La incomoditat de l'interregne

EUDALD COLL

Són moltes les preguntes que es fa la professió en els darrers temps i són pocs els que s’atreveixen a donar respostes. Per això, la segona edició del cicle “Futur”, organitzat pel Col·legi de Periodistes i amb el suport de l’Obra Social de La Caixa, ha convidat reconeguts professionals de la informació amb la intenció de reflexionar sobre el futur d’un ofici que es troba immers en una transformació històrica.

L’acte, que es va celebrar el 30 d’octubre a l’Auditori del CaixaForum, va tenir Bertrand Pecquerie (CEO del Global Editors Network) i Carles Capdevila (director de l’ARA) com a convidats. I és que, si bé en la primera edició el cicle estava articulat a partir d’un seguit de conferències, enguany s’organitza mitjançant debats i, per tant, en cadascun dels actes mensuals previstos hi ha més d’un convidat.

Aquest primer debat (“El futur del periodisme”) va arrencar amb unes reflexions sobre el model de negoci, la clau de volta de la crisi de la professió. En aquest sentit, Pecquerie, màxim responsable de l’associació d’editors que operen en diferents plataformes (impressió, digital, mòbil i radiodifusió), va recordar que “en els darrers dos anys, han tancat trenta diaris a Europa i cinquanta als Estats Units. I, en aquest mateix temps, han aparegut cinquanta diaris a l’Índia i més de cent a l’Àfrica. Per tant, què passa a Europa?”.

A continuació, va advertir del traspàs de professionals de mitjans clàssics a altres de la “nova economia”, com el fitxatge el passat octubre de Vivian Schiller, anterior executiva de la NBC, com a nova cap de Continguts de Twitter. “Estem redefinint les regles del periodisme, que no ha canviat en els darrers cent anys, i sempre havia tingut el mateix model piramidal. I, avui en dia, aquest model està mort i tenim una relació molt més horitzontal amb els usuaris”, va explicar.

Per la seva part, Capdevila, va confessar el seu optimisme. “Ja fa molt temps que estic dient que el periodisme té el millor futur per endavant i hi afegeixo que el salvarem, però haurem d’arremangar-nos, adaptar-nos i reinventar-lo ràpid i en directe”, va advertir. “El model de negoci –va prosseguir– no és que estigui qüestionat, és que no existeix! Perquè, tal com diu Bauman, vivim en un interregne, on hem de conviure amb un món que se’ns escapa i amb un altre que està venint i encara no té model de negoci. I, per a un periodista, un interregne és el millor moment per viure perquè un s’ha de reinventar. I això es fa a base de viure en la incomoditat de l’interregne”.

Capdevila també va advertir dels altres problemes de la professió, com són la pèrdua del model d’influència (“les grans marques del periodisme tenien el monopoli de la informació i ara l’estan perdent, perquè amb la gran revolució de les xarxes els lectors passen a emetre, a criticar, a agrupar-se, i fins i tot a crear els seus propis mitjans”) i el fet que calgui reinventar el model de mitjans (“cada vegada hem ser més interactius i apostar per la cocreació”).

Finançament econòmic

A l’hora de referir-se al finançament dels mitjans, Pecquerie va recordar que “el nucli de l’ofici és el periodisme d’investigació, que ara és massa costós per als mitjans”. En aquest sentit, va advertir que els principals escàndols dels darrers dos anys (WikiLeaks i el cas Snowden) han estat revelats “per persones que no són periodistes, tot un símbol de la crisi de la professió”.

En canvi, va posar l’exemple de ProPública, l’agència independent fundada per Paul Steiger ?antic redactor en cap del Wall Street Journal que va contractar seixanta persones (entre periodistes i experts en obtenció de dades)? que, segons Pecquerie, s’ha convertit en “una fàbrica del periodisme d’investigació” i que ja ha obtingut el Pulitzer. “És una nova manera de finançar el periodisme en un període com l’actual, en què els mitjans tradicionals no es poden permetre una despesa tan gran. I aquesta és una de les principals raons de la crisi per la qual passen els mitjans de comunicació tradicionals”, va afirmar.

Segons Capdevila, en l’interregne actual, s’estan provant diferents models de negoci, “ja que som en un món multitasca, multiplataforma” i va posar com a exemples Vilaweb i Eldiario.es, “que aposten per un model de mitjà digital gratuït en què apel·len a la defensa del periodisme mitjançant els donatius o les subscripcions”. Capdevila també va defensar el model de l’ARA (un 75% de continguts en obert i un 25% de continguts “premium”, de pagament). En aquest punt, però, Pecquerie va advertir que la tornada als murs de pagament, que des de fa uns anys apliquen alguns mitjans digitals, no són sempre eficients: “Tan sols funcionen quan es tracta de mitjans de referència com el New York Times o el Financial Times. Als altres no els acaba de funcionar”.

El rol de la tecnologia

En aquest punt, el degà va introduir el rol de la tecnologia. “Hem viscut una certa fascinació per una tecnologia que no para d’evolucionar. Però és un element facilitador o acaba sent alguna cosa més? Ens limita, ens condiciona?”, es va preguntar Martí.

“El canvi del web 2.0 és un canvi molt bèstia perquè tothom emet, tothom comenta”, va respondre Capdevila, que va insistir en la idea que en el futur els mitjans s’elaboraran conjuntament amb els lectors “perquè són gent formada, intel·ligent i amb moltes coses a dir”. El director de l’ Ara va reconèixer que és un “agnòstic multipracticant” de les tecnologies i que no és creient en cap plataforma: “Els mitjans no hem de debatre tant sobre quina plataforma utilitzar, sinó fer bé la feina en cadascuna d’aquestes, tant en el paper com al web i a les xarxes socials”. “Crec que encara no hem entès la revolució que tot això suposa –va prosseguir. Ja s’ha acabat això de donar missatges als lectors tot el dia. Ara els has de deixar participar perquè som en una conversa permanent. I això suposa un canvi de mentalitat. És un canvi radical que té a veure amb el model d’influència i que obligarà els mitjans a ser més humils i a escoltar més l’usuari”.

Finalment, Pecquerie va alertar de la importància d’adaptar-se als canvis i a les noves plataformes, “perquè si no els usuaris, els ciutadans, aniran més ràpid que els periodistes” i va apostar per primar les notícies que s’envien als aparells mòbils, un mercat en clar creixement. “Als Estats Units, –va explicar– ja s’han creat fins a deu empreses periodístiques que tan sols operen amb els mòbils”.