Un pla contra la crisis

EUDALD COLL

El document de la Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya va ser aprovat per unanimitat i es presentà el 29 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El text, que recull més de quaranta propostes d’actuació davant la crisi del sector, és molt més que un simple document, és una línia de treball endegada per tots els actors que intervenen en la professió.

La Mesa es va constituir el juliol de 2012 amb la voluntat de sumar esforços per fer front a la delicada situació del sector, un dels més perjudicats per la crisi. Impulsada per la Plataforma en defensa dels mitjans de comunicació social (integrada pel Col·legi de Periodistes, el de l’Audiovisual i els sindicats (UGT, CCOO, SPC i UPIFC), aplega una trentena d’entitats, entre les quals hi ha associacions professionals i empresarials de l’àmbit de la premsa, la ràdio i la televisió, tant públiques com privades, col·legis professionals, productores audiovisuals, sindicats, universitats i el Govern, representat per la Secretaria de Comunicació.

Les reunions van tenir lloc entre el darrer trimestre de 2012 i finals d’abril d’enguany. El treball de la Mesa es va organitzar en set comissions de treball (premsa, ràdio, televisió, producció audiovisual, nous suports, publicitat i noves vies de finançament i formació) i una comissió permanent, organisme decisori amb els diferents actors de l’àmbit de la comunicació representats.

Les comissions, en les que van participar una setantena de persones, van elaborar i discutir les propostes que inclou el document. Durant tot aquest procés, dos coordinadors ‒Toni Sellas com a coordinador de continguts i Joan Barrera com a secretari tècnic‒ s’han encarregat de posar en ordre els diferents acords de les comissions.

“Des d’un principi, va quedar clar que no es rebaixaria el missatge per salvar la unitat. I, finalment, hem aconseguit un document en què tothom es troba còmode”, recorda Barrera. “Durant les reunions –prossegueix– ens vam adonar que fins ara en el sector s’havia estat treballant de manera massa atomitzada, així que calia establir mecanismes per treballar conjuntament, sense que això afectés la idiosincràsia i els perfils de cadascú”.

A mesura que les converses dels diferents integrants de la Mesa anaven avançant, els assistents es van adonar de la utilitat del que estaven fent. “En un moment determinat, la gent va veure que la cosa anava de debò i que el valor del treball conjunt era un actiu que no es podia malmetre”, explica Barrera.

Després de sis mesos de feina, un document final resultant recull més de quaranta propostes que a partir d’ara es farà arribar a les diferents instàncies vinculades amb el sector per aplicar-les. “No és un document teòric. Surt de la base, de gent que està a la 'trinxera'. I a més ha estat assumit pel conjunt de la professió”, afirma Barrera.

Punt d’inici

El text és pioner en el sector. A l’Estat espanyol mai abans s’havia articulat un document d’aquestes característiques que abasti tot el sector i tots els àmbits i que, a més, es fonamenti en experiències diverses. A Andalusia, també han creat una mesa de mitjans similar, però no estan tan avançats com a Catalunya. A Madrid, també n’hi ha una, si bé té una vessant molt sindical i, a més, la conjuntura és diferent.

Les propostes aprovades s’engloben en dos grans blocs. D’una banda, hi ha una bateria de mesures transversals que responen a un plantejament global del sector. L’altra inclou propostes diferenciades per àmbits professionals. A continuació, resumin algunes de les mesures, tant transversals com específiques, del document presentat a final de maig:

Reconeixement del sector

Es reclama que la indústria de la comunicació sigui reconeguda com un sector estratègic per al país, amb una consideració específica per als professionals i l’elaboració d’un pla específic per als propers anys.

Epígraf específic al SOC

Es demana al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) un epígraf específic pel sector. D’aquesta manera es podrien definir les categories laborals, fet que donaria més garanties als professionals, es podrien endegar polítiques d’ocupació i formació específiques o també fixar un tractament concret per a les malalties i baixes professionals. Aquesta clarificació ajudaria també a poder combatre l’intrusisme professional.

Col·laboració entre empreses

La Mesa posa de manifest que les empreses del sector de grandària similar o complementàries haurien de buscar vies de col·laboració per optimitzar despeses fixes. Demana estudiar la viabilitat d’un clúster de la informació i de la producció de continguts.

Suport als nous mitjans

Es posa de manifest que nous projectes periodístics o comunicatius requereixen assessorament legal, fiscal, laboral, etc. i planteja als col·legis i associacions professionals que articulin aquest servei per als emprenedors.

Revisió de les ajudes públiques

La Mesa demana més claredat en els criteris per a les subvencions i publicitat institucional, així com una proporcionalitat territorial, de continguts i per àmbits. Respecte a la publicitat institucional, es demana clarificar la presa de decisions publicitàries. Es planteja que el compliment dels convenis i de les normatives laborals sigui un element determinant per accedir a la política d’ajuts.

Mesures fiscals

Es reclamen reduccions de l’IVA al sector. S’insta a estudiar avantatges fiscals per a empreses que contractin professionals de mitjana edat, procedents d’un ERO o de reduccions de plantilla i a les empreses que inverteixin en formació continuada.

Regulació dels col·laboradors

La Mesa alerta de la precarietat i indefensió dels col·laboradors i demana que es reguli aquesta figura, mitjançant la incorporació en els convenis o amb un reconeixement legal de la seva modalitat.

Impuls a la formació continuada

Es considera prioritària i es demanen mecanismes que permetin diagnosticar periòdicament les necessitats de formació continuada, quins col·lectius se’n poden beneficiar i vehicular-ne una resposta.

Compensació dels agregadors

Es reivindica que els mitjans rebin algun tipus de compensació pels continguts que posen en circulació a la Xarxa, especialment en relació a l’ús que en fan els agregadors de notícies.

Reforçar la distribució de la premsa

Es proposen iniciatives per preservar el sistema de difusió tradicional i els punts de venda ‒quioscs. També es planteja una liberalització dels punts de venda per afavorir la presència de la premsa en petites i mitjanes superfícies comercials.

Doble finançament a la ràdio

Es constata la necessitat d’un model equilibrat que permeti un sector privat i un sector públic forts i econòmicament viables. La complementarietat ha de permetre una ràdio pública que respongui amb garanties als objectius fixats pel Mandat marc del sistema públic audiovisual i un sector privat competitiu en el marc dels termes de la concessió del servei.

Protecció del fotoperiodisme

Es demana la constitució d’un consell nacional de l’edició per afavorir l’estandardització tècnica i d’usatges de les imatges, així com la constitució d’una entitat de drets d’autor amb gestió col·lectiva.

Fomentar l’hàbit de lectura

Es proposa fomentar l’hàbit de lectura de la premsa i una cultura dels mitjans amb la implicació de l’administració i la incorporació de la premsa en el currículum educatiu des de les primeres etapes de formació.

Contra les emissores il·legals

El document insta a les administracions i els organismes competents a intensificar les actuacions contra les emissores sense llicència, així com a impulsar les modificacions legislatives que siguin necessàries.

Formació radiofònica

La Mesa remarca la necessitat que es considerin les singularitats del mitjà i del sector radiofònics en els plantejaments relacionats a la formació. Cal impulsar una major versatilitat i polivalència del professional cap a les exigències que dibuixen els nous entorns digitals.

Nou contracte-programa de la CCMA

Es considera urgent signar el nou contracte plurianual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que ha de definir els objectius i funcions de l’ens públic i el finançament necessari per assolir-los. El contracte programa ha de donar estabilitat als mitjans de la CCMA, dins del qual s’inclouen les emissores del grup Catalunya Ràdio.

Repensar el mapa universitari

S’insta la Secretaria d’Universitats a posar en marxa un equip de treball per analitzar el mapa universitari en l’àmbit de la comunicació i estudiar com ajustar-lo a la demanda actual. Es prega no autoritzar nous estudis sense prou garanties i sense tenir en compte el sector.

Reduir la precarietat

La Mesa també es planteja la necessitat de mesures reguladores per als col·laboradors del sector audiovisual, que sovint són freelance que treballen en precari.

Digitalitzar els arxius de les televisions locals

El document també veu necessari garantir el manteniment dels arxius de les televisions locals. D’altra banda, es planteja la creació d’una estructura que vehiculi un servei de televisió de recuperació mancomunat.

Lluita contra la pirateria

La Mesa també reclama activar la Llei d’Economia Sostenible que comporta canvis legislatius per a la protecció de la propietat intel·lectual en l’àmbit de la societat de la informació i del comerç electrònic, que es traduiria en actuacions efectives contra la pirateria audiovisual.

Una llei del cinema

Es reclama l’activació de la llei del cinema, que va entrar en vigor el 16 de gener de 2011, però que continua paralitzada. Es planteja accelerar l’elaboració i publicació de les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per poder preservar aquesta llei, així com estructurar una política de crèdit i finançament públic a la indústria privada audiovisual.

I ara què

Els responsables de la Mesa volen que el document presentat sigui un punt de partida i que tothom que vulgui s’hi pugui afegir. La comissió permanent va decidir que tota aquesta feina no podia quedar en un simple document de bones intencions. Calia una estratègia per impulsar les mesures més rellevants.

Per això, s’ha creat una oficina tècnica de seguiment amb un comité, a més de la Permanent, que es reunirà periòdicament per analitzar i valorar els avenços. Tant Barrera com Sellas seran els responsables d’aquesta oficina, que estarà al Col·legi de Periodistes i establirà un calendari per negociar amb l’Administració i les entitats implicades. És l’hora de convertir aquesta bateria de propostes en realitats.