La tendència entre els nous mitjans digitals és apostar pels subscriptors com a principal via de finançament, ja que, a diferència de la publicitat, dóna major independència. L’any 2012, es va produir un canvi històric en el model de negoci del New York Times per primera vegada en la seva història, els ingressos generats pels usuaris van ser superiors als aportats pels anunciants.
“El model d’èxit de l’empresa periodística passa per aconseguir la confiança dels ciutadans”, indica el periodista, consultor i conferenciant especialitzat en mitjans digitals Ismael Nafría. “El periodisme de qualitat, el que investiga i contrasta fonts té un gran futur per endavant”. The Washington Post, The WallStreet Journal i ProPublica són mitjans de comunicació que, amb diferents fórmules, se sustenten principalment gràcies a una comunitat de lectors fidels.
Tot i que la majoria de mitjans amb models de pagament busquen la convivència amb la publicitat, alguns han optat per la subscripció sense cap tipus de publicitat. N’és un bon exemple la publicació francesa, Mediapart. El diari compta amb més de 140.000 lectors de pagament i la seva facturació anual ha crescut constantment fins a 11,5 milions d’euros amb uns beneficis que van arribar a gairebé als 2,2 milions d’euros el 2016, segons informava recentment el portal Digiday.
“El periodisme amb majúscules ha de deixar de dependre del negoci de l’atenció”, assenyala Juanlu Sánchez, subdirector d’Eldiario.es. “En aquest terreny competim amb empreses com Google, Facebook, Twitter... de manera que acabarem perdent la batalla. El lector ha de comprendre que el periodisme ha d’existir i ha de posar diners perquè existeixi", afegeix.
En un informe recent elaborat pel Reuters Institute, més de la meitat dels lectors consultats a Espanya afirmaven que no té sentit pagar per la informació atès que es pot obtenir gratuïtament. Per contra, l’estudi dóna dades diferents quan es tracta d’entreteniment audiovisual o musical. És a dir, les reticències a subscriure’s a serveis com Netflix o Spotify són menors. Els consultats assenyalen que aquestes empreses ofereixen una experiència diferent a les notícies, més relaxant, agradable i divertida.
“Hem de deixar de comparar les empreses periodístiques amb empreses globals d’entreteniment perquè no tenen res a veure”, afirma Juanlu Sánchez. “Aquesta és una lògica industrial, que té poc a veure amb el periodisme. En el nostre sector, la relació no hauria de ser de client-proveïdor, doncs, encara que posis un mur de pagament, la majoria de notícies, el ciutadà les obtindrà gratis per una altra via”, rebla Sánchez.
En un moment en què les dades són el petroli de l’economia digital, les empreses periodístiques han començat a fer-ne ús a nivell intern per conèixer millor la seva comunitat i fidelitzar-la. Algunes capçaleres com ProPublica o The Guardian han fet un pas més enllà i han explotat la venda de dades a tercers. ProPublica Data Store, per exemple, va obtenir 200.000 dòlars d’ingressos per aquesta via.
Per altra banda, l’afiliació consisteix en una relació comercial entre dues companyies per la qual el venedor final d’un producte o servei ofereix una comissió a un tercer per cada client o venda que l’hagi facilitat. Els mitjans amb gran volum d’audiència i influència han explorat aquesta via com a font complementària d’ingressos. El 2016, The New York Times va adquirir The Wirecutter, un portal de recomanació de productes tecnològics. Segons les darreres estimacions, aquest web ha duplicat els ingressos des de l’adquisició del Times, i ha passat de 20 a 40 milions d’euros.
Queda clar, doncs, que les vies de finançament són múltiples i cada mitjà agafa les que millor s’adapten al seu producte i saber fer. Amb tot, els mitjans segueixen a la recerca del Sant Greal.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari