“Tu i tu, passaport!!”. Quan et diuen això uns encaputxats, kalashnikov a la mà, en un control sortint d’una corba, ho veus tot més negre que els seus passamuntanyes. Al Robert –càmera- i a mi ens van deixar continuar. Al Marc, dos mesos després, se’l van quedar. “Welcome to Syria”, o a l’Iraq, o a l’Afganistan, o a Somàlia, o a Níger, o a... massa llocs.
Primer, s’ha de dir que som davant gent massa corcada per la guerra, fanatitzada sovint per la religió, castigada pel joc polític. No ens veuen com a persones. Creuen que els periodistes bàsicament som un instrument al servei del poder que combaten, sigui el que sigui, que a través d’un segrest són ells qui se’n podran beneficiar.
Amb dos objectius: aconseguir notorietat davant els seus i els altres grups competidors i obtenir –eventualment- beneficis econòmics per la seva causa. D’entrada t’ho roben tot, i saben que solem portar força material i diners en països sense recanvis ni caixers automàtics. Al final, esperen treure’n un bon rescat.
Només desitjo que aquest bitllet d’opinió no arribi mai a impremta. Que sigui el Marc, en Ricard i en Javier qui facin el seu propi relat. Voldrà dir que ja els haurem pogut abraçar.
Joan Roura
Periodista de TV3
(inclòs dins l’article Síria no és país per a periodistes)
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2024
Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.
Tel. 93 317 19 20 contacte@periodistes.cat
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari