Alguna cosa està passant quan s’alcen cada vegada més veus en contra del ciberassetjament a periodistes, sobretot als seus comptes personals de Twitter i Facebook. Concretament, al vell continent el ciberbullying ja afecta un 53% dels periodistes que van participar en l’estudi Periodistes sota pressió: ingerència injustificada, por i autocensura a Europa, publicat pel Consell d’Europa el passat mes d’abril.
Darrerament, en l’àmbit mundial hi ha hagut una sèrie de casos que s’han donat a conèixer, com el del subdirector a Washington del New York Times, Jonathan Weisman, qui va tancar el compte de Twitter després de patir una pluja constant de missatges antisemites. Aquí tampoc no ens hem quedat enrere i ja comptem amb un bon recull d’incidents.
El periodista esportiu de Cuatro Juanma Castaño a qui, el 2011, tres tuitaires van amenaçar de mort repetidament fins que van ser detinguts per la policia. Javier Negre, periodista d’investigació d’El Mundo, també va ser assetjat a través de les xarxes arran de la publicació d’un article sobre Andrés Bódalo, regidor de Jaén en Común. Paral·lelament, Toni Soler, Jordi Basté o Jordi Évole també solen rebre regularment atacs i insults de trols anònims a les xarxes.
Un dels últims casos denunciats ha estat el del periodista d’El País, Cristian Segura, que ha rebut un gran nombre d’insults i atacs a Twitter arran de destapar el que explicava Santi Vidal a les conferències que donava sobre el Procés, així com la publicació de les declaracions de Lluís Llach sobre els funcionaris i la llei de desconnexió. “Rebo unes cent interaccions al dia, però tinc les notificacions silenciades, així que si no vull, no les miro”, explica Segura.
El cas del ciberassetjament a les dones periodistes mereix un espai a part. Un 25% de les dones enquestades el 2014 per l’International Women’s Media Foundation (IWMF) a l’estudi Violence and harrassment against women in the news media, asseguraven haver experimentat intimidació, amenaces i abusos a través de mitjans en línia. Ara bé, aquests insults no es referien al treball periodístic ni a la ideologia, sinó que estaven enfocats a temes com el seu físic o l’entorn familiar.
“Si s’insulta a una dona periodista, sempre es converteix en un atac a la seva sexualitat i a la seva intimitat personal”, assegura Zuliana Lainez, membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Periodistes (FIP). “Mai he vist que se li faci això a un home periodista”, afegeix. Lainez creu que, al final, no deixa de ser un atac doble: per ser dona i ser periodista.
Per exemple, Lara Siscar, periodista de TVE, va ser ciberassetjada, el 2015, per dos homes que van arribar al punt de perseguir-la al carrer i que, finalment, van ser detinguts per la policia. Un altre cas és el d’Olivia García, del diari digital Rioja2, que fa més d’un any aguanta els comentaris misògins d’un trol que l’assetja sota desenes de noms falsos. Fins al punt que ho va denunciar davant la justícia i el Colegio de Periodistas de La Rioja i la Asociación de la Prensa de La Rioja van mostrar-li el seu suport.
“He vist amb tristesa com moltes periodistes decideixen tancar els seus comptes”, comenta Lainez. Per evitar que les dones periodistes tanquin els perfils i denunciïn la situació, han sorgit diferents plataformes en línia com la campanya Byte Back, creada per la South Asia Media Solidarity Network (SAMSN) i la Federació Internacional de Periodistes, en què es donen consells sobre com actuar en cas d’agressió.
“A les xarxes socials hi ha llibertat d’expressió, però també molt llibertinatge en forma d’insults, misogínia i discurs de l’odi”, remarca Lainez. El problema, segons la periodista, és com controlar el contingut que circula per aquests canals. La seva proposta per solucionar-ho seria organitzar-se i regular la situació des del gremi de periodistes. “Si això ho deixem al criteri dels responsables de les xarxes socials, els hi estarem donant massa poder”, conclou.
D’altra banda, per a Cristian Segura, les xarxes socials han facilitat més que mai el contacte entre els periodistes i els lectors. “La diferència és que abans, quan un lector enviava una carta a la redacció, estaves segur que s’havia llegit l’article. En canvi, ara, potser només reps crítiques de persones que tan sols s’han llegit el titular”, conclou. És el que té l’efecte de la immediatesa a les xarxes. El problema és quan els autors dels insults passen a ser dirigents polítics i persones influents.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari