La fórmula contra les notícies falses

La Plataforma en Defensa de la Libertad de Información (PDLI) va sorgir el 2014, arran de la preocupació d'un grup de divuit organitzacions i persones dels àmbits del periodisme, jurídic i dels moviments socials enfront de les amenaces als drets de llibertat d'informació i expressió a Espanya. A final de febrer va debatre sobre les notícies falses en una jornada a Madrid.

Arran de les conclusions d'aquest debat, van presentar un decàleg que pretén servir de base per consensuar estratègies comunes amb vista a combatre la proliferació de notícies falses i els seus efectes. La fórmula que planteja aquest decàleg és la següent:

1. Tots els actors de la cadena informativa estan cridats a combatre, i no fomentar, la difusió de notícies falses: encara que el primer responsable de la difusió de notícies és qui les fabrica, tots els actors de la cadena de producció i distribució de continguts han d'estar compromesos a actuar contra la seva propagació.

2. S'ha d'arribar a una definició consensuada, sota els principis de la llibertat d'informació i expressió, sobre què es considera una notícia falsa i què no ho és, de manera que es protegeixin formes d'expressió legítimes com la sàtira o la crítica social.

3. Els mitjans han de comprometre's a informar de la font, autor, data i procedència dels continguts que elaboren o de les que se n'hagin fet ressò.

4. Des dels poders polítics, es promouran campanyes d'alfabetització mediàtica digital que millorin les competències dels ciutadans en aquesta matèria. A més, s'impulsaran eines que permetin el públic, per si mateix, verificar la fiabilitat d'un contingut, capçalera o web.

5. Les empreses de distribució de continguts, que han de considerar com a empreses informatives pel volum que representen les notícies en el flux d'activitat, han de desenvolupar mecanismes que penalitzin, i no premiïn, les notícies falses, així com eines que permetin filtrar-los del munt de continguts que es comparteixen.

6. Els mitjans de comunicació i els periodistes són responsables de complir les obligacions ètiques en l'exercici de la seva funció. Els codis deontològics han d'incloure sancions que penalitzin les males pràctiques i la difusió de falsedats que deslegitimen el periodisme. La rectificació de continguts erronis serà d'acord amb les exigències més estrictes. Els mitjans i periodistes, a més, donaran eines a l'audiència perquè corregeixi les informacions inexactes.

7. El periodisme de "codi obert" és un dels millors antídots contra la publicació de notícies falses. Els mitjans facilitaran, en la major mesura possible, la traçabilitat de les informacions i continguts mostrant les fonts, com s'ha obtingut la informació, el mètode d'elaboració i l'autoria.

8. Les tècniques de verificació de continguts, promogudes tant des dels mitjans de comunicació com des d'organitzacions, han de complir els estàndards internacionals consensuats en aquesta matèria. Entre altres , apartidisme i igualtat en l'aplicació de les tècniques de fact-checking; transparència en les fonts; transparència en els recursos i qui promou la iniciativa; transparència en la metodologia i honestedat en la publicació de correccions.

9. Totes les formes de comunicació han de ser responsables a combatre, i no promocionar, la difusió de continguts falsos. Les campanyes promocionals, siguin comercials, polítiques de qualsevol tipus d'organització, evitarà aquestes pràctiques en l'estratègia comunicativa.

10. Les iniciatives promogudes pels estats i les organitzacions polítiques seran respectuoses amb les estàndards internacionals sobre protecció de llibertat d'expressió i d'informació. En particular, s'evitarà el dret penal com a instrument per a combatre les notícies falses i qualsevol forma d'ingerència política en el normal funcionament dels mitjans.