“Quin goig veure tants joves!”, deia el capellà Xavier Morlans a uns periodistes el passat 14 de maig durant la trobada convocada per Catalunya Religió, que va reunir representants i responsables de premsa d’entitats afins amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. I és que en l’ambient de la reunió, amb una mitjana d’edat ostensiblement inferior a la que s’acostuma a donar en altres actes d’àmbit eclesial, es posava de manifest la posició de protagonisme del jovent en el sector de la comunicació religiosa.
“Actualment, hi ha plataformes i mitjans digitals que viuen en un escenari diferent dels grans mitjans tradicionals, ja que, a diferència d’aquests, no requereixen grans inversions ni estructures complexes. En aquest context, els mitjans religiosos poden resultar més propers als joves a través de la seva vehiculació en les xarxes socials”, argumenta Carles Duarte, president del Patronat de la Fundació Catalunya Religió.
Però en general, malgrat aquest factor, l’àmbit religiós és encara desconegut entre comunicadors novells que no han tingut vincles previs amb institucions religioses. “A la manca de contacte s’hi afegeixen condicionants socials que no faciliten l’interès dels comunicadors per conèixer les realitats de l’Església, o bé hi tenen una predisposició que partirà d’uns certs prejudicis”, assegura Carles Bardou (Reus, 2000), graduat en Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili i director
de la revista Església de Tarragona.
Una altra de les possibles raons de la manca d’interès per la comunicació religiosa seria “l’etiqueta distorsionada” que fa veure el fet religiós com “una part de la societat anacrònica i tancada en si mateixa”. Així ho creu Xavier Pete (Alcover, 1992), periodista de l’agència Flama, portal d’informació religiosa nascut l’any 2005 en el si de la Federació de Cristians de Catalunya.
Tot i aquests prejudicis, per a Pete el més destacable de seguir l’actualitat eclesial és el fet de poder posar la mirada en la diversitat d’àrees en què es fa present la religió. Des de la política fins a la cultura, passant pel medi ambient, l’economia o les migracions. “El fet religiós és transversal i per això, en la meva feina, d’un dia per l’altre puc passar d’estar a bord de l’Open Arms a entrevistar Jordi Pujol”, explica.
Per a Roger Vilaclara (Barcelona, 1997), graduat en Periodisme per la UAB i exredactor en cap de Catalunya Religió, la seva experiència creant informació eclesial l’ha fet conèixer millor el món de la religió i la fe. “M’ha agradat el fet de poder explicar realitats que no es veuen en mitjans d’àmbit general, donar veu a persones que normalment no en tenen i trencar amb certs prejudicis que podia tenir abans”, reconeix Vilaclara, que enguany ha iniciat una nova etapa professional en el Servei de Promoció i Comunicació de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià.
“Hi ha poca gent que vulgui dedicar-se al periodisme religiós, però, si ets una persona creient o tens un cert interès per la religió, és una gran oportunitat professional perquè es tracta d’un sector en què, si treballes bé, pots arribar a destacar i fer-te un nom ràpidament”, opina Macià Grau (Barcelona, 1992), redactor del setmanari Catalunya Cristiana, que edita l’arquebisbat de Barcelona.
Graduat en Periodisme per Blanquerna, Grau posa el focus en l’ambient de treball que es respira entre els membres de l’equip del setmanari, que comparteix redacció amb Ràdio Estel. “Som com una família, compartim la fe i tots estem moguts per l’interès a donar a conèixer la paraula de Déu i les obres socials de l’Església”, assenyala.
Anna Molas (Salt, 1993), graduada en Comunicació Cultural i membre del Departament de Comunicació de Càritas Girona, considera que treballar en aquesta organització cristiana enmig d’una societat en què el fet religiós ha perdut influència és una experiència “positiva, enriquidora, plena de significat”, ja que el que defineix la tasca de l’entitat és “el compromís amb valors universals com l’amor, la solidaritat, la justícia social i la dignitat de la persona”.
“Són valors que ressonen en molta gent, independentment de les seves creences”, afegeix, convençuda que la major part de la societat aprecia i respecta la feina de Càritas. “Qualsevol persona pot comprovar els resultats tangibles i l’impacte real que té el nostre acompanyament en la societat”, afirma.
Una de les coses que més aprecia aquesta jove saltenca d’estar a Càritas –que l’any 2023 va invertir més de dos milions d’euros en comunicació, sensibilització i captació– és el fet de poder formar part del canvi. “És gratificant veure com la nostra feina genera un progrés genuí en la societat. M’agrada saber que l’esforç i la dedicació són per una bona causa i, a més a més, treballar en un entorn que prioritza la persona, i amb persones que comparteixen una mateixa passió, és encoratjador”, reconeix.
“En el món de la comunicació eclesial ens hem d’agafar a les persones i als projectes a favor dels més vulnerables”, relata, per la seva part, Montse Punsoda (Barcelona, 1990), graduada en Periodisme per Blanquerna.
Membre de l’agència Animaset, des d’on actualment s’encarrega de la comunicació de la catedral de Barcelona i de la Unió de Religiosos de Catalunya, Punsoda admet que el que més gaudeix de la seva feina és el contacte amb la branca social de l’Església i amb el seu patrimoni cultural. “És una llàstima –puntualitza– que tota aquesta part, tan rica i diversa, quedi sovint esquitxada pels escàndols relacionats amb els abusos”.
En el cas de Sílvia Muñoz (Hospitalet de Llobregat, 1997), graduada en Periodisme per la UAB i cap de continguts de Ràdio Estel, treballar en aquesta emissora li ha permès no només descobrir la tasca de nombroses entitats socials, “que per la humilitat que les caracteritza no sempre se sap que són de l’Església”–detalla–, sinó també cobrir actes religiosos de rellevància com la benedicció de Manel Gasch com a abat de Montserrat. “Va ser emocionant poder fer aquella cobertura un mes després d’incorporar-me a l’emissora. A la meva edat, aspirar a una experiència així és una fita destacable”, admet.
Un altre aspecte que assenyala Muñoz de Ràdio Estel, on durant els seus primers dos anys va ser redactora de Societat, és la seva capacitat de fer molt amb pocs recursos. “Som una ràdio amb mitjans escassos i petita, però amb el que tenim intentem arribar a tot arreu”, comenta la periodista sobre aquesta emissora. Des del 1994, desenes de periodistes joves hi han fet i continuen fent-hi els seus primers passos professionals.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari