On fer un projecte periodístic amb crowfunding

SUSANA PÉREZ

www.verkami.com

Com funciona? El creador defineix el projecte, les recompenses dels mecenes i fixa un objectiu de finançament (és a dir, la quantitat de diners que necessitarà per dur a terme la iniciativa). La plataforma assessora el periodista durant aquest recorregut. Un cop el projecte ha estat acceptat, el creador disposa de 40 dies per aconseguir l’objectiu de finançament. Verkami fa una captació de fons a “tot o res”, és a dir les aportacions dels mecenes només es fan efectives si el professional aconsegueix la totalitat dels diners sol·licitats. En cas contrari, les aportacions “compromeses” queden anul·lades. La quantitat mínima que ha de demanar un projecte per ser publicat a Verkami és de 800 euros. No hi ha, en canvi, una quantitat màxima establerta.

Projectes periodístics Des de la creació, a principi de 2011, Verkami ha acollit 53 projectes periodístics, dels quals 37 van aconseguir els diners sol·licitats, 10 no van tenir èxit, i 6 estaven en campanya en el moment d’escriure aquest reportatge. És a dir, tres de cada quatre iniciatives aconsegueixen el seu objectiu. La suma total de diners recaptada pels 37 projectes que han assolit finançament és de 236.000 euros. Cada projecte requereix de mitjana 6.400 euros.

Comissions Verkami només cobra comissions en cas que el creador aconsegueixi el finançament. Es tracta d’un 5% de la quantitat total assolida durant la campanya. El banc carrega una comissió d’entre 1,30% i 1,45% de processament de pagament per cada targeta. El periodista ha de tenir en compte aquestes comissions, a més de les despeses que suposaran les recompenses pels mecenes, a l’hora de pensar la quantitat de diners necessària per finançar el projecte.

www.goteo.org

Com funciona? A Goteo s’estableixen dues campanyes de finançament de 40 dies de durada cadascuna. En la primera, el professional estableix la quantitat de diners mínima per tirar endavant la iniciativa. Aquesta ronda es finança —com en el cas de Verkami— a “tot o res”. En la segona campanya, que es posa en marxa només si s’ha assolit la primera, es demana una quantitat “òptima” per realitzar el projecte. S’inclou aquí el fet de traduir el projecte a altres idiomes o oferir-lo en altres suports, per exemple.

En aquesta segona ronda, totes les aportacions que es recapten es fan efectives al final de la campanya, tant si s’aconsegueix l’objectiu de finançament com si no. Els projectes publicats a Goteo han de pensar-se, produir-se o distribuir-se acollint-se a una llicència lliure o oberta. Llicències que permeten la còpia, distribució, modificació o explotació d'una part o de la totalitat de la creació. La quantitat mínima per impulsar un projecte a la plataforma ronda els 3.000 euros.

Projectes periodístics A diferència de Verkami, Goteo no té una categoria específica per als projectes periodístics, sinó que els engloba sota l’etiqueta de “comunicatius”. La plataforma ha publicat 72 iniciatives vinculades a l’àmbit de la comunicació des de l’aparició a final de 2011. La gran majoria, 38, han aconseguit el finançament sol·licitat, 20 han fracassat i 14 estaven en campanya en el moment d’escriure aquest reportatge. La suma total de diners aconseguida pels 38 projectes que han assolit finançament és de 211.000 euros. Cada projecte requereix de mitjana 5.500 euros.

Comissions Es cobren només si el professional aconsegueix els diners. Goteo demana un 8% de la xifra total recaptada (durant les dues campanyes) pels serveis prestats. Cal afegir-hi un 0,8% de comissió per les transaccions bancàries i el 3,4% + 0,35 euros per transacció realitzada a través de Paypal.

Altres

www.lanzanos.com

És la pionera en l’esfera de la cultura a l’Estat. Apareguda el 2010, no té una categoria per a projectes periodístics però sí que n’hi ha de vídeo, fotografia i llibres. Un cop validat el projecte, aquest roman en l'apartat “La Caja” on, en un màxim de tres mesos, ha de recaptar 100 vots per passar a la fase de finançament. El creador estableix la quantitat necessària i el temps per aconseguir la xifra. A diferència d'anteriors plataformes, no hi ha una durada per a les campanyes, tot i que es recomana no sobrepassar els 90 dies. Només es reben els diners si es recapta la quantitat sol·licitada en el temps establert. En aquest cas, la plataforma obté un 5% com a comissió dels projectes creatius i un 1% en els solidaris. Cal sumar-hi les transaccions bancàries i les de Paypal.

http://es.ulule.com

És una de les plataformes europees de micromecenatge més importants. Va néixer a França el 2010, i en pocs mesos ja estava disponible en sis idiomes, entre aquests el castellà. A final de 2012, van obrir la segona oficina a Barcelona (la seu central és a París). Tenen espai específic per a projectes periodístics, i ja n’han finançat més de 70, tot i que la majoria són en francès i anglès. L’impulsor de la iniciativa és qui estableix el temps necessari per recaptar els fons. Si els diners no s’aconsegueixen en el temps establert, no es rep res. Si assoleix l’objectiu, Ulule obté un 5% de comissió.

www.potlatch.es

És una de les plataformes més recents que acull iniciatives periodístiques. Va néixer el setembre de 2012 impulsada per dues gestores culturals de Barcelona. Igual que a la resta, els projectes són finançats a “tot o res”. En cas d’èxit, obté un 5% de comissió. El professional determina el temps necessari per recaptar els diners, tot i que no es poden superar els 45 dies.

A Catalunya, no hi ha cap plataforma dedicada a l’esfera periodística. Tot just ara s’està gestant un projecte a l’Estat. És www.informacionsensible.com, un mitjà amb una portada on es poden llegir les notícies i amb un espai reservat al crowdfunding, on els periodistes proposen els seus treballs als lectors, que decideixen si financen o no el projecte. El mitjà ja està en funcionament, però falta engegar la plataforma de finançament col·lectiu.