Periodisme zombi

Per als qui estimem el periodisme, veure el que està passant en moltes pràctiques dels mitjans digitals ens entristeix. No parlo des de l'òptica de "qualsevol temps passat va ser millor", parlo des de l'actitud d'algú que creu que "el millor està per venir". Que quedi clar d'entrada.

Amb la revolució generada per la nova societat de la informació hi ha institucions que no s'han acabat de situar. Volen estar al dia però no saben com. Els fallen els processos, els objectius i, fins i tot, el seu propi sentit. I també els models de negoci, en el cas que siguin empreses. Una d'aquestes institucions que està en xoc és el periodisme.

Fa deu anys, el professor americà Mark Deuze va deixar escrit que el periodisme era una institució zombi. Deuze escollia un terme del sociòleg Ulrich Bech que es referia a institucions mortes -perquè no enetenien el sentit dels canvis- si bé encara bellugaven. Una de les mostres d'aquest periodisme zombi és que ha canviat l'actitud envers la veu de l'audiència. El periodisme ha passat d'una postura de màxima exclusió (només manifestada en la secció de "cartes al director") a una nova actitud esvalotada de màxima inclusió, sense filtres ni objectius periodístics, sense gestió real ni resultats. Com un zombi, el periodisme es menja tot el que diuen els ciutadans, sigui el que sigui. Com un zombi embogit, el mitjà només vol augmentar el volum de visites -no de lectures- per atraure anunciants preocupats per qui ha vist el seu anunci.

I així, el periodisme ha obert la porta a la participació del públic, encara que no ha pensat què treure'n periodísticament. I no en treu res de bo. Com un zombi homicida, el periodisme a la Xarxa no distingeix quines contribucions del seu públic aporten valor i quines només generen soroll i malestar a la comunitat. Diria més, gaudeix amb el soroll i malestar, i els ha convertit en objectius periodístics. En tinc dades. Podem dir que, abans de la irrupció d'internet, era molt difícil que la gent participés en els mitjans, ja que els diaris no volien ocupar el paper (molt car, per cert) amb opinions de la gent. Ara bé, el fet que la participació de la gent hagués de ser molt mirada pels responsables de la secció d'Opinió va fer que hi haguessin regles molt útils: la necessitat d'identificar qui opinava, la claredat en l'exposició, la brevetat, la rellevància del que delia, l'entreteniment i la civilitat.

El periodisme zombi ha canviat aquestes regles, ha obert la porta a qualsevol opinió anònima, busca l'enfrontament polític, publica qualsevol text -s'entengui o no-, fomenta la ultrabrevetat dels missatges i motiva la desqualificació. Els trols, persones que provoquen el soroll informatiu i el malestar social, són només un exemple en les rutines diàries d'aquest zombi que corre per la Xarxa.