Ja fa anys que els mitjans de comunicació tradicionals tenen el gran repte de captar l’atenció de les noves generacions, i la ràdio en directe no n’és l’excepció. Són molts els estudis que indiquen que el consum mediàtic dels qui avui tenen entre 18 i 25 anys marca la frontera entre passat i futur, el que és nou i el que és obsolet. Noves fonts d’informació i entreteniment, així com la presència d’Internet com a macromitjà, les xarxes socials i les aplicacions mòbils són elements bàsics d’aquest nou panorama.
Tal com apuntava, el 2021, Miquel Miralles, conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), durant les jornades El futur de la ràdio i els joves. Com podem atraure la generació Z?, cada any, la ràdio, tant a Catalunya com a Espanya, perd oients joves mentre augmenta la mitjana d’edat de les audiències. “Des del 2015, a Catalunya, la ràdio musical dedicada a les generacions més joves ha perdut 500.000 oients. Aquesta dada trenca el paradigma que imperava en el passat: la ràdio musical com l’iniciador i el punt d’accés de les primeres audiències, que, amb el pas del temps, s’incorporaran a la ràdio generalista de continguts”, advertia Miralles.
L’audiència jove s’escola entre els dits a passos de gegant. Una afirmació que també recull l’estudi d’àmbit estatal Jóvenes, contenidos mediáticos y brecha digital: Millennials vs Generación z, elaborat el 2019 per Nereida López. “S’hi indica que els continguts que més utilitzen els joves són el vídeo i la música, que disminueix el consum de pòdcasts en la generació precedent i que la ràdio cau fins a set punts en consum, la qual arriba a un escàs 6,5%”, explica Miralles.
Tot i això, també hi ha dades que mostren un punt d’esperança, com les que el 2021 recollia la tesi ¿Por qué los australianos triplican el consumo de radio de los jóvenes españoles?, de les periodistes Sílvia Espinosa-Mirabet i Natàlia Ferrer-Roca, les quals hi exposen com la penetració de la ràdio entre els australians de 10 a 17 anys és del 86,8% i entre els de 18 a 24 anys arriba al 77,4%, el triple que a casa nostra. Com pot ser? “L’escolta dels nens acompanya la dels adults i, per tant, els adolescents prefereixen la ràdio parlada i no la de les llistes musicals. Aquests continguts parlats ajuden a construir una comunitat amb la qual se senten identificats”, explica Miralles. Unes dades enlluernadores que contrasten amb la nostra situació.
Que els joves no escoltin la ràdio tradicional no vol dir, però, que estiguin menys preocupats per l’actualitat, ni menys informats que la generació que els precedeix. El que passa és que reben aquesta informació a través d’altres fonts, com les xarxes socials o les aplicacions mòbils. “La ràdio els sona a vell”, explica Montse Bonet, professora de la facultat de Comunicació Audiovisual de la UAB i coautora de l’estudi No habit, no listening. Radio and generation z: snapshot of the audience data and the business strategy to connect with it, del 2022.
S’ha acabat el relleu generacional que tradicionalment passava d’escoltar la ràdio musical en la joventut a escoltar la ràdio generalista o informativa en l’adultesa. “Però tampoc és veritat que els joves no escoltin mai la ràdio”, apunta Bonet. “El que succeeix –prossegueix– és que molts dels continguts que s’hi fan ja no connecten amb ells”, continua. Fins i tot la ràdio musical ha quedat obsoleta, tret d’algunes excepcions com l’iCat. “Quan el descobreixen els agrada força, però ni tan sols en diuen ràdio, ells directament en diuen iCat o anomenen algun dels seus programes”, matisa aquesta experta. “A ells, els és igual descobrir-ho a través d’Internet o al cotxe, perquè per a ells el que és molt important és una marca, una persona o un contingut. Després, la manera de consumir-ho serà generalment a través del mòbil”, afirma. Un dels secrets dels programes que tenen èxit entre els joves és que els continguts estiguin pensats i produïts per persones de la generació Z i que es dirigeixen a la mateixa generació, perquè així creen els seus propis referents.
Els que sí que encara mantenen una mica d’audiència jove pel que fa a la ràdio generalista són els programes esportius. “Això passa perquè són una mena de programes on es crea una comunitat”, explica Bonet. Aquest és un terme que va molt més enllà dels esports. “És molt necessari crear una comunitat i que s’agafi una estima a la marca, que pot ser personal, de programa o fins i tot de tota una empresa radiofònica”, apunta.
En canvi, la ràdio en directe ho té més complicat a l’hora d’atraure els oients joves. “La tenen més relacionada amb el cotxe i amb la cerca d’informació de servei, com per saber l’estat de les carreteres i quatre notícies que els posin una mica al dia”, matisa. I, tot i això, moltes vegades ni tan sols condueixen ells. “Més d’un estudiant m’ha dit que hi ha coses que les ha descobert perquè els pares la posen al cotxe quan van tots junts”, confessa.
L’escolta en directe, igual que el visionament en directe, cada vegada és més difícil. “No només perquè no puguin escoltar la ràdio perquè o estan treballant o són a classe, sinó que per a ells el directe està relacionat amb coses molt concretes com espectacles, futbol o esdeveniments, que tenen hores molt concretes i que creen molta comunitat, però després senzillament escolten coses quan ells volen. I això és una cosa que sí que els ha donat molt de poder i una sensació de control”, remarca Bonet.
Els pòdcasts han aconseguit, de moment, captar l’atenció del públic jove gràcies, en part, a la possibilitat d’escoltar-los a través del mòbil i quan ells volen. És aquest el futur de la ràdio? “El problema de posar-ho tot en el pòdcast és com ho monetitzes, i aquest no només és un problema a les ràdios privades. Fer un bon pòdcast amb professionals té un cost”, diu l’experta. En aquest sentit, una de les opcions que s’observa en el seu estudi és la necessitat d’introduir en la cadena de valor de la ràdio una línia de producció exclusivament digital, on es combinin pagament i gratuïtat i on hi hagi associada la marca i la creació d’una comunitat al seu voltant.
Per aconseguir-ho, Bonet assegura que és fonamental fer una bona alfabetització mediàtica. Cal educar la gent jove en l’escolta de la ràdio, com quan s’educa a llegir. Això es fa en altres països com Austràlia, on els acostumen des de petits amb canals de ràdio per Internet només per a infants” apunta. “Aquí l’EGM no mesura per sota dels 14 anys i gairebé no es fa ràdio infantil”, lamenta Bonet.
Tot i això, aquesta docent considera que institucions com el CAC i la Generalitat cada vegada estan fent més passos a l’hora d’aproximar la ràdio als més joves en escoles i instituts. “Els últims anys han estat molt visuals i centrats en la mirada, però poc en l’àudio”, critica. Per tant, és el moment de fer una tasca conjunta i comuna per veure cap on va la ràdio del futur. O, fins i tot, si cal replantejar-ne el nom. “Estem en un moment de transició en què és molt possible que encara hi hagi connivència i experimentació, fins i tot per part de la nova generació. Però això no vol dir que al final hagi de desaparèixer la ràdio tradicional”, reflexiona.
De fet, Bonet creu que, tot i que durant anys molts experts parlaven de la mort de la ràdio en directe, s’ha demostrat que encara té una bona salut. Això sí, sense oblidar l’estat actual de la piràmide poblacional. “Hi ha una baixada de gent jove i, en canvi, la població allarga la vida. És molt temptador voler-se centrar en la gent gran que sempre ha escoltat la ràdio, però no hem de desatendre els que venen i cal explorar diverses opcions”, conclou.
Aquesta és una tasca que, segons els experts, s’ha de fer amb la convicció que encara s’és a temps de fer viable el contacte dels joves amb els productes de les empreses radiofòniques, a través de canals o plataformes digitals on puguin trobar productes dissenyats especialment per a ells.
Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista Capçalera número 195.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari