La sala d’actes del Col·legi de Periodistes va acollir la “Jornada sobre la precarietat laboral”, organitzada per aquesta institució, que va permetre el debat sobre una xacra que afecta la professió, presentar un seguit d’iniciatives destinades a combatre-la i conèixer noves dades sobre la realitat laboral catalana.
El retrat de la professió que va fer Ricardo Gutiérrez, secretari general de la Federació Europea de Periodistes, deixava clar que la precarietat és un problema global. Segons un estudi de la Federació, un 80,85% dels afiliats pensen que els periodistes no reben una retribució justa per la feina. A més, les condicions laborals han empitjorat en poc temps a tot arreu.
El secretari general de la Federació Europea de Periodistes va revelar que un 45% dels enquestats creu que entre un quart i la meitat de la professió pateix burnout, síndrome d’estar cremat. Gutiérrez va recordar que en els últims dotze anys a l’Estat han perdut la feina 12.000 periodistes i que el salari mitjà dels periodistes espanyols s’ha redimensionat clarament a la baixa, passant dels 32.000 euros bruts del 2010 als 27.000 del 2015.
De les xifres fredes es va passar als casos concrets amb noms i cognoms, com el de Mònica Bernabé, cap d’Internacional de l’ARA. Bernabé va explicar com després de vuit anys a l’Afganistan on es va anar fent un nom com a periodista col·laborant amb diferents mitjans espanyols va patir la precarietat al tornar a Barcelona. “Feia el que podia, produïa el que podia i ingressava el que podia”, va resumir. Per tot plegat, va patir estrès posttraumàtic, tot i que no ho va explicar a ningú per por a quedar-se sense feina.
També, Maria Garcia, que treballa per a mitjans locals a Girona, va mostrar la cruesa de la situació. “He arribat a treballar set setmanes seguides sense parar”, va dir. Un ritme de feina afecta la qualitat de la mateixa: “Quan estàs treballant per a diferents mitjans quinze hores al dia, no tens temps ni de documentar-te ni de contrastar. A més, està mal pagat".
Que la majoria dels testimonis que van explicar el seu cas fossin dones no ha d’estranyar. Tal com va explicar Isabel Muntané –del Col·lectiu #Onsónlesdones– la precarietat els afecta de manera més intensa. Les dades que va mostrar demostren que els homes cobren un 25% més que les seves companyes malgrat que a les facultats de Periodisme i a la formació contínua les dones segueixen sent majoria.
Un altre col·lectiu que també pateix un alt índex de precarietat és el dels fotògrafs de premsa. “El reconeixement dels fotoperiodistes és nul i la indefensió és absoluta” va denunciar el fotoperiodista Eddy Kelele. “Necessitem una regulació. La situació no pot anar pitjor. Estem anant enrere”, va advertir. D’altra banda, David Messeguer, periodista freelance, va criticar la “falta unitat entre periodistes freelance i fotoperiodistes” i va alertar de la figura del periodista orquestra.
L’origen d’aquesta precarietat no només s’explica per la situació econòmica, sinó que té a veure amb la gran oferta de periodistes. “El sistema no pot aguantar 500 estudiants graduats cada any”, va alertar Maria José Recoder, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. I el problema, també és com algunes redaccions s’aprofiten dels becaris. “Hi ha mitjans que s’estan aguantant per la quantitat de becaris que els hi enviem”, va afirmar.
Carme Basté, vicedegana d’Empresa i Innovació de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, va recordar que, segons la darrera enquesta de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, un 88% dels recents graduats o màsters han trobat feina, la xifra més alta des del 2008. Basté va assegurar que els joves que finalitzen la carrera són conscients de la situació del mercat laboral. “Saben que no tindran una feina, així que s’estableixen pel seu compte. Són experts de buscar-se la vida”.
Elisenda Rovira, coordinadora de Media.cat, va presentar els resultats preliminars de l’estudi A tant la peça, que va començar a l’abril i que ja ha recollit 78 respostes. Així, peces de mitjans de renom amb extensions entre 8.000 i 12.000 caràcters, per exemple, són retribuïdes amb tarifes que se situen entre els deu i els quaranta euros com a màxim. La mitjana a l’hora de pagar, segons l’estudi, és de 45 dies. “Alguns tarden tres mesos a cobrar per una peça per la qual paguen deu euros”, denunciava Rovira.
Una altra iniciativa que es va presentar durant la Jornada va ser la campanya “Gratis No Treballo”, que s’ha impulsat des de la Comissió de Precarietat del Col·legi de Periodistes. La periodista Laia Forès va presentar aquesta campanya, que es mourà per les xarxes. “Gratis No Treballo” consisteix a recollir les ofertes laborals vergonyoses per denunciar-les. Tots aquells que vulguin denunciar una oferta abusiva ho poden fer al mail gratisnotreballo@periodistes.cat.
La campanya es va presentar després de recordar les accions contra la precarietat laboral que s’estan fent des del Col·legi, tant des del Centre de Formació com des de la Borsa de treball, que ja compta amb 1.895 col·legiats inscrits i 902 ofertes publicades. D’altra banda, Dolors Sierra va presentar una Guia de Bones Pràctiques per a l’Administració Pública, impulsada des del Grup de Treball de Gabinets de Comunicació, per a la contractació pública de periodistes, amb l’objectiu que des de l’Administració es tingui clara la categoria del professional o les tasques que poden fer els periodistes.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2024
Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.
Tel. 93 317 19 20 contacte@periodistes.cat
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari