“El gran format que ha esdevingut tendència i que va per llarg pel seu gran impacte en la generació Z és el videopòdcast”, assenyala María Jesús Espinosa de los Monteros, directora general de PRISA Audio, l’àrea de la companyia que gestiona els pòdcasts de totes les marques del grup com Podium Podcast, la ser o El País, entre altres. Una visió que comparteix Mireia Riba, de l’àrea de pòdcasts de Catalunya Ràdio: “Conversacionals de 3cat com Spursito & Company, La turra o El nou paradigma ja neixen plantejats en aquest format audiovisual i, de cara al 2024, encara els volem donar més impuls”.
Segons dades del Digital News Report 2023, el consum de pòdcasts a Espanya entre els menors de 44 anys és del 56%, mentre que la xifra puja fins al 70% entre aquells que en tenen menys de 24. Entre les plataformes més utilitzades pels internautes espanyols per trobar i reproduir pòdcasts hi ha Spotify (30%), YouTube (29%), iVoox (16%) i Google Podcasts (13%), mentre que la resta de plataformes se situa per sota del 10%.
“En gran manera els joves han desconnectat de mitjans tradicionals com la televisió i la ràdio. Amb el llançament de 3cat volem tornar a abraçar-los mitjançant productes que els engresquin i que consumeixin, i els videopòdcasts en són un exemple”, destaca Mireia Riba. A més a més, per atreure aquest públic cap al 3cat, la CCMA ha apostat per contractar influencers catalans que fins ara feien pràcticament tot el seu contingut en castellà i crear EVA, un vertical digital que aglutina i difon tots els continguts adreçats al jovent.
En consonància amb les tendències que imperen en l’àmbit global, més enllà dels pòdcasts de conversa que es veuen, els mitjans radiofònics nacionals també estan nodrint els seus entorns digitals de documentals sonors –amb un clar predomini del true crime– i continguts de ficció. “Caldrà veure si la indústria és capaç de suportar el finançament que requereixen aquest tipus de produccions”, explica Pedro García Campos, director de Costa nostra, un pòdcast documental molt premiat sobre el fenomen del narcotràfic a la Costa del Sol. “Un producte sonor amb aquest nivell de construcció de la història i de narració requereix prop de vint persones treballant-hi”, indica el periodista al capdavant d’aquesta investigació emesa per Amazon Music que ha captivat la crítica per la manera com es presenten les veus que configuren el crim organitzat.
En aquest sentit, cal citar Terra cremada, que ressegueix la vida d’un incendi i acosta les històries humanes que hi ha rere el foc, i El mar. El mur, que reconstrueix la història de tres embarcacions sortides del Marroc amb destinació a les costes espanyoles, són només dos casos recents de la forta aposta de Catalunya Ràdio pels documentals sonors. “La ficció, la no-ficció documental, l’entreteniment i l’humor, així com la cultura i la divulgació, són els quatre eixos claus en l’estratègia de pòdcast de 3cat i cadascun d’ells té unes necessitats productives i econòmiques diferents”, subratlla Albert Murillo, director del programa Generació digital de Catalunya Ràdio i també membre de l’àrea de pòdcasts de la ràdio pública catalana.
Pel que fa a la ficció sonora, Titania de Podium Podcast és un dels continguts actuals de referència que permet intuir quin és el format que pot regnar en els pròxims anys: bones històries amb guions molt treballats, un disseny sonor de qualitat, capítols inferiors a vint minuts majoritàriament, i tot sota el paraigua econòmic d’un branded content. “Des del punt de vista creatiu, no tenim res a envejar d’altres països. El nivell de maduració del mercat en termes de rendibilitat econòmica sí que és molt diferent”, destaca Espinosa de los Monteros, que de moment descarta monetitzar els continguts de PRISA Audio mitjançant la subscripció, a diferència del que fan plataformes com Podimo.
“A RAC+1 el pòdcast es concep com un model de negoci més. A molts clients encara els costa apostar-hi perquè veuen molt més tangible la publicitat en antena, tot i que hi ha marques que directament et demanen pòdcasts fets a mida. Una nova vida, patrocinat per Fertilab, n’és un exemple recent”, detalla Luis Magallanes, responsable de pòdcasts del Grup Godó, que creu que formats com concursos o espais de cites acabaran aterrant a l’àudio a la carta.
“Hi ha estudis que indiquen que els oients accepten el branded content si aquest està integrat d’una manera molt natural. Prefereixen que hi hagi honestedat i que s’indiqui al principi del pòdcast que no pas caretes d’entrada i de sortida o microespais al mig. La gent està disposada a consumir-ho perquè creuen que el producte val la pena i entén que allò ha de tenir una solvència econòmica”, assenyala Magallanes.
Una altra tendència és l’oferiment de projectes transmèdia 360, en què fins i tot la productora ja truca a la porta del mitjà amb un patrocinador sota el braç. “El contingut l’adapten als diferents formats i t’ofereixen des d’un pòdcast o material per a xarxes fins a quaderns de treball en el cas de productes infantils”, explica Mireia Riba. “Temps mort i Inclassificables són dues propostes de pòdcasts que van arribar a 3cat un cop les productores havien aconseguit finançament per part d’un ens públic”, afegeix Murillo.
Un dels principals objectius de les ràdios quant als seus entorns digitals és aconseguir l’equilibri entre els continguts pensats purament per ser un pòdcast i els que s’aprofiten de l’antena. “A PRISA Audio tenim dos grans tipus de pòdcasts: els àudios a la carta de programes que són una cura del que passa a l’antena, i aquí l’experiència de ser Podcast està sent molt interessant amb continguts com Concostrina, Nadie sabe nada, Buenismo bien o Un libro, una hora, entre altres”, indica Espinosa de los Monteros.
En aquest sentit, Magallanes destaca el bon funcionament a la carta de programes com La competència o de seccions com els Il·lustres execrables del Via lliure. “Els Il·lustres execrables Gran Reserva els reempaquetem mitjançant una cura de continguts: hi inserim caretes d’entrada, en seleccionem els millors moments i n’eliminem tots els aspectes temporals vinculats al dia que s’emeten en antena. Com que ja ho tenim, no costa res penjar-ho a plataformes i donar-li una nova vida”, explica el responsable de pòdcasts de RAC+1, La Vanguardia i Mundo Deportivo.
“Després hi ha els continguts originals que neixen en un entorn digital, com Saldremos mejores o Estirando el chicle de Podium Podcast, o aquells sorgits a partir d’una idea radiofònica, com és el cas de Sastre y Maldonado”, destaca la directora general de PRISA Audio. “Avui dia la dicotomia entre què és pòdcast i què no ho és encara existeix. El búnquer va néixer com a pòdcast, però ara també s’emet a la ràdio. És un híbrid. En canvi, alguns continguts neixen a l’antena, però després on tenen més audiència és en l’àmbit digital”, subratlla Murillo.
En relació amb l’evolució del fenomen del pòdcast, els mitjans i les plataformes s’emmirallen en països capdavanters en aquest terreny com els Estats Units i Mèxic, on la bombolla fa un parell d’anys que va començar a desinflar-se i ja s’ha estabilitzat. “Nosaltres encara estem en auge, però respecte a descàrregues i patrocinis ja comencem a intuir la caiguda en el nostre mercat. És una barbaritat la quantitat de pòdcasts que surten cada dia i l’ecosistema no pot aguantar i absorbir aquest volum”, comenta Magallanes.
Tant ell com Albert Murillo creuen que el món del pòdcast acabarà tenint una evolució semblant a la de Twitch i es redimensionarà. “Al principi de la plataforma d’estríming hi havia molts canals i ara s’han reduït notablement. Amb el pòdcast passarà una cosa semblant i només sobreviuran els continguts de més qualitat”, assenyala el periodista de Catalunya Ràdio. “Twitch va fer un boom i ara està en recessió, tant pel que fa a les quantitats que paga la plataforma com pel nombre de creadors de contingut. Amb la novetat sempre arriba el pic més alt i després es desinfla perquè és inevitable”, conclou Magallanes.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari