• Viatge escrit al món de la veu

    JOAN PALOMES
    -
    5 agost, 2024

    Hi ha llibres que ens parlen dels orígens de la ràdio, dels seus pioners, i n’hi ha d’altres que també es refereixen a aspectes com el paper fonamental, però invisible, de la dona, de les emissores que van marcar el ritme de la història, del vessant clandestí i insurgent de la ràdio, de la propaganda a les ones, de la necessària reinvenció d’un mitjà tantes vegades bandejat o dels professionals de referència. En aquestes pàgines us oferim un recull de llibres que parlen de la veu, el so i la paraula i que podreu trobar al Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes.

    DONES A LES ONES. LA HISTÒRIA DE LA RÀDIO. A CATALUNYA EN LA VEU DE LES DONES.

    • Elvira Altés
    • Pagès Editors, 2020.
    • 408 pàgines.

    La història de la ràdio a Catalunya des d’una perspectiva de gènere que explica la contribució real de les dones al naixement, la construcció i la consolidació de la ràdio. El llibre està organitzat en ordre cronològic i els capítols esdevenen dècades del segle XX, cosa que permet explicar el context polític i socioeconòmic en què es movien actrius, locutores, secretàries, tècniques, guionistes, editores i periodistes, protagonistes invisibles de l’ahir i l’avui de la ràdio.

    RÀDIO BARCELONA. 70 ANYS D’HISTÒRIA (1924-1994).

    • Rosa Franquet
    • Col·lecció Vaixells de Paper (Col·legi de Periodistes/Diputació de Barcelona), 1994. 
    • 144 pàgines. 

    La primera emissora regular de ràdio de l’Estat espanyol va ser, el 1924, EAJ-1 Ràdio Barcelona, situada, els primers anys, a la cúpula de l’Hotel Colón i, després, al carrer Casp. El llibre recorre els primers setanta anys de la seva existència. Una exhaustiva aproximació al seu paper en els esdeveniments històrics, a les seves programacions al llarg dels temps –del radioteatre a la radiofórmula, passant pels serials– i a la seva ingent nòmina de professionals.

    BARCELONA, CAPITAL DE LA RÀDIO.

    • Susanna Tavera, Armand Balsebre i Josep Lluís Martín (eds.)
    • Memorial Democràtic, 2020. 
    • 436 pàgines.

    Els anys vint i trenta del segle XX van ser dècades tumultuoses farcides de canvis i transformacions. Aquest llibre de Memorial Democràtic se cenyeix a aquesta franja de temps per mostrar-nos el paper protagonista, neuràlgic, de Ràdio Barcelona, Ràdio Catalana i Ràdio Associació de Catalunya. Altaveus massius i populars dels canvis culturals, econòmics i polítics en els anys compresos entre el 1924 i el 1939. 

    ONES LLIURES, LLAVOR DE LA RADIODIFUSIÓ A L’HOSPITALET.

    • Francisco Javier Rodríguez 
    • Néctar Editorial, 2019. 
    • 108 pàgines.  

    La història de Francesc Casbas és també la de la ràdio a l’Hospitalet. Aquest pioner de la ràdio local i del periodisme independent va fundar amb un grup de joves al seu domicili, tot just acabada la dictadura, Ràdio Estel, precursora de Ràdio l’Hospitalet. El llibre narra la trajectòria de la primera emissora local de la ciutat a través d’aquest visionari poc convencional que estimava amb bogeria la ràdio. Cada capítol l’encapçala el títol d’una cançó que ens trasllada a l’època on succeeix la història de Ràdio Estel.

    VOCES EN LAS SOMBRAS. UNA HISTORIA DE LAS RADIOS CLANDESTINAS.

    • Luis Zaragoza 
    • Ediciones Cátedra, 2016. 
    • 440 pàgines. 

    Un recull de vuitanta anys de guerres civils, revoltes, revolucions i contrarevolucions, dictadures, lluites i resistències amb un fil conductor: la presència de la ràdio i el seu paper en aquests esdeveniments. Des de Radio España Independiente (“La Pirenaica”), escoltada furtivament en el silenci de les llars espanyoles, fins a Radio Sandino, veu de la revolució nicaragüenca contra Somoza; des de Veu de la Tempesta –més coneguda com a Ràdio Fatah–, contra l’ocupació sionista, fins a Ràdio Solidarnosc, la veu del sindicat polonès. Una història, doncs, de les ràdios clandestines.

    DONES DE RÀDIO. LES PRIMERES LOCUTORES DE CATALUNYA.

    • Sílvia Espinosa 
    • Albertí Editor, 2014. 
    • 175 pàgines. 

    A banda del treball de recerca a les hemeroteques, l’autora aporta més de cinquanta entrevistes a professionals, familiars i experts per rescatar de l’oblit les biografies de les primeres periodistes i locutores que van contribuir a fer de la ràdio un mitjà de masses i de comunicació popular. Maria Cinta Balagué, la primera locutora de ràdio a Catalunya, encapçala la llista i la prolífica Maria Matilde Almendros la conclou. Entremig, una vintena de professionals que formen part de la història de la ràdio d’aquest país.

    EL GRAN CUADERNO DE PODCASTING.

    • Francisco Izuzquiza 
    • Kailas Editorial, 2019. 
    • 304 pàgines.

    L’autor apel·la a la col·laboració de quaranta reconeguts podcasters per bastir un manual imprescindible per a qui vulgui acostar-se a aquesta activitat en expansió i per als usuaris més avançats, que hi trobaran plantejaments tècnics i especialitzats: quines plataformes són més idònies? Com se’n pot obtenir retorn econòmic? Quin programari cal? Quin pressupost és necessari? Com sorgeixen les idees per elaborar els guions? Quin futur té el pòdcast?

    BON DIA. SÓN LES VUIT!

    • Antoni Bassas 
    • Ediciones Destino, 2018. 
    • 352 pàgines. 

    Una classe magistral de periodisme radiofònic: desvela tècniques, trucs i argúcies que Antoni Bassas utilitzava en les seves entrevistes. Durant catorze anys (1995-2008) va llevar els seus oients amb aquell ja mític “Bon dia. Són les vuit!”, des dels micròfons d’El matí de Catalunya Ràdio, l’espai més escoltat de la franja matinal. Una crònica de la vida política del país. Un llibre imprescindible per a aquells que estimen la ràdio.

    LAS CARTAS DE ELENA FRANCIS. UNA EDUCACIÓN SENTIMENTAL BAJO EL FRANQUISMO.

    • Armand Balsebre i Rosario Fontova
    • Ediciones Cátedra, 2018. 
    • 512 pàgines. 

    El consultorio de Elena Francis –un personatge de ficció– va ser un programa radiofònic emès entre el 1950 i el 1984 que va esdevenir un fenomen de masses. Dia rere dia, una locutora responia els neguits exposats en les cartes que les dones enviaven. I els consells s’ajustaven a l’adoctrinament del nacionalcatolicisme imperant. El 2005 es van trobar més d’un milió de cartes en un magatzem abandonat i se’n van poder rescatar més de cent mil. L’estudi se centra en la correspondència –les cartes originals i les respostes– del consultori. Un veritable retrat de la dictadura.

    ORÍGENES DE LA RADIO EN ESPAÑA (2 VOL.)

    • Manuel Fernández Sande
    • Editorial Fragua, 2005.
    • 712 pàgines.

    Aquests dos volums aborden els inicis de la radiodifusió espanyola i, també, la configuració del mercat radiofònic. El primer volum abraça el període comprès entre el 1916 i el 1925, és a dir, quan tenen lloc el descobriment de la ràdio, les primeres emissions, el desenvolupament del marc jurídic i la primera etapa de Radio Ibérica. D’altra banda, el segon volum comença amb la irrupció d’Unión Radio, mitjançant Ràdio Barcelona, en el mercat espanyol, i la competència que va mantenir amb Radio Ibérica, la rivalitat i l’enemistat entre tots dos fundadors i la posterior compra i desaparició d’aquesta última emissora.

    A MICRÒFON TANCAT. UNA VISIÓ PERSONAL DE LA RÀDIO EN CATALÀ.

    • Lluís Urpí
    • Pòrtic Edicions, 2012. 
    • 224 pàgines. 

    Quan l’autor va escriure el llibre ja tenia més de vint-i-cinc anys d’experiència a Catalunya Ràdio, temps suficient per oferir-nos les anècdotes més reveladores amb personatges com Mikimoto, Toni Clapés, Ernest Lluch, Jordi Basté, Andreu Buenafuente, Joaquim Maria Puyal, Montserrat Minobis, Júlia Otero i tants altres. A més, s’hi explica el dia a dia d’una ràdio per dins, com es decideix la primera notícia i les interioritats de l’ofici, tot plegat amb un estil crític i amè.

    LA RÀDIO. MITJÀ, RECURSOS I GÈNERES.

    • Daniel Torras
    • UOC, 2018. 
    • 158 pàgines. 

    Més que un manual, és un compendi rigorosament destriat de treballs teòrics de diversos autors, una anàlisi acadèmica sobre la naturalesa de la ràdio i un conjunt de material pràctic, i alhora bàsic i essencial, per a tothom que faci ràdio i que vulgui entendre millor el mitjà. Una guia necessària, doncs, per abordar l’ofici radiofònic. Al final de cada capítol se citen les publicacions de referència dels temes tractats.

    RÀDIO 4, 40 ANYS EN CATALÀ (1976-2016).

    • Josep Maria Adell Barbier
    • Nautilus, 2016. 
    • 313 pàgines. 

    “Una crònica particular i terapèutica de tots els anys de feina i de lluita”, així defineix el llibre el mateix autor. El periodista Josep M. Adell va treballar a l’emissora des de la fundació, el 1976, fins a la seva jubilació. Aquesta és la història de la primera ràdio pública que va emetre en llengua catalana després de la Guerra Civil. Una història plena d’èxits –sobretot durant la Transició i els primers anys de la democràcia– i, alhora, en pugna constant per la seva supervivència.  

    Aquest article de la Capçalera es va publicar el febrer de 2024 en el monogràfic especial del centenari de la ràdio.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari