Jugar amb la informació

LAURA SAULA

Dos anys després de l’atemptat de les torres bessones a Nova York, un investigador de la Universitat ort de l’Uruguai, Gonzalo Frasca, va crear un controvertit videojoc titulat September 12th en què el jugador té el control d’un llançamíssils i ha de matar terroristes. Tot i això, s’intenta mostrar al participant com la violència utilitzada per venjar només causa terror i patiment a civils innocents. Aquesta conjunció d’utilitzar el joc per explicar aspectes de l’actualitat és el que a partir d’aleshores coneixem com a newsgames. En realitat, el concepte embrionari ja ve d’anys enrere amb l’èxit dels jocs de taula de caràcter estratègics com el Risk. Segons Frasca, September 12th és la resposta a la seva pregunta inicial: “Com seria l’equivalent de la vinyeta gràfica editorial en el segle xxi?”.

Uns anys més tard, tres joves investigadors de la Georgia Institute of Technology als Estats Units van escriure el primer llibre dedicat a aquest nou fenomen, Newsgames. Journalism at Play (mit Press 2010) escrit per Ian Bogost, Simon Ferrari i Bobby Schweizer. Es tracta d’un estudi a fons en què els autors al·leguen que els newsgames són una de les millors maneres perquè les persones puguin entendre més a fons el funcionament intern dels conflictes i les lleis dels governs, mentre a la vegada poden gaudir d’un moment d’oci.

El mateix any de la publicació del llibre, un dels debats més polèmics als Estats Units girava al voltant de la immigració, més concretament a l’obtenció del visat i la nacionalitat. Per això l’investigador de videojocs i persuasive games (jocs persuasius), Ian Bogost, va crear el newsgame Points of entry, que va debutar al web del The New York Times i en què es demanava als jugadors que analitzessin hipotètics immigrants, especificant-ne la roba, el nivell d’educació, el nivell d’anglès, etc., per qualificar-los com a possibles candidats a la ciutadania, i deixar veure alhora les lleis i polítiques socials del país.

Precisament, els autors de Newsgames. Journalism at Play es queixaven de la desnaturalització cada vegada més accentuada de la manera en què es comuniquen les notícies, donant pas a una falta de consciència general respecte de la gravetat de la informació. Amb els newsgames, opinaven, es dóna l’opció al lector d’interactuar amb la notícia i, així, aconseguir un nivell de coneixement més elevat sobre la situació. “Els newsgames estan dissenyats perquè cada jugador arribi a les seves pròpies conclusions sobre un determinat tema”, afirma Bobby Schweizer.

Subgèneres

Segons els autors, existeixen diferents tipus de newsgames. D’una banda, hi ha els current games, és a dir, produccions basades en informacions quotidianes i realitzades de manera ràpida amb tecnologia com el Flash per tal de no perdre el ritme de les notícies i així poder arribar a un públic massiu. Un exemple seria l’anteriorment citat September 12th o el Killer flu, que tracta sobre l’expansió de la grip porcina.

Un altre subgènere estaria format per les infografies interactives, que permeten a l’usuari canviar les variables per observar els resultats sobre un sistema o per comparar dades. Un exemple seria el newsgame Darfur is Dying, en què el jugador s’ha de posar a la pell d’un refugiat que ha d’anar a buscar aigua intentant no ser abatut o segrestat per un militar durant el camí. En cada cas, el resultat de l’operació tindrà múltiples variables.

Des de la publicació del llibre, han sortit nombrosos exemples de newsgame en els mitjans de comunicació digitals, sobretot als països anglosaxons. Aquest fet indica que en l’última dècada l’interès per explorar el potencial periodístic del videojoc ha augmentat considerablement.

Límits difusos

Però, quins són els límits dels newsgames? Quina fina línia separa un newsgame d’un videojoc purament sensacionalista? Segons Gonzalo Frasca, els newsgames poden semblar sensacionalistes especialment per a la població de més de quaranta anys, a causa dels prejudicis que encara hi ha sobre els videojocs. “Els newsgames no només ofereixen diversió, sinó que també són una manera d’entendre a través de l’acció, la participació directa, l’exploració, l’assaig i l’error. Aquesta és la manera natural amb la qual aprenen els nens, i no veig per què no podem seguir fent servir el joc per entendre el món, més enllà de la infància, amb temes seriosos i complexos”, afirma Frasca.

Molts dels newsgames creats fins a dia d’avui no han estat exempts de polèmiques. No solament per la temàtica violenta que tenen, com el September 12th, sinó per altres motius com els que trobem a The Salubrious Nation, creat per Nicholas Diakopoulos, investigador de la Rutgers University de Nova Jersey. Aquest newsgame, que tracta sobre la sanitat pública i les dades d’obesitat a partir de les taxes de pobresa del país, va generar molta controvèrsia als Estats Units sobre si era apropiat jugar amb la qüestió de la salut pública. “Complaure a tot el món no és una de les funcions del periodisme, per tant, tampoc no ho hauria de ser dels newsgames”, emfatitza Frasca al respecte.

Fins i tot la censura ha fet acte de presència en alguns newsgames, com va passar el passat mes de gener, quan Apple va censurar en els seus dispositius el joc nord-americà Endgame: Syria, que tracta sobre el conflicte actual en aquest país de l’Orient Mitjà.

“Fins que l’audiència no estigui preparada per prendre’s aquest tema seriosament, els creadors de newsgames hauran de tenir molta cura a l’hora de fer jocs sobre violència i recordar que no estan creant videojocs per a XBOX”, explica Bobby Schweizer. Per aquest motiu, l’investigador aposta perquè els periodistes tinguin una formació específica al respecte i un control editorial més estricte sobre la producció de newsgames, fent servir el mateix criteri que fan a l’hora d’escriure articles i reportatges.

Hi ha futur?

Tot i que van apareixent newsgames arreu del món gradualment, –a Espanya estan molt poc instaurats– encara no existeix cap empresa que s’hi dediqui de manera sistemàtica. I és que la creació dels newsgames té dos problemes principals: el temps i el finançament. “Es difícil fer bons jocs en poc temps i pocs diners”, reconeix Gonzalo Frasca. La complicació s’accentua quan queda patent que la majoria dels newsgames neixen a partir d’un esdeveniment actual i necessiten ser creats ràpidament perquè no en perdin la vigència. Per aquest motiu, la Knight Foundation ha finançat una col·laboració entre la Georgia Institute of Technology i la Universitat de California-Santa Cruz, creant una plataforma en línia anomenada Game-O-Matic, amb l’objectiu d’ajudar els periodistes, de manera gratuïta, a crear newsgames simples sense tenir la necessitat de saber com programar o dissenyar videojocs.

Actualment, The New York Times i The Guardian són alguns dels mitjans que aposten més per la introducció dels newsgames als seus portals. Segons Nicholas Diakopoulos, “actualment només estem a la punta de l’iceberg del potencial que té aquest sector”. Un sector, d’altra banda, que és presentat com un possible camp d’oportunitats per als emprenedors, sobretot els que li sàpiguen “donar la volta al problema del finançament”, aclareix Frasca. Per a l’equip de Bobby Schweizer és evident que, si es parteix de la base que una de les maneres en què un mitjà de comunicació pot guanyar l’atenció cara al públic és provant alguna cosa nova, “el newsgames podria ser una bona manera d’aconseguir-ho”.