“Després de l’abús sexual, vaig decidir trencar relacions amb una part de la meva família biològica”. Aquest va ser un dels titulars que va deixar l’entrevista a Bel Olid a El suplement de Catalunya Ràdio el passat 25 de novembre i que va ser difós pels responsables de les xarxes socials del programa a x. La publicació anava acompanyada d’un vídeo de vint-i-vuit segons de la conversa que, en només unes hores, va acumular desenes de milers de visualitzacions i confirmava l’augment de l’audiència digital del programa en la temporada 2023-2024.
Per a Xavier Ribes, director del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, aquest seria “un exemple molt gràfic” de com la ràdio ha deixat de ser “exclusivament hertziana” i de com les xarxes socials n’han modificat les rutines productives. “Abans, el locutor i l’entrevistat s’asseien, mantenien l’entrevista i aquí s’acabava tot. Però amb la irrupció de les xarxes socials i altres elements de l’era digital, algú ha de decidir com gestionar tot allò que implica aquesta gravació i posterior edició i difusió del vídeo, coses que abans no es feien perquè no tocava”, explica Ribes. El també membre de l’equip d’investigadors de l’Observatori de la Ràdio a Catalunya sosté que, en aquest nou context, la ràdio, si bé en part ha continuat sent el que era, al mateix temps ho ha deixat de ser. “A l’hora de produir continguts, ara tenim editors de textos, escaletes digitals, so… L’essència continua sent el programa, però al seu voltant han aparegut factors que donen nous valors a la producció, emissió i consum radiofònic”, detalla Ribes.
La digitalització ha canviat les dinàmiques de feina no només a les grans emissores, sinó també a les més petites i d’àmbit local. “Tots els processos a l’hora d’elaborar una informació s’han agilitzat de manera espectacular”, explica Emili Pacheco, director de Ràdio Calella Televisió. “Abans –afegeix– sorties a cobrir una roda de premsa amb un equip de gravació i la postproducció era molt més laboriosa. Avui dia, hi vas amb el mòbil i un micròfon i això t’ofereix moltes possibilitats. Fins i tot, pots prescindir del micròfon. Quan tornes a la redacció edites els talls de veu per a l’informatiu, però a la vegada pots tenir imatges per compartir al web i les xarxes socials”.
Pacheco, que es va incorporar com a redactor a Ràdio Calella Televisió el 2004, relata que al llarg dels darrers vint anys l’emissora ha fet un procés gradual d’obertura de perfils a les xarxes socials fins a incorporar-les de ple a les seves dinàmiques diàries. De moment, però, es resisteixen a incorporar TikTok, ja que, en la seva opinió, “abans d’obrir un perfil has de saber ben bé què hi compartiràs”. “Amb les xarxes hi ha hagut una transformació, perquè, quan van sorgir, els mitjans les fèiem servir per transmetre el nostre contingut tal com l’havíem concebut originalment per a la ràdio i el web. Ara, cada vegada més, el contingut varia segons el lloc on el poses. Al web faràs la notícia en si i, en funció de la xarxa social, en compartiràs o destacaràs una cosa o altra. Per tant, en vas adaptant el contingut segons la xarxa i el tipus d’usuari”, resumeix.
Quan Rosa Badia va començar la seva carrera professional a Ràdio Manresa, a la dècada de 1970, encara faltava molt de temps per a l’arribada de la digitalització i les xarxes. De fet, com explica la periodista, en aquells temps, a l’emissora no tenien ni ordinador. “El canvi durant aquests cinquanta anys ha estat enorme i molt positiu. Ara penso que és una llàstima que les tecnologies digitals i les xarxes no haguessin arribat abans, i també em pregunto com ens ho fèiem sense Internet, Google i x”, confessa.
Badia, que ha desenvolupat gairebé la totalitat de la seva carrera a Ràdio Barcelona, reconeix que a l’inici li va resultar complicat assumir les noves rutines sorgides de la digitalització. “Em va costar adaptar-me als canvis, però, per sort, ràpidament vaig entendre que calia posar-se al dia, aprendre i aprofitar tot el que les noves plataformes ens oferien. Ara bé, és curiós perquè, si bé és cert que d’alguna manera ens han facilitat la feina, per una altra banda, tinc la sensació que les hores de treball han augmentat”, reflexiona la periodista, que actualment dirigeix i presenta el pòdcast de la Cadena ser Al teatre amb la Rosa.
Una reflexió que va en sintonia amb el que apunta Pacheco, que va fer els seus primers passos professionals a Ràdio Estel. “Quan vaig entrar a Ràdio Estel –recorda– el ritme a la redacció era més relaxat que avui en dia, ja que treballàvem per fer un programa de ràdio i pensàvem només en ràdio, a connectar amb la nostra audiència a través de la fm o l’om. La manera de pensar i de concebre el nostre producte no estava subjecte a la immediatesa que actualment ens imposen les xarxes socials. Ara, els periodistes estem més sotmesos, vulguem o no, a la ‘dictadura del pescaclics”, assegura.
I si l’ús quotidià d’Internet i dels mitjans socials ha canviat les rutines productives dels mitjans, també ha modificat les dels usuaris i, en definitiva, la relació entre tots dos. Així, les xarxes han propiciat una participació de l’oient basada en la interactivitat, ja que, per mitjà d’elles, té la possibilitat de fer preguntes, votar, enviar salutacions, comentar programes en viu i proporcionar una retroalimentació immediata. Funcions que des de fa uns anys s’han associat a la figura del prosumidor (de l’anglès prosumer), acrònim format per les paraules productor i consumidor.
“En el meu programa, si no directament, l’audiència crea contingut de manera indirecta, perquè les seves opinions, gustos o interessos d’alguna manera acaben influint en alguns dels temes que triem”, reconeix Badia. “Saber què pensen del que fas, com els arriba i com són em sembla fantàstic, perquè s’estableix una relació més directa i personal amb el públic”, afegeix.
Sobre la importància de l’aportació del prosumidor, Badia creu que és “molta i que tot suma”. “Tot i que els realitzadors i directors de programes de ràdio hem de tenir present que no tothom té xarxes, hem d’escoltar o llegir el que diuen. Quan fem un programa hem de tenir clar el que volem fer, com ho volem fer i per a qui parlem. Per tant, cal tenir criteri i una línia de treball, però també saber escoltar”, conclou.
Per a Pacheco, la figura del prosumidor “democratitza” la participació dels oients i els espectadors, que ja no són simples usuaris passius que s’empassen tot allò que el mitjà els explica. “Ara tenen més oportunitats de participar també del relat informatiu, però, compte, sempre hi ha d’haver la figura d’un professional per contrastar la informació, per posar en context allò que s’està explicant”, adverteix aquest periodista.
En un món que canvia a un ritme vertiginós i, sovint, de manera sorprenent, les recerques que ha dut a terme l’Observatori de la Ràdio a Catalunya d’ençà de la seva creació l’any 2007 han permès constatar, segons els responsables d’aquest organisme vinculat amb la UAB, que la ràdio ha sabut adaptar-se ràpid i bé al context de la digitalització i les xarxes. “Malgrat la incertesa inicial dels primers temps, tant les emissores públiques com les privades no només han sabut reaccionar amb rapidesa i aprofitar el ventall d’oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, sinó que, a més, han liderat el canvi”, sentencia Ribes.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari