Totes les cançons en un sol clic, una oferta molt seductora. Les plataformes d’estríming musical –amb Spotify al capdavant– van fer trontollar el format de la radiofórmula. Segons dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM), les emissores de ràdio musical van registrar 11,9 milions d’usuaris el primer trimestre del 2021, enfront dels 14,6 del tercer trimestre del 2017. En cinc anys, van perdre més de 2 milions d’oients.
El consum de ràdio temàtica, sobretot musical, es va mantenir relativament estable a Espanya entre el 2003 i el 2018, amb una mitjana de 54 minuts diaris d’escolta per persona i dia (va arribar a 59 el 2012, any que el conjunt de la ràdio va aconseguir la màxima penetració, un 61,9%). Des de llavors, el seu pes s’ha anat reduint.
Per contra, el consum en estríming continua creixent, especialment entre les generacions més joves. Segons l’informe Mercado de la música grabada en España, del primer semestre del 2023 i elaborat per Promusicae –associació que representa els productors de fonogrames a l’Estat espanyol–, l’estríming és el format que trien majoritàriament els consumidors per accedir a la música (aporta el 87,8% del total de la indústria musical, amb uns ingressos de 188,2 milions d’euros). El percentatge més ampli del consum se centra en l’estríming d’àudio que, amb un 84,32% del consum total en aquesta modalitat, aporta 156,9 milions d’euros, davant dels 29,1 milions d’euros que genera l’estríming de vídeo.
Durant el passat mes d’agost, GfK DAM, el mesurador oficial del consum digital a l’Estat espanyol, va analitzar els hàbits i les preferències de les plataformes de pòdcasts i música. El resultat va ser que prop de 24 milions d’usuaris únics (un 60% de la població espanyola) accedeixen cada mes a les plataformes d’estríming. L’ús de Spotify, iVoox, Dailymotion o Podimo no ha parat de créixer i al voltant de 7 milions de persones escolten aquests continguts cada dia. El mateix estudi situa Spotify al capdavant de les plataformes més utilitzades cada mes, amb 16 milions d’usuaris únics. El segueixen YouTube Music, amb gairebé 4 milions, i Mi Music i Amazon Music, amb més de 3,5 milions cadascuna.
Malgrat l’auge del consum digital en estríming, la ràdio musical no ha llançat la tovallola. El Col·legi de Periodistes de Catalunya fa temps que segueix aquest pols. Al febrer del 2022, en un article de Capçalera s’analitzava, precisament, el futur de la radiofórmula davant l’envit protagonitzat per les plataformes d’estríming musical. En aquell reportatge ja es posava de manifest que, davant la pèrdua dels oients més joves, les ràdios havien de potenciar la seva funció de prescripció musical i el seu suport a la música en directe. I no s’anava desencaminat. Les darreres dades evidencien que la ràdio no perd pistonada.
L’estudi trimestral Share of Ear d’Edison Research (l’equivalent al nostre EGM) mesura l’abast diari de la ràdio i el temps dedicat a totes les formes d’àudio als Estats Units. L’informe del tercer trimestre del 2022 ja advertia de la recuperació i la puixança de la ràdio convencional enfront de les plataformes d’estríming. L’ús de la ràdio analògica que fan les persones més grans de 18 anys supera en 15 vegades (74%) Pandora (5%) i en 19 vegades Spotify (4%). De fet, la proporció de l’escolta total de ràdio als Estats Units s’ha duplicat en els darrers cinc anys (del 8% al 17%).
A casa nostra, també s’ha experimentat un repunt. El darrer EGM del 2023 mostra, en l’àmbit espanyol, una recuperació de la ràdio musical que es tradueix en una xifra global de 12,8 milions. Aquest impuls es deu, entre d’altres, al bon paper d’emissores musicals com Los 40 (2,8 milions d’oients), Cadena 100 (1,6 milions) i Cadena Dial (1,4 milions).
El pes de l’audiència de la ràdio musical a l’Estat espanyol el sostenen els oients adults, amb un hàbit d’escolta del mitjà que s’ha mantingut malgrat la irrupció de sistemes d’escolta en línia. “De fet, la majoria de cadenes musicals, fins i tot les de format CHR (èxits d’actualitat), han ‘envellit’ la selecció de cançons per acompanyar i mantenir en la seva sintonia aquest perfil d’oient adult”, afirma Luis Miguel Pedrero Esteban, professor de la Universitat de Nebrija i autor del llibre La radio musical en España (iortv, 2000).
“Segons la tercera onada de l’EGM 2023 –prossegueix–, l’edat mitjana dels qui escolten Los 40 és de 40 anys; la de Rock fm, de 43; la de Cadena 100, de 44,7; la de Cadena Dial, de 47,1, i la de Kiss fm, de 47,4. La ràdio musical a Espanya ja no és per als adolescents”.
D’acord amb això, Albert Malla, discjòquei, locutor i presentador del programa musical d’autor Cocodril Club –un clàssic de la ràdio amb més de vint-i-cinc anys d’història–, creu que “en general, en els últims anys, les radiofórmules s’han adormit i no han sabut modificar els seus esquemes davant la competència ferotge que signifiquen plataformes com Spotify. A l’estranger fa molt temps que van tornar els programes musicals d’autor. [...] En lloc d’això, algunes radiofórmules, suposo que per abaratir despeses, tenen moltes hores de programació sense ningú que parli. És un ordinador fred que dispara cançons que molt sovint són repetitives i monòtones d’escoltar”.
Per la seva part, Lola Costa Gálvez, docent, investigadora i autora d’una tesi doctoral sobre la ràdio musical a Espanya des de la perspectiva de servei públic, considera que la ràdio musical ha de legitimar el seu paper com a prescriptora de continguts. “És la seva carta de presentació per arribar a l’audiència de les plataformes d’estríming”, afirma.
En aquest context, tant la radiofórmula com la ràdio temàtica musical tenen molta capacitat de supervivència, però no només a les ones. “Una via de futur és la difusió dels continguts a través de diverses plataformes tant d’àudio com de vídeo i en formats de diversa durada per adaptar-se a noves formes de consum”, assegura Costa Gálvez.
Malgrat la resistència actual, la radiofórmula ha de plantar cara a noves amenaces basades en una de les seves grans fortaleses: la prescripció. Fa uns mesos, Spotify va llançar una nova funció d’intel·ligència artificial anomenada Spotify DJ, que pretén personalitzar millor l’experiència d’escoltar música. L’eina emula un discjòquei de ràdio amb una veu sorprenentment realista que ofereix una selecció de música amb comentaris generats per intel·ligència artificial. I com més s’utilitza el sistema, més precís es torna.
Una altra amenaça és Radiogpt, una eina creada per Futuri, la primera plataforma de ràdio del món desenvolupada amb intel·ligència artificial. El funcionament és molt acurat. Primer, escaneja fonts de notícies en línia i xarxes socials per identificar temes i tendències del mercat de l’usuari i, després, crea guions que són llegits per veus generades per intel·ligència artificial.
Aquesta tecnologia afectarà el conjunt de la ràdio en facetes molt diverses. “Però la més temuda –la possible substitució del locutor de ràdio generalista o del discjòquei a la ràdio musical– no s’hauria de concretar mai si el mitjà defensa l’essència de la seva naturalesa, com és la connexió emocional amb l’oient i la proximitat amb els seus interessos i estats d’ànim”, apunta Pedrero Esteban.
No obstant això, Radiogpt s’està implementant en estacions de ràdio reals dels Estats Units i el Canadà. Futuri espera que properament aquesta tecnologia sigui emprada per diversos centenars d’estacions de ràdio. “Davant d’aquestes noves possibilitats, la ràdio musical s’hauria de replantejar l’estratègia de dedicar trams llargs de la seva fórmula a l’emissió continuada de cançons sense presència del locutor. Així renuncia al seu gran element diferencial respecte a les plataformes”, conclou Pedrero Esteban.
Així doncs, després del vídeo i l’estríming, serà la intel·ligència artificial qui matarà definitivament l’estrella de la ràdio? Només el temps ho dirà.
Aquest article de la Capçalera es va publicar el febrer de 2024 en el monogràfic especial del centenari de la ràdio.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari