Els trols són el malson de webs i mitjans digitals. YouTube és la plataforma que s'emporta la pitjor part, ja que concentra la majoria de les figures troleres.
Com identificar-los?
Per tal de posar solucions al problema d'una manera més global, el 2015, investigadors de les universitats d'Standford i Cornell van crear un algoritme que permet identificar els trols amb un 80% de fiabilitat. Després d'analitzar més de 40 milions de missatges de grans portals com el web de notícies CNN o el de videojocs IGN al llarg de 18 mesos, els investigadors van identificar les característiques dels missatges dels trols. Aquest algoritme té l'objectiu d'identificar i bandejar els usuaris possibles de ser trols abans que els danys siguin majors. A més, Google juntament amb l'empresa Disqus, que ha finançat el projecte, podria incorporar els resultats d'aquest algoritme com a mètrica de qualitat per establir el rànquing de la seva llista de resultats i premiar amb millors posicions els llocs web sense comentaris de trols.
L'estudi ha arribat a la conclusió que els trol escriuen amb faltes d'ortografia i presenten un nivell lèxic inferior a la resta de comentaris. També és més habitual trobar-los en discussions en què pugui ser més fàcil incendiar els usuaris i provocar discusions i afrontes paral·leles al tema principal. Un altre dels elements que incita els trols és el moderador. Quan un moderador és molt estricte en una determinada comunitat pot estar alimentant usuaris si amb poca cosa se'ls bloqueja. Així doncs, els ambients restrictius impliquen que els usuaris que han sofert una censura excessiva s'enervin més endavant amb facilitat.
Vint-i-cinc anys d'història
El primer comentari trol registrat és de principis dels anys noranta, entre el 1992 i el 1993 i va donar-se en les primeres versions dels actuals fòrums. Inicialment, els veterans d'aquests espais publicaven temes ja molt discutits pels usuaris nous, com una manera de distanciar-se i mostrar cert nivell i control. A final de la dècada, l'increment del trànsit a aquestes plataformes va fer que els veterans incrementessin el nivell de les intervencions i fessin bromes, comentaris enganyosos i altres "quintades" als nous usuaris. Van ser, doncs, aquestes enganyifes o bromes el que es va començar a identificar com a troleig; una forma de diversió mútua en una comunitat. Malauradament, l'increment del trànsit també comportaria missatges més agressius per part d'alguns usuaris que s'identificaven com a flamers o encenedors que publicaven missatges destinats a incendiar un fòrum mitjançant la mala fe. Però es creu que el concepte es va creuar i s'han acabat denominant trol o troleig ambdós tipus de comentaris i persones, tant aquells que busquen comentar i aportar certa diversió a una comunitat com els que busquen agredir.
Respecte al per què se'ls anomena trols, se sol pensar en els membres de la mítica raça antropomorfa de la cultura escandinava, si bé sembla que prové de l'expressió trolling, pràctica pesquera consistent a llançar l'esquer a l'aigua imitant els moviments d'un peix en problemes perquè els altres piquin. Per això se li va atribuir a aquest fenomen, ja que es tracta d'usuaris que llancen missatges provocadors esperant que els altres piquin i contestin.
Narcisistes, maquiavèl·lics i psicòpates
Psicològicament, els trols feridors desenvolupen una espècie d'assetjament a la comunitat protegits per l'anonimat que ofereix Internet. Irrompen amb missatges grollers i insultants amb l'objectiu de fer-se notar. Diversos estudis els identifiquen com a persones que poden tenir un trastorn antisocial a la vida real. De fet, Aaron Balick, psicoterapeuta i autor del llibre The Psychodynamics of Social Networking relaciona els trols amb la tríada fosca de la personalitat: persones narcisistes, maquiavèl·liques i psicòpates que han arribat a protagonitzar casos extrems, el primer d'aquests, el 2012. Aquell any, Amanda Todd, de setze anys, es va suïcidar després d'haver sofert assetjament en línia. Dos anys després, l'actriu de la televisió australiana i exmodel Charlotte Dawson, de quaranta-set anys d'edat, també es va llevar la vida després d'anys batallant contra trols a Twitter. Aquests casos no són els més comuns, encara que els trols han evolucionat a un nivell en què podem ferir subliminalmente sense sobresortir i, per tant, sense ser bloquejats.
Denúncies i penes
Què fem, doncs, si som víctimes de l'atac d'un trol? A Espanya, el delicte d'amenaces és molt poc intuïtiu: si diuen que et desitgen la mort, no passa res. Si et donen a entendre que et faran algun mal, sí que passa. És a dir, es pot denunciar els fets quan atempten contra la teva tranquil·litat. D'altra banda, el delicte d'injúria consisteix a dir alguna cosa sobre algú sabent que és fals. A Espanya, la pena per un delicte d'amenaces depèn de si la persona que amenaça posa alguna condició per parar de fer-ho. Seria d'un a cinc anys si és condicional i aconsegueix el propòsit, de sis mesos a tres anys si és condicional i no aconsegueix el propòsit o de sis mesos a dos anys si l'amenaça no ha estat condicional.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari