Arxius contra l’oblit

El 10 de juny del 2014, Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Neus Bonet i Bagant, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, van signar el conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i el Col·legi de Periodistes de Catalunya per a la recuperació, la descripció i la difusió dels fons documentals dels periodistes catalans.

Així segellaven per escrit la col·laboració de les dues institucions per aplegar els documents, fons i col·leccions documentals conservats per persones i entitats que han tingut un paper rellevant en la història del periodisme a Catalunya. “És a dir, documents textuals (manuscrits i mecanoscrits), materials impresos, imatges, cartells, enregistraments sonors i audiovisuals i qualsevol altre objecte de tractament arxivístic”, detalla Josep Ribas Solà, cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya (anc).

La sensibilitat i la voluntat del Col·legi de Periodistes d’afavorir la valoració i la salvaguarda dels llegats periodístics van aflorar arran de la mort del periodista i corresponsal de La Vanguardia Xavier Batalla, l’any 2012. L’aleshores tresorer de la junta del Col·legi, Xavier Mas de Xaxàs, recorda que es va percebre una mancança en el guiatge de recopilació, d’anàlisi i de preservació de la documentació que tota una carrera periodística pot arribar a deixar. “El Xavier ho retallava tot, i la seva dona es va trobar un arxiu molt important”, explica.

Un fons com aquell –que finalment no es va acabar materialitzant– els va fer adonar, però, que tot aquest tipus de bagatge hauria d’anar a un arxiu municipal o nacional. “Però vèiem que eren tràmits burocràtics molt complicats, i la nostra idea era oferir el servei de fer de mitjancers en la possibilitat de donar-lo a una institució com l’Arxiu Nacional de Catalunya, com a fons personal, amb valor social”, recorda Mas de Xaxàs.

Per això, un cop signat el conveni, el Col·legi va posar en marxa el projecte batejat com a Llegats dels periodistes – Memòria de l’ofici, per donar a conèixer la possibilitat de la donació de llegats, totalment o parcialment. Carme Teixeiro, que llavors era la documentalista del Col·legi, i Núria Comellas, que actualment exerceix aquesta funció, han anat a visitar les cases o els espais on els potencials donants guarden allò que es voldria preservar.

Expliquen que s’han rebut moltes propostes, però també que és un procés molt lent que pot allargar-se més d’un any. “Al principi, des del Col·legi, vam formar els documents bàsics de treball i els vam facilitar a una xarxa de persones prescriptores del projecte, de les quatre demarcacions, que s’hi van implicar força”, rememora Teixeiro. “Es va triar l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè és el pal de paller dels arxius comarcals i altres”, afegeix. “La idea era treballar amb la família per veure què volien. Per tota la burocràcia del procés i pel vincle emocional amb tot allò, moltes famílies no se’n volen desfer, i hem de ser molt respectuosos. Nosaltres posem el segell d’autenticitat que certifica que aquell arxiu val la pena que estigui a l’abast de tothom. Però això ha de fer-se, sempre, quan els familiars estiguin preparats per fer-ho”, reconeix Mas de Xaxàs.

El primer fons que es va cedir a l’Arxiu Nacional de Catalunya amb l’acompanyament del Col·legi va ser el del periodista Carlos Nadal, redactor en cap de la secció internacional de La Vanguardia. Entre tot el seu llegat, la seva dona, Maria Dolors Massana, guardava poemes en català que no havien estat publicats, ni tan sols se sabia que existien. “Vam estar molt contents perquè tenia una obra molt àmplia, una petita part de la qual es va publicar”, explica la seva vídua.

Després de la revisió, la selecció i la còpia de tot el material i el seu traspàs a l’Arxiu Nacional, la sensació que ha quedat a Massana és que “és una feinada, però val la pena”. “Em sabia greu que es perdés –afegeix–, i deixar-ho en un calaix tampoc ho volia. Ell era periodista, assagista i poeta, tenia una obra ingent. Ningú sabia que escrivia poesia, curts i relats. Ara sé que, si algun descendent ho vol consultar, allà ho té. I penso que és el millor lloc on es pot deixar”.

Fins a l’any 2014, l’anc havia rebut cinquanta ingressos de fons de periodistes. Des d’aleshores n’ha obtingut vuit més, el traspàs de dos dels quals –Carlos Nadal i Joaquim Perramon– ha estat canalitzat sota el conveni amb el Col·legi, i cinc, directament amb la persona interessada.

El fons de Santi Vilanova
A més, estan pendents de la donació de part de l’arxiu de Santiago Vilanova i Tané (Olot, 1947), precursor del periodisme, la literatura, la consultoria ambiental i l’acció política de caràcter ecologista, que ja n’ha signat el traspàs. “Són més de cinc-cents arxivadors de material gràfic, audiovisual i documentació dels meus articles d’investigació”, apunta Vilanova.

Aquest fons, ubicat a Barcelona i a Sant Feliu de Guíxols, integra els articles publicats al Diario de Barcelona, El Correo Catalán, l’Avui, El Punt i a publicacions catalanes i internacionals, entre les quals destaquen les investigacions sobre les explosions de gas, els accidents nuclears (Three Mile Island, Txernòbil, Fukushima i Vandellòs I), documentació sobre l’autogestió del Diario de Barcelona –del qual va ser-ne director (1983-1984)–; programes i acció política d’Els Verds-Alternativa Verda, primer partit ecologista fundat el 1983 fins a l’última candidatura a l’Ajuntament de Barcelona (2023); documentació i col·lecció d’Userda, revista editada pel Col·lectiu de Periodistes Ecologistes (1977-2005); projectes desenvolupats per la seva consultora Gea-Consultors Ambientals; enregistraments de més de seixanta simposis internacionals i jornades organitzades per l’associació Una Sola Terra, fundada el 1996, en què participaren referents de l’ecologisme al món.

“Els documentals que vaig filmar en 16 mm els he entregat per la seva conservació a la Filmoteca de Catalunya”, afegeix Vilanova. Són filmacions de manifestacions antinuclears i ecologistes a Catalunya, País Basc i França, i altres mobilitzacions, com la que demanava la llibertat d’expressió, amb motiu de l’empresonament de Josep Maria Huertas Clavería, el 1976; el documental Portugal Año Uno sobre la Revolució dels clavells i les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, de 1976.

“El meu objectiu en els anys vinents és acabar de preparar tota aquesta documentació que és part de la història del periodisme i de l’ecologia política del país i, sobretot, es tracta de donar transversalitat en totes les activitats professionals, polítiques i creatives que he portat a terme”, explica. Vilanova encara té pendent ubicar la seva biblioteca especialitzada. “Per a mi, és una satisfacció que es valori el meu llegat, que alhora és un reconeixement al paper que ha jugat i jugarà el moviment en defensa del territori”, conclou.

Arxius de tot tipus

En aquests deu anys del conveni entre Cultura i el Col·legi, mitjançant acords amb diferents administracions i entitats –Arxiu Nacional de Catalunya, Biblioteca Nacional de Catalunya i Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona–, els testimonis i arxius de professionals com Carlos Nadal, Joaquim Perramon, Josep Maria Huertas Clavería –amb la Biblioteca Nacional– i Agustí Pons i Mir, o les donacions parcials d’Àngel Camacho i Alfons López i Tufet, seran consultables per tothom.

Actualment, a l’anc hi ha ingressats 642 fons personals, dels quals cinquanta-vuit són de periodistes o reporters gràfics. Això ve a ser al voltant d’un 9% del total.

L’interès particular dels llegats periodístics rau, segons Ribas, en el fet que “es tracta de persones que analitzen la realitat del seu moment amb bagatge intel·lectual i criteri i en deixen testimoni a través no només de la seva tasca periodística habitual als mitjans propis del seu temps, sinó també, com a aficionats a l’escriptura que són habitualment, mitjançant escrits memorialistes, diaris i correspondència. Les seves especialitzacions són diverses i les seves mirades, variades. Sovint, explicant la realitat amb ulls crítics, ajuden la societat a qüestionar la realitat que tenen al davant”. L’Arxiu Nacional conserva fons d’imatges, captats per fotoperiodistes, “que són testimoni dels moments socials, polítics, culturals i esportius clau de la història del nostre país al llarg del segle xx”, afegeix.

L’Arxiu Nacional treballa en la descripció dels fons per tal d’assegurar-ne la possibilitat d’accés de les persones interessades. Actualment, dels 642 fons personals que conserva (un 44% dels 1.462 fons totals), n’hi ha 438 (un 68%) que disposen d’alguna informació accessible. S’hi pot accedir a través del portal Arxius en Línia, on es poden consultar els fons, els documents i els objectes digitals que conserven els arxius d’arreu de Catalunya.

Els interessats hi poden consultar la descripció general del fons i del seu contingut en unitats de catalogació o documents i, en alguns casos, quan se n’ha fet la digitalització, visualitzar-los com a objecte digital. En el cas que no hi hagi limitacions vinculades a la protecció de drets, també es poden consultar físicament a la seu de l’Arxiu a Sant Cugat del Vallès.

Alguns fons de periodistes que ja custodia l’anc són els d’Abelard Tona, Antoni Rovira i Virgili, Domènec Guansé, Modest Sabaté, Montserrat Roig, Eugeni Xammar, Juan Antonio Sáinz Guerrero, Joaquín Soler Serrano, Josep Manyé (Jorge Marín), Maria Dolors Calvet, Josep Morató, Salvador Escamilla o Joaquim Ventalló.

Des de l’Arxiu destaquen que sempre han mantingut una forta vinculació històrica amb els col·legis professionals d’advocats i de farmacèutics d’àmbit català, dels quals conserven els arxius històrics. Ara bé, aquests no tenen un conveni com el del Col·legi de Periodistes amb cap altre col·legi o associació professional.

Més informació