Dia a dia (Agost 2013)

3 d’agost

The Boston Globe , venut per setanta milions de dòlars.

La companyia propietària del New York Times es desprèn del veterà rotatiu The Boston Globe, els seus webs i suplements per uns 53 milions d’euros, un 7% menys del preu que la companyia havia pagat el 1993. El nou propietari del diari és l’empresari John W. Henry, principal propietari de l’equip de beisbol de Boston i de l’equip de futbol de Liverpool. La nova adquisició li permet ser propietari d’un diari amb 141 anys de vida. The New York Times havia anunciat al febrer que posava a la venda The Boston Globe i els seus arxius.

4 d’agost

Ràdio 9 deixa d’emetre durant sis hores.

Ràdio 9 ha deixat d’emetre durant sis hores de la matinada pel bloqueig de l’ordinador que enregistra l’emissió. En aquell moment, no hi havia cap tècnic que sabés resoldre el problema, ja fos perquè estaven afectats per l’ERO o perquè estaven de vacances. D’altra banda, la directora general de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV), Rosa Vidal, decideix no acomiadar 186 treballadors per evitar que la manca de personal tècnic posi en perill les emissions de la ràdio i la televisió pública durant el setembre. Es calcula que s’hauran acomiadat de l’ens valencià un total de 930 treballadors en lloc dels 1.198 previstos.

6 d’agost

Acord a Catalunya Ràdio.

La plantilla de Catalunya Ràdio signa amb l’empresa un acord referent a les condicions del Procediment d’Acomiadament Col·lectiu (PAC) que afecta els treballadors. Segons l’acord, 27 treballadors podran acollir-se a les condicions del PAC de manera voluntària. El 2 d’agost, la plantilla havia rebutjat el principi d’acord al qual havien arribat els seus representants amb l’empresa que preveia la sortida de 58 empleats. Finalment, però, la plantilla torna a votar i el canvi es produeix després que els representants dels treballadors constatessin que 24 persones es volen acollir a les condicions del PAC de manera voluntària, una xifra superior als 20 previstos en el preacord.

El Post , venut per 250 milions de dòlars.

El fundador i cap d’Amazon, Jeff Bezos, un dels grans noms de la indústria d’Internet, anuncia la decisió de comprar The Washington Post, un dels diaris més influents dels Estats Units. Bezos paga pel diari i les seves capçaleres associades un total de 250 milions de dòlars (poc menys de 190 milions d’euros). Propietat de la companyia editora The Post Co. i en mans d’una única família que gestiona l’emblemàtic diari des de 1933, la venda es completarà en el transcurs de seixanta dies, segons un acord que remarca que Bezos en serà l’únic propietari.

8 d’agost

The New York Times no està en venda.

Davant d’informacions aparegudes, els editors del New York Times publiquen a la primera plana del quadern que “el Times no està en venda” i asseguren que tenen la capacitat “per portar el diari endavant en el futur global i digital del periodisme”.

10 d’agost

Informes de l’NSA a Der Spiegel.

El diari alemany Der Spiegel publica un informe intern de l’Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units (NSA) de l’abril d’aquest any, que confirmen la vigilància dels Estats Units a països aliats de la Unió Europea com Alemanya, França, Itàlia i Espanya. La notícia es basa en els documents en poder l’exanalista de l’NSA, Edward Snowden, actualment exiliat a Rússia.

12 d’agost

El 9 Esportiu dins d’ El Punt-Avui.

Des d’ara, tal com s’havia avançat el juny passat, el 9 Esportiu es torna a encartar dins d’ El Punt-Avui pel mateix preu. El diari esportiu, que té una edició nacional i una altra per a les comarques gironines, també es pot trobar als quioscs de manera independent.

14 d’agost

Dos periodistes morts al Caire.

La violència s’estén a Egipte des que fa sis setmanes els militars van deposar el president Mohamed Morsi. El país està polaritzat entre islamistes i partidaris del règim. Es calcula que en dies anteriors fins a 250 persones han mort en xocs contra les forces de seguretat. En la jornada d’avui, dos periodistes (la reportera Habiba Ahmed Abd Elaziz i el càmera Mick Deane) moren a trets durant l’assalt al campament de Rabaa el Adauia, on nombrosos islamistes es trobaven refugiats. Reporters sense Fronteres informa que hi ha almenys quatre informadors hospitalitzats.

19 d’agost

Al-Jazira, als Estats Units.

El New York Times informa de l’arribada d’Al-Jazira-Amèrica, que qualifica com el projecte de notícies per televisió “més ambiciós des que el 1996 el magnat australià Rupert Murdoch va estrenar Fox News i va revolucionar la televisió per cable”. Des de feia temps, Al-Jazira, fundada el 1996, pretenia entrar al mercat nord-americà. El gener d’aquest any, va comprar per 500 milions de dòlars la cadena Current TV d’Al Gore. Uns 50 milions de clients per cable tindran accés a Al-Jazira-Amèrica, que compta amb uns 900 empleats als Estats Units, entre ells periodistes d’ABC i de CNN. Tindrà 11 corresponsalies al país i limitarà la publicitat. La cadena ha promès objectivitat informativa.

21 d’agost

35 anys de presó per a Manning.

Un jutge militar nord-americà condemna el soldat Bradley Manning a 35 anys de presó per haver lliurat més de 700.000 documents del Pentàgon i del Departament d’Estat a l’organització WikiLeaks. El 2010, aquesta organització va entregar els documents secrets a diversos mitjans de comunicació. A més de la pena de presó, la justícia degrada Manning de soldat de primera classe al rang més baix i l’expulsa dels serveis a l’Exèrcit “amb deshonor”. El seu advocat defensor demana que es restin de la pena els tres anys que ja ha passat empresonat, més els 112 dies pel maltractament que va rebre al ser detingut. D’aquesta manera, podria quedar lliure en vuit anys. Per la seva banda, Manning anuncia que es vol sotmetre a un tractament hormonal per convertir-se en dona.

27 d’agost

Casasús, premi Vicens Vives.

El periodista Josep Maria Casasús, catedràtic de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és guardonat en l’edició 2013 del premi Jaume Vicens Vives a títol individual en la categoria de docent universitari. El guardó, que és atorgat per la Generalitat de Catalunya, reconeix la seva trajectòria professional i “l’atenció constant als nous fenòmens socials”.

La UE arxiva la demanda pel finançament de TVE.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea arxiva la demanda presentada per la Comissió Europea contra Televisió Espanyola per les taxes imposades als anomenats telecos en compensació per haver eliminat de la Corporació RTVE la publicitat de la cadena pública. Després de diversos anys de litigi, la pròpia Comissió Europea va notificar recentment a la Cort que “desistia de la seva denúncia contra TVE”. A partir d’aleshores, els jutges europeus van dictar una interlocutòria per arxivar la denúncia.

29 d’agost

Destitucions a RTVE.

El director de Serveis informatius de RTVE, Julio Somoano, destitueix l’editor de La 2 Notícias, Iñigo Herráiz, que complia quatre anys en el càrrec. Somoano el responsabilitza d’un descens d’audiència en el programa i sentencia que “cap càrrec és vitalici”. Herráiz era l’últim editor d’Informatius de l’anomenada era “Fran Llorente”, que ja va ser destituït del càrrec arran de l’arribada de Somoano.

L’arxiu de la RTVM, a subhasta.

El Jutjat Mercantil número 1 de Mallorca que porta el procediment de la Ràdio i Televisió de Mallorca (RTVM) que va tancar el desembre de 2011, subhastarà l’arxiu documental. Anteriorment, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears havia demanat la retirada de la llista de béns a embargar amb l’argument que la Institució n’és la titular legal. Durant aquest agost, el Jutjat ha comunicat la seva negativa. El Sindicat lamenta la decisió i en fa responsable el Consell de Mallorca, a qui acusa de manca de previsió per salvaguardar l’arxiu.

30 d’agost

García Ruiz conseller delegat de l’ ARA.

L’economista Salvador García Ruiz és nomenat conseller delegat de l’ ARA. Nascut a Santa Perpètua de Mogoda el 1976, García Ruiz és llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i MBA per la Universitat de Nova York. També és un dels cofundadors del Col·lectiu Emma, que impulsa la imatge de Catalunya als mitjans internacionals. Fins a la seva incorporació al rotatiu, ha estat director de Coneixement i recerca de la Fundació Catalunya-La Pedrera.

Mor Martín Ferran.

El periodista Manuel Martín Ferran mor a Madrid a setanta-dos anys. A Catalunya, va dirigir el Diario de Barcelona i va col·laborar activament a les publicacions del Grup Zeta. Darrerament, era columnista del diari ABC, col·laboracions que, el 2011, li van valer el premi Mariano de Cavia. Martín Ferran (A Corunya, 1940) també va ser fundador d’Antena 3 Radio i va ser un membre destacat de la generació de periodistes que, als anys seixanta, van plantar cara al franquisme abans de la Transició.