La violència contra les dones és la conseqüència més brutal d’un sistema social que les discrimina i les considera inferiors als homes. El periodisme, per la seva capacitat d’analitzar amb visió crítica l’actualitat i de visibilitzar realitats amagades, és fonamental per lluitar-hi. Expertes en comunicació i gènere ens expliquen com fer-ho.
Magda Bandera, directora de La Marea, recomana buscar dades desagregades per sexe sobre la matèria que tractem. Sovint, la realitat canviarà en funció del gènere de la persona afectada. “És el cas de les pensions mínimes, molt més baixes per a les dones, un fet que els condiciona la vida”, apunta. En l’àmbit laboral, pararem atenció a qüestions com el “sostre de vidre”–les limitacions que impedeixen les dones d’accedir als càrrecs de més responsabilitat–, o a les causes i conseqüències de la bretxa salarial.
Els estereotips associats a les dones més freqüents als mitjans són el de la superwoman, el de cuidadora i el de dona passiva. Magda Bandera posa com a exemple moltes descripcions d’Angela Merkel: “O se la presenta com la supermama o com l’ambiciosa”. Per desactivar estereotips, recomana aplicar la regla de la inversió, és a dir, imaginar-nos que estem escrivint sobre un home: “Si canviem Hillary Clinton per Bill, la descripció ens xocaria?”.
Així, ens podem plantejar si a les dones les tractem de tu i als homes de vostè, o si a ells els citem pel nom i cognom i a elles només pel nom. També si tenim tendència a infantilitzar-les. Sol passar en la informació esportiva, on es presenta un equip femení com “les noies”, mentre que els esportistes homes són “els homes”.
A fi d’augmentar el nombre de dones com a fonts expertes, les especialistes recomanen que cada periodista configuri una agenda pròpia d’expertes. També hem d’evitar que les dones parlin només de temes que es consideren femenins, com ara la violència masclista o el consum. En aquesta línia, ens podem fixar en quins rols desenvolupen les dones que emprem com a fonts en una notícia, perquè moltes solen aparèixer com a fonts d’opinió popular i experiència personal.
Utilitzarem sempre fonts especialitzades, explicarem el context social en què es produeixen els fets i donarem la xifra oficial de dones assassinades des que hi ha recomptes oficials. Es recomana evitar donar a les notícies un tractament d’última hora: és millor fer un seguiment del cas fins que hi hagi la sentència. S’ha de tenir en compte que l’única causa dels assassinats és el masclisme dels agressors. Si es considera rellevant destacar que l’agressor té problemes d’alcoholisme, explicarem que és un factor de risc que pot empitjorar una situació de maltractament.
Un cop acabada la notícia, és important que la resta de parts, com el material gràfic i audiovisual o la música, siguin coherents amb el text. En el cas de les peces que parlin de violència sexual, per exemple, es recomana evitar músiques que despertin sensacions de morbo i erotisme. Les imatges d’una notícia poden ser una oportunitat per mostrar dones i homes en rols que trenquin estereotips de gènere, i també per reflectir la diversitat de dones present a la societat.
La coherència ha d’anar més enllà de la notícia en el seu conjunt. La periodista especialitzada en gènere Lucía Martínez recorda que, malgrat que és tasca del redactor seleccionar una varietat de fonts per a una notícia televisiva o radiofònica, s’ha d’anar en compte que la persona que munta el sumari de notícies reculli aquesta varietat. Per assegurar aquest equilibri, Martínez destaca que cal formar tota la redacció en perspectiva de gènere, “sobretot els quadres intermedis, les persones que solen coordinar una secció i estan autoritzades a modificar-ne els continguts”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari