El Col·legi de Periodistes, el CAC i la URV actualitzen les recomanacions sobre el tractament de la ruralitat als mitjans

El Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han actualitzat les recomanacions que es van realitzar l’any 2009, amb la Fundació Món Rural, sobre el tractament de la ruralitat als mitjans de comunicació. El nou document demana als mitjans superar el reduccionisme, evitar estereotips, i ser inclusius amb realitats poc visibles. En definitiva, el text proposa una cobertura informativa, un entreteniment i una ficció reflexius i conscients amb el món rural i la seva comprensió i dignificació.

Les recomanacions incorporen aportacions adaptades al nou context. La URV ha impulsat el document mitjançant el projecte de recerca Ruralim “Nous imaginaris del rural a l’Espanya contemporània: cultura, documental i periodisme” (PID2021-122696NB-I00) finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, l’Agencia Estatal de Investigación i FEDER “Una manera de fer Europa”, que es coordina des del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc de la universitat pública del sud de Catalunya.

El document conté un total de 15 recomanacions, relacionades les primeres 7 al tractament informatiu i les 8 restants a la ficció.

Recomanacions pel que fa a la informació: el document demana als professionals diversificar les temàtiques associades a la ruralitat, per tal de rebatre la idea de la manca d’iniciatives en els entorns rurals. També es demana posar especial cura a esmentar correctament els topònims, així com els sobrenoms que formen part del patrimoni i de la història. S’aconsella atendre les veus i perspectives que dignifiquin el sector primari, sense oblidar la diversitat d’activitats econòmiques i socioculturals que s’hi produeixen al món rural.

També es recomana als informadors apropar-se físicament als actors informatius rurals, atès que s’ha observat que a vegades es demanen només declaracions per escrit o àudios, pràctica que provoca que els actors rurals no tinguin la possibilitat d’establir un diàleg, una matisació o una repregunta. En aquest sentit, es demana als mitjans que hi destinin recursos suficients.

En relació amb la defensa de la diversitat, es proposa incorporar veus informatives diverses, que incloguin persones grans i joves, homes, dones i persones de gènere no-binari, i persones amb discapacitats i racialitzades.

També es demana tenir una cura especial amb els menors d’edat, atès que aquests són més vulnerables en els entorns rurals, ja que és més fàcil la seva identificació. Així mateix, es proposa aplicar una perspectiva rural en la informació amb l’objectiu d’evitar la infrarepresentació i observar els drets de les persones que hi viuen.

Recomanacions pel que fa a la ficció, l’entreteniment i altres formats: el document remarca que a vegades la ficció utilitza clixés empobridors (ignorància, pobresa, inflexibilitat o animadversió a la novetat) per donar un suposat “sentit del rural” i, per tant, reclama defugir representacions que produeixin una estigmatització inadequada o innecessària.

Igualment, es posa èmfasi en les maneres de parlar i les llengües perifèriques, de frontera o localitzades, són un patrimoni i un valor cultural que cal defensar, especialment en les produccions d’abast més gran, per tal de normalitzar-les i reconèixer el seu valor.

El text demana fer visibles les dones, que pateixen una doble invisibilització en el medi rural, de manera que pageses, ramaderes i dones de la mar tinguin el protagonisme que mereixen i es posin en valor els seus coneixements i contribucions en tots els àmbits de la vida.

Finalment, es recomana integrar les realitats interseccionals en les trames rurals, és a dir, les qüestions relacionades amb el gènere, la classe social, els orígens ètnics o l’orientació sexual, de la mateixa manera que es fa en la ficció localitzada a les ciutats.

També, per evitar el que succeeix amb greenwashing i el medi ambient, es planteja no replicar aquest mecanisme amb la ruralitat i evitar-ne l’ús com a escenari per reforçar una visió “verda” o “pintoresca”, sense consciència de la contribució real de les iniciatives per a les comunitats rurals. Així mateix, es proposa prendre perspectives amples per tal de defugir el simplisme d’atribuir al ruralisme un rebuig a les noves tecnologies. El document remarca que la intel·ligència artificial generativa, com passa en altres àmbits, pot contribuir a reforçar biaixos existents sobre el coneixement i les representacions del rural i recomana una aproximació conscient i prudent.

El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, ha assenyalat que aquestes recomanacions pretenen “generar una reflexió sobre com tractar el món rural des dels mitjans de comunicació, per explicar la seva complexitat i diversitat”. El degà ha insistit que ha de ser una eina al servei dels professionals de la comunicació "una guia per aplicar una perspectiva rural al tractament de la informació".

La vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de recerca, Laura Pinyol, ha assenyalat que les recomanacions “persegueixen l’objectiu de superar els estereotips més associats a l’entorn rural i aprofundir en la diversitat i la complexitat de les persones que en són protagonistes no des de l’anècdota o la mirada més centre urbana sinó des de la pluralitat i la multiplicitat de característiques que conformen la ruralitat”.

El professor de la URV i coordinador del projecte, Enric Castelló, ha remarcat que les recomanacions són una eina més per “contribuir a la millora en la producció i tractament dels imaginaris rurals; més innovadors, més participatius i diversos, i que ajudin a avançar en els reptes que afrontem en el medi rural”. 

El Col·legi de Periodistes de Catalunya treballa per promoure una comunicació respectuosa i lliure de discriminacions, ja sigui per edat, origen, raça, identitat de gènere o altres factors. En aquest sentit, conjuntament amb el CAC i altres entitats, es treballa perquè els professionals de la comunicació tinguin a l’abast guies i recomanacions per abordar temes com la cobertura d’actes terroristes, l’edatisme, les persones LGBTI+, la salut mental, les violències masclistes, entre altres qüestions. La guia, disponible en català, es pot consultar a través de la pàgina web del Col·legi de Periodistes de Catalunya.