabtes a la tarda. “El meu públic té entre quinze i trenta anys. Poso cançons que m’agraden dins del dance i a vegades m’arrisco amb algunes del reggaeton. I utilitzo TikTok per interactuar amb gent que em segueix”. Aquesta app dona visibilitat al programa i a vegdaes pot arribar a reunir fins a 500 persones. “La ràdio s’està perdent entre la gent jove i amb TikTok faig que la gent l’escolti en directe”, assegura l’Andrea, que fa classes de piano i de llenguatge musical i que vol estudiar a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). En el futur, això sí, li agradaria “cobrar de la ràdio”.
Ona Mar, constituïda com una associació sense afany de lucre, neix el 2004, però els seus orígens es remunten al 1989. Està especialitzada en radiofórmula i es finança amb publicitat. “Havíem rebut subvencions de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament, però calia presentar molta documentació i molts dossiers per justificar-ho tot. Era una pèrdua de temps”. Qui parla és José Luis Rodríguez, Jotas FM, responsable de l’emissora.
Com l’Andrea, Rodríguez també va començar als 16 anys i, des de llavors, sempre ha estat vinculat a la ràdio. Ara en té 52. “Tenim un pressupost de 10.000 € a 12.000 € i amb això paguem llum, assegurances, drets d’autoria a la SGAE i renovació d’equips. És una ràdio mileurista”, afirma. Van començar en un espai cedit per l’associació de veïns i ara estan en un local de cinquanta metres quadrats, perquè l’entitat veïnal se n’ha anat a un espai de la Generalitat. Disposen de quatre estudis, on fan directes i enregistren programes, i tenen l’antena al Turó d’en Caritg, al mateix lloc que l’emissora municipal Ràdio Ciutat de Badalona. Avui dia hi col·laboren una quinzena de persones, entre elles el popular discjòquei Ricardo F. Ningú no cobra. “Ens arriben currículums de periodistes de RAC1 i RNE. És increïble”, comenta Rodríguez.
Justament, personatges com Òscar Dalmau, José Corbacho i Oriol Parreño van començar a Ona de Sants-Montjuïc. Ho recorda el director de l’emissora, Àngel Lacoma. El 1985 l’Ateneu Popular de Sants va muntar un taller de ràdio i dos anys més tard van iniciar emissions de manera regular. Ara són seixanta associats, que paguen 20 € mensuals i fan dues assemblees ordinàries a l’any. Amb les quotes, una subvenció anual de l’Ajuntament de 1.000 € i publicitat de quatre o cinc empreses cobreixen les despeses. La programació és diversa: cinema, informatius, esports... “Habitualment, són grups de tres o quatre persones que venen amb ganes de fer ràdio, se’ls ensenya la part tècnica i s’hi estan una temporada o les que vulguin. Després de tres mesos de prova ja tenen dret a associar-se”, explica Lacoma. En total, tenen vint-i-cinc programes.
“La filosofia –afegeix– és la mateixa que als inicis: som un taller, tenim un espai de reunió, que és una mena de cau, i prestem un servei públic per difondre la cultura i la realitat social del districte”. Compten amb estudiants en pràctiques com l’Elisabet Díaz, de 17 anys, que estudia segon d’Imatge i So i ha de fer 386 hores de pràctiques. “Soc tècnica de so, faig servir la taula de mescles i programes com l’Audacity, RadioBoss i UltraMixer. Vinc cada tarda, quatre hores, de dilluns a divendres. Abans era una feina més d’homes, però això està canviant”, explica. Tot i així, afirma que “a classe hi ha cinc noies i quinze nois”.
Per la seva part, Ona de Sants es troba al 94.6 fm del dial i emet les 24 hores, perquè fa reemissions. Sobre els canvis en aquests mitjans des que van sorgir, Lacoma creu que “la participació que hi havia abans ha caigut en picat. La gent ara busca els seus programes i les seves cançons. La ràdio va encaminada a ser de pòdcasts, almenys les ràdios com la nostra”.
A més, considera que el lligam afectiu a les emissores amateurs és molt diferent que a les ràdios potents: “Es nota molt que no som professionals, però és que jo no m’he plantejat mai la ràdio professional”. El director de Ràdio Hostafrancs, Dídac Boza, coincideix en el pronòstic sobre el futur. “Avui dia, els principals consums de continguts es fan a la carta. El model és el pòdcast. D’aquí a cinc o deu anys en aquesta entrevista no parlarem de repetidors, cobertures ni freqüència modulada”, pronostica.
L’Associació de la Ràdio Comunitària d’Hostafrancs, sense ànim de lucre, està registrada oficialment a l’Ajuntament des del 2017 i en formen part fins a setze persones, dotze de les quals col·laboren a l’emissora. Hi ha periodistes, gent vinculada a entitats de comerciants i associacions veïnals. Tothom hi col·labora de forma voluntària.
A la zona de Sants conviuen més ràdios: Sants 3 Ràdio, al 103.2 fm (sants3radio.cat), i, dins de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, la Marina 102.5 fm (lamarina.cat). La seu social de l’Associació de la Ràdio Comunitària d’Hostafrancs és un domicili particular i l’estudi de ràdio està en un espai cedit pel consistori barceloní. Mantenen les instal·lacions i el pagament de rebuts gràcies a la publicitat i les subvencions, que en l’exercici del 2023 van ser de 3.600 €.
L’estudi és de dotze metres quadrats, amb quatre micros, una taula de so, un ordinador, connexió autònoma a Internet, i micros auxiliars i altaveus per fer directes al carrer. L’audiència potencial és de 60.000 persones, perquè l’emissor cobreix bona part de l’Esquerra de l’Eixample. Boza parla de “servei públic” i de “foment del català” entre els objectius de les ràdios de barri. “El 80% del nostre contingut es fa en català i té interès local, elements que ens diferencien de projectes radiofònics amb fins comercials”, assegura. Recentment, s’ha creat el consell editorial, que vetlla pel compliment del codi deontològic del Col·legi de Periodistes.
La Biblioteca Gabriel García Márquez, reconeguda com la millor biblioteca del món 2023 i ubicada al barri de Sant Martí, just a tocar de la sortida del metro, acull Ràdio Maconda. Al febrer farà un any que funciona en un estudi amb sis micros i quatre línies de treball ben definides. El coordinador de la ràdio, Julián Figueres, les enumera. “En primer lloc, un grup de trenta persones bibliotecàries genera continguts i parla de llibres i de les activitats de les biblioteques. Tenim també un projecte adreçat a escoles i centres de secundària i batxillerat del barri per ensenyar a fer pòdcasts. El tercer eix és el sector del llibre, editors, traductors... Fem prescripció lectora d’obres de fa més de trenta anys o d’autors que estan fora de focus, perquè volem ajudar qui no té difusió. Per acabar, la ràdio serveix de plataforma d’un grup de dones que mostra l’impacte social de la multiculturalitat”. La coordinació de Ràdio Maconda és mancomunada i rotativa. “Hi ha un esforç col·lectiu”, assegura aquest bibliotecari de tota la vida.
Fins ara, Maconda ha aconseguit una programació estable amb El repetidor, un magazín cultural; El chinchorro, de literatura hispanoamericana; Planeta B, un espai de música, i L’aparador intempestiu, on es demana a un autor o autora que recomani deu llibres que, com a mínim, faci deu anys que estan publicats. El modus operandi de Ràdio Maconda són els pòdcasts i es poden escoltar a través de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB).
Aquest article de la Capçalera es va publicar el febrer de 2024 en el monogràfic especial del centenari de la ràdio.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari