Es compleixen trenta anys del genocidi de Ruanda, un dels episodis més obscurs dels anys noranta. Unes matances que van acabar, en 100 dies, amb el 75% de la població tutsi d’un dels països més petits del continent africà. Una crueltat propiciada i encoratjada, en gran part, per un mitjà de comunicació que no va dubtar a plantar la llavor de la barbàrie: Radio Télévision Libre des Mille Collines, la ràdio de l’odi. El seu és un dels exemples més tristament cèlebres de com aprofitar el ressò mediàtic per ajudar a sembrar mort i destrucció.
La transformació al voltant de la petita pantalla –per cert, cada cop menys petita, si ens atenem al volum dels aparells actuals– afecta els creadors de continguts, els propietaris dels canals, el mercat publicitari i els hàbits dels consumidors, que ara poden seleccionar entre la inacabable oferta de les plataformes sota demanda. Aquests són alguns dels temes que tracta l’obra ¿Nueva televisión? Nueva comunicación. El impacto de los cambios del consumo audiovisual en las formas de comunicar, de Josep Maria Picola Meix (Editorial uoc, 2024). En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes d’aquest llibre, en què l’autor analitza les tendències de futur de la televisió.
Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya garanteix la preservació d’una seixantena de fons personals de periodistes o reporters gràfics, tres dels quals hi han arribat a través del conveni signat l’any 2014 amb el Col·legi de Periodistes, que tenia com a objectiu poder preservar llegats que són bocins importants de la història del periodisme a casa nostra. Perquè l’ofici, més enllà del dia a dia en l’àmbit informatiu, també s’entén consultant els arxius dels professionals que el porten a terme.
Actualment, a Catalunya s’hi professen catorze confessions religioses diferents, una mostra de la seva diversitat, però en l’àmbit del periodisme la que dona feina a gran part dels professionals és el catolicisme, la majoritària, amb quasi sis mil centres de culte dels poc més de set mil que hi ha a casa nostra. En aquest sentit, la professionalització de la comunicació social de l’Església catòlica ha provocat que en els darrers anys un nodrit grup de joves hagin trobat en mitjans impulsats per entitats del món eclesial un espai per desenvolupar-se laboralment. Desafiant prejudicis i etiquetes, els seus testimonis palesen una experiència enriquidora i plena de significat, amb oportunitats per créixer i influir positivament en la societat a la qual informen.
Aquest article oferiex una sèrie de consells amb l'objectiu d'aprendre noves tècniques que permetin informar des d'una perspectiva no sexista.
La degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, explica en el número 177 de la revista Capçalera que ens hem deixat portar per emocions pro o anti, oblidant que els fets són sagrats i les opinions lliures.
L'impacte de la digitalització en els mitjans ha estat molt intens i ha transformat la cadena de valor en el seu conjunt. D'una banda, les empreses periodístiques han perdut el monopoli de la producció de les notícies i, de l'altra, les xarxes socials s'han fet amb el control de la distribució de continguts.
L’últim estudi del Digital News Report, elaborat pel Reuters Institute, afirma que l’ús del WhatsApp com a vehicle per a trobar, llegir, veure, comentar i compartir notícies ha crescut un 32%. Unes dades que ja s’equiparen a la utilització que es fa de les xarxes socials per a la mateixa finalitat i que permeten entendre que, avui en dia, tant WhatsApp com plataformes similars com Telegram o Signal, cada cop siguin més usades a nivell informatiu.
El 10 de novembre, el Col·legi de Periodistes va organitzar la “Jornada sobre la precarietat laboral” amb intervencions i taules rodones que van oferir una fotografia més exacta de la situació. També es va donar a conèixer una enquesta, impulsada des del Col·legi, amb dades actualitzades sobre la situació laboral dels professionals i es va presentar una campanya –“Gratis no treballo”– destinada a denunciar les empreses que fan ofertes abusives.
Una de les professionals més veteranes de la SER, Gemma Nierga, va ser acomiadada, al juliol, davant de la sorpresa dels oients i de molts periodistes que en coneixen el tarannà i la professionalitat. Des de llavors, ha treballat en televisió, ràdio i premsa en una nova etapa que afronta amb il·lusió renovada. Amable i aliena al “divisme”, Nierga encara no té els ànims suficients per escoltar la cadena on va treballar durant quasi tres dècades, en canvi, manté intactes les ganes que li permeten seguir aprenent i afrontar nous reptes.
Més de la meitat dels periodistes europeus pateix ciberassetjament o ciberbullying, segons un estudi elaborat pel Consell d’Europa. Una epidèmia digital que ha augmentat en els últims anys i que, encara que afecta homes i dones professionals de manera diferent, incentiva en ambdós casos la pèrdua de la llibertat d’expressió i l’autocensura a les xarxes.
La mort de Carles Capdevila el passat 1 de juny a cinquanta-un anys d’edat va tocar de ple molta gent, sobretot els lectors que li agraïen la sinceritat i el seu discurs valent i vital. El 30 d’agost de 2015, ell mateix havia anunciat a la seva columna a l’ARA, diari que dirigia, que li havien diagnosticat un càncer colorectal. Durant els quasi dos anys de lluita contra la malaltia, Capdevila va seguir fent nombroses reflexions al voltant de diferents aspectes de la vida i, de tant en tant, del periodisme, una professió que l’apassionava, defensava i criticava quan calia. Seleccionem aquests 3 articles per pensar-hi.
La digitalització de Capçalera permet a tothom la consulta oberta i gratuïta de qualsevol dels números publicats en el decurs de les tres darreres dècades.
En el competitiu univers mediàtic digital bona part les notícies són de consum ràpid i sovint es potencia allò anecdòtic i s’obvien els canvis importants que, a poc a poc, s’estan gestant en la societat. Reproduïm un extracte d’El sentido del rumor (Ediciones Península) el llibre del periodista Marc Argemí, expert en l’anàlisi dels rumors, en què s’analitza el perquè d’aquests greus errors de pronòstic.
Els partits populistes i d’ultradreta ja fa uns anys que guanyen pes polític i arraconen, o si més no planten cara a la política tradicional. En aquest fenomen, hi tenen molt a veure els mitjans de comunicació, que han entrat de ple en el joc d’aquestes formacions i han alimentat, al posar el focus d’atenció en certs personatges, uns moviments que abans eren minoritaris i que no rebien tanta atenció mediàtica.
Amb només trenta-quatre anys, Mar Cabra és el referent del periodisme de dades a l’estat espanyol i és membre del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ).
