A mitjans del 2021 qui escriu aquestes línies titulava en aquesta mateixa revista un reportatge sobre el pòdcast amb un sòlid: “Això dona diners”. La peça acabava dient: “Queda clar que un pòdcast pot ser rendible i que és un format que va més enllà d’un simple hobby”. No havia passat ni un any des de la publicació d’aquestes paraules que, el 2022, l’associació de comunicació digital IAB Spain apuntava un creixement de deu punts percentuals en l’audiència del pòdcast: del 44% d’espanyols al 54%. Vol dir això que encara hi ha marge de creixement en un sector ja consolidat?
La resposta sembla que és un sí contundent. Per a Luis Miguel Pedrero Esteban, investigador de la Universitat de Nebrija, el mercat del pòdcast assolirà la xifra de 26,6 milions d’oïdors el 2026 i “presentarà un creixement interanual del 30%”. Citant l’estudi Mapa de la industria del audio en español, publicat per la consultora Dosdoce, Pedrero preveu, només a Espanya, uns ingressos de 590 milions d’euros del pòdcast mitjançant diferents vies de finançament: publicitat, branded content, subscripcions, etc. “Des del punt de vista de la indústria, podem parlar d’un moment de consolidació del pòdcast”, analitza el periodista Francisco Izuzquiza, que fa anys que participa en programes de pòdcasts líders d’audiència com La escóbula de la brújula i és soci de la productora Yes We Cast.
Un altre motiu per a l’optimisme és que les xifres del sector a l’Estat espanyol, tant d’audiència com d’ingressos, estan per sobre de la mitjana europea. Pedrero destaca el sorgiment, en els darrers anys, de multitud de productores i estudis de producció i edició que aposten amb força per aquest format.
“Hem viscut una onada de fascinació per aquest nou mitjà”, puntualitza Izuzquiza, recordant que això ha derivat en “propostes exitoses, com Podium Podcast; algunes que estan corregint el rumb inicial, com Spotify, i d’altres que no han arribat a bon port, com Sonora (plataforma d’àudio a la carta per a subscriptors que pocs mesos després del llançament va anunciar un ERO)”.
Per a aquest periodista, el que és emergent dins d’aquesta indústria és l’audiència: “La majoria del públic no sap què és un pòdcast o no té clar què hi ha al darrere. Alguns pensen que és ràdio enllaunada, gravacions de la ràdio en directe”. No hi està del tot d’acord Víctor Correal, periodista i creador de pòdcasts, que considera que precisament el fenomen no para de créixer perquè “cada vegada hi ha menys gent que no sap què és un pòdcast”. Quant a la indústria, Correal recorda que el podcàsting “era un sector construït per gent no professional, petits creadors amb més o menys mitjans, però ara els canals, les ràdios i les plataformes hi han entrat en tromba i han canviat el panorama”.
Així, cada cop hi ha més oferta de pòdcasts i les propostes són més professionals, no només per l’originalitat de les idees, sinó també per la qualitat del so i la pròpia producció i distribució. Segons l’estudi abans citat de la consultora Dosdoce, entre el 2018 i el 2023 s’han creat 100.000 pòdcasts diferents només en espanyol. A l’Estat, un 40% de l’audiència està subscrita a entre quatre i deu pòdcasts diferents i una de cada cinc persones (el 20,7%) ho estan a més de vint.
Dues de les fonts consultades en aquest reportatge, com són Francisco Izuzquiza i Víctor Correal, són l’exemple de com periodistes amb força experiència en mitjans tradicionals –i, més concretament, a la ràdio– es passen al format del pòdcast, que s’ha convertit en un sector periodístic cada vegada més professional i amb propostes diferenciades de la resta de mitjans.
Sens dubte, rere la creació de nous productes de pòdcast i l’aposta ferma dels grans grups de comunicació s’amaga precisament la intenció de crear contingut original i amb un alt nivell de qualitat, tant en la tècnica com en l’execució i la proposta. Aquest és un dels secrets de l’èxit: oferir quelcom que altres no estiguin oferint. I no només en relació amb la temàtica, sinó amb el format, el to i tot allò que envolta el pòdcast mateix, com les xarxes socials, el web o fins i tot una botiga relacionada amb els continguts dels programes.
Pel que fa a la primera qüestió, la de la temàtica, tenim l’opinió del professor Luis Miguel Pedrero Esteban, que lidera l’Observatorio Nebrija del Español, una iniciativa que va analitzar prop de tres-cents programes de pòdcast. Per a ell, el fet que gairebé la meitat siguin propostes narratives de no-ficció “evidencia una maduresa de la indústria espanyola del podcàsting”, perquè hi ha “més complexitat i exigència de recursos respecte als títols convencionals”.
Un aspecte que també ha madurat en la indústria en els darrers anys, i que fins i tot les fonts consultades consideren que té marge d’evolució, és la monetització, tant per mitjà de subscripcions com per altres vies abans esmentades. “Es pot créixer encara molt en difusió, sí, però també en monetització i rendibilitat del pòdcast”, destaca Izuzquiza, que el 2019 va publicar el llibre El gran cuaderno del podcasting. Cómo crear, difundir y monetizar tu podcast (Kallas Editorial). “Es tracta de convertir el pòdcast en una indústria plenament assentada sobre uns fonaments sòlids de cara a les properes dècades”, concreta aquest expert, que pensa que això comportaria “més oferta de continguts, nous suports i una evolució cap a altres tipus d’àudio digital”.
Per la seva banda, Correal celebra que des del 2017, quan ell va començar en el món del pòdcast, “l’audiència disposada a pagar no ha parat de créixer”. La cultura de pagament, a poc a poc, en aquests darrers anys s’ha instal·lat a nivell digital i ha provocat que penetri en l’imaginari el concepte de pòdcast de pagament, així com, també, el model de negoci que està basat en les subscripcions.
Els qui també troben més vies de negoci amb l’àudio digital en general i, més en concret, amb el pòdcast són les ràdios i els mitjans tradicionals. Si bé fa uns anys la majoria d’aquestes emissores entenien el format com un repositori per a tot el contingut emès en directe, ara es produeixen molts programes específics per ser escoltats en format pòdcast.
“L’audiència de la ràdio tradicional està envellint i s’ha perdut la connexió amb les noves generacions pel sorgiment de les plataformes a demanda”, adverteix Izuzquiza. Però, tot i això, Correal té clar que la ràdio encara té futur. “La immediatesa de l’actualitat impedeix que la ràdio pugui morir mai”, conclou.
Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista Capçalera número 195.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari