La història de la ràdio, en un segle convuls on n’hi ha hagut de tots colors, es pot explicar per les seves retransmissions, però, també, gràcies a les imatges que se n’han conservat. Des de les més antigues, en blanc i negre, que ens mostren uns pioners amb mitjans tècnics limitats, fins a les actuals, en color, on apareixen elements tecnològics impensables dècades enrere. Un viatge fotogràfic com el que proposem en aquestes pàgines ens permet adonar-nos de l’evolució que ha viscut tant aquest mitjà de comunicació com la societat, però, alhora, ens parla d’una ràdio que es produeix i consumeix de manera diferent.
LA RÀDIO I EL PODER
Ràdio Barcelona EAJ-1, la primera emissora de l’Estat, es va convertir en tot un fenomen des d’un bon principi i les autoritats eren conscients de la seva importància. Amb l’arribada de la República, el 15 d’abril del 1931, el president Francesc Macià va signar un decret pel qual donava llibertat d’emissió –fins llavors tenia moltes restriccions– a EAJ15-Ràdio Associació. L’any següent, el 9 de setembre del 1932, Macià es dirigia a la ciutadania, a través dels micròfons tant de Ràdio Barcelona com de Ràdio Associació, per comunicar l’aprovació de l’Estatut. El 1933, l’enterrament multitudinari de l’Avi va ser massivament seguit per les ones. A la imatge, Macià durant una visita a Ràdio Barcelona l’any 1931.
ENRIQUETA TEIXIDÓ, PIONERA
Enriqueta Teixidó Ferrándiz es va convertir, el 1939, en la primera locutora catalana de ràdio a guanyar unes oposicions, les que impulsava el nou règim franquista per constituir les plantilles de les emissores. Els mesos finals de la Guerra Civil,Teixidó havia treballat a Ràdio Associació de Catalunya. Aquest cop, però, passava a locutar en castellà i a formar part de la primera plantilla de la Ràdio Barcelona del franquisme.Tot i això, fins al 1946 no van fer-li un contracte laboral. Teixidó –que es va acabar jubilant el 1977 i va morir el 2002– ha passat a la història al costat de locutores com Maria Cinta Balagué, Rosa Coto, Mari Carmen Mar- tínez Illescas o Antolina Boada. Malgrat el paper secundari de les dones en el període franquista, aquestes locutores van tenir una funció important en la història de la ràdio.
LES PRIMERES VEUS DE RNE
El periodista Jorge Arandes a mitjans dels anys cinquanta durant una retransmissió al camp de les Corts– va ser una de les primeres veus que es va escoltar a rne des de Barcelona. Anys després seria director de TVE i de RNE a Catalunya. També va ser un dels creadors de l’emblemàtic programa Protagonistas. Arandes va morir el 13 de febrer del 2020, coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio.
L’HOME QUE SEMPRE HI ERA
La veu de Joan Armengol és part de la història de la ràdio catalana. Eren anys que la tecnologia era molt limitada, però, tot
i això, aquest referent de la ràdio que als anys cinquanta, seixanta i setanta va treballar a Ràdio Barcelona i a rne, va entre- vistar Richard Nixon, Fidel Castro, Grace Kelly, els Beatles, Claudia Cardinale, Cantinflas,Vittorio Gassman, Ella Fitzge- rald, Marlene Dietrich, Jacques Cousteau o Orson Welles, entre molts altres. Premi Ondas, Premi Nacional de Ràdio, Premi Ciutat de Barcelona, Premi Antena de Oro, Micròfon d’Or i menció d’honor als premis de Ràdio Associació de Catalunya, Armengol actualment té 89 anys. A la fotografia, amb Gina Lollobrigida.
.
RÀDIO-SCOPE I LA NOVA CANÇÓ
Des del 1964, el locutor Salvador Escamilla va presentar el musical Ràdio-scope, un referent imprescindible de la història radiofònica de casa nostra. Per aquest programa matinal van passar els integrants de la Nova Cançó i, gràcies a això, aquest moviment va agafar una gran popularitat. Ràdio-scope va acabar sent el primer pro- grama a emetre’s íntegrament en català. De tant en tant, el censor trucava per recriminar que s’hi parlés tant en aquesta llengua.“Es que se me ha escapado”, li responia Escamilla. A la imatge, el locutor amb Joan Manuel Serrat i Guillermina Motta als anys setanta.
EL FUTBOL, EN CATALÀ
Joaquim Maria Puyal en una retransmissió per a Ràdio Barcelona, on va treballar entre el 1967 i el 1985. Quan treballava en aquesta emissora, poc després de la mort de Franco, va proposar a Manuel Terán, director general de la Cadena SER, retransmetre un partit en català. Terán va acceptar la proposta i el català va tornar a escoltar-se a la ràdio en una retransmissió esportiva. Va ser el 5 de setembre del 1976, en un partit del Barça contra la Unión Deportiva Las Palmas, on els blaugranes es van imposar per 4 a 0.
RÀDIO 4: LA FI DEL SILENCI
El 13 de desembre del 1976 començava a caminar Ràdio 4, la primera ràdio pública en català d’abast nacional, ja que mesos enrere ho havia fet Ràdio Olot en l’àmbit local. Suposava la fi del silenci després de dècades de prohibició. A la imatge del 1977, hi veiem, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, Matilde Almendros, Enric Frigola, Robert Saladrigas i Teresa Pàmies, participant en el magazín matinal Temps obert, que presentaven els dos primers.
DONES A LES ONES
Una de les periodistes que més va defensar el paper de la dona en la professió va ser Montserrat Minobis.Va treballar a Ràdio Popular de Figueres, Radio España de Barcelona i a Ràdio 4, va ser directora de Catalunya Ràdio, va impulsar La Independent –agència de notícies amb visió de gènere–, va fundar i presidir l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i va ser degana del Col·legi de Periodistes. A la imatge, Minobis amb Montserrat Roig a Ràdio 4 a finals dels setanta en una foto de Gabriel Sendra.
LES PRIMERES EMISSORES MUNICIPALS
Ràdio Arenys i Ràdio Rubí mantenen una pugna històrica perquè totes dues s’atribueixen ser la degana de les emissores municipals de Catalunya. El 1979, després de les primeres eleccions municipals de la democràcia, van començar a sorgir ràdios municipals en una situació d’alegalitat a l’aixopluc dels nous ajuntaments democràtics.Aquells inicis eren precaris. Ràdio Arenys emetia des d’un àtic i Ràdio Rubí, des de l’edifici de la Guàrdia Urbana. A la imatge, Ràdio Arenys als inicis amb el locutori al fons.
ARRIBEN LES UNITATS MÒBILS
Les millores tecnològiques són part indispensable de l’evolució de la ràdio. Una d’aquestes millores són les unitats mòbils, que permeten que els professionals connectin amb l’emissora des de qualsevol indret. A la imatge de dalt, la primera unitat mòbil de Ràdio Sant Cugat el 1982 amb l’equip d’esports. D’esquerra a dreta,Toni Gómez, Òscar Borràs i Carlos Gavaldà.
CATALUNYA RÀDIO ES POSA EN MARXA
“Són les zero hores, zero minuts, del dia 20 de juny del 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la posada en marxa de Catalunya Ràdio”, va dir Miquel Calçada quan es van inaugurar les emissions de l’emissora. Uns dies més tard, el 5 de juliol, es van iniciar les emissions regulars en període de proves. A la imatge, Calçada als inicis de l’emissora.
EL MODEL DE COM RÀDIO
COM Ràdio va néixer el març del 1985. Creada per la Diputació de Barcelona i gestionada pel Consorci de Comunicació Local, agrupava un centenar d’emissores municipals catalanes consorciades. Des d’un principi, va sorgir amb la voluntat de donar suport a aquestes cadenes oferint una programació generalista de producció pròpia. S’inspirava en el model de la sindicació, típic en països com els Estats Units, però quasi inèdit a la ràdio espanyola. A la imatge, un programa de COM Ràdio.
NEIX CATALUNYA INFORMACIÓ
El 10 de maig del 1987 neix Catalunya Música i, cinc anys més tard, l’11 de setembre del 1992, comença a caminar Catalunya Informació, el primer canal radiofònic a tot l’Estat espanyol dedicat, exclusivament, a l’emissió de notícies (no seria fins dos anys després que rtve presentaria Radio 5 Todo Noticias). En tots aquests anys, la Cati – com se la coneix popularment– ha guanyat nombrosos guardons. A la imatge, una locutora de Catalunya Informació.
LA CREACIÓ DE RAC1
RAC1 va iniciar les seves emissions l’1 de maig del 2000, fruit d’un acord entre la cooperativa Ràdio Associació de Catalunya i el grup Godó. Aquesta emissora es convertia així en la primera cadena privada a emetre les 24 hores en català després de Cadena 13. Des de l’abril del 2009, és l’emissora més escoltada a Catalunya. A la imatge de dalt, del 2002, Albert Om amb Cristina Puig en el magazín matinal L’hora del pati, que Om va dirigir i presentar entre el 2000 i el 2004.
LA XARXA, LA NOVA MARCA
El 3 de setembre del 2012, COM Ràdio finalitza les emissions per donar pas a la Xarxa de Comunicació Local, una nova marca que aglutinava els mitjans de la Diputació de Barcelona i que coordinava les emissores de ràdio local associades, seguint el model de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) amb les televisions municipals. Actualment, la Xarxa és una plataforma multimèdia que proporciona continguts i serveis a més de 200 ràdios. A la imatg, membres de Ràdio Pineda durant l’especial pel temporal Gloria, el 2020.
L’APOSTA PER LA DIGITALITZACIÓ
El present i el futur de la ràdio estan lligats a la digitalització, atès que bona part del procés de captació, reproducció i emissió ja es porta a terme de manera digital des de fa temps. En els darrers temps, les principals emissores de ràdio han apostat fort per po- tenciar l’entorn digital –web i xarxes socials– com a component estratègic del seu negoci. A la fotografia, una imatge dels nous estudis d’Ona Malgrat.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari