Buscant el model de negoci

Ja comença a sonar vella la cançó de la mort del paper i dels diaris que tenen els dies comptats. De moment, el fet és que les principals capçaleres de paper catalanes segueixen al peu del canó. Això sí, buscant solucions a un futur incert. Per aquest motiu, la periodista Cristina Puig va moderar una de les taules més seguides del congrés, en què es va tenir l’oportunitat de parlar amb Lluís Bassets, director adjunt d’El País; Esther Vera, directora de l’ARA; Màrius Carol, director de La Vanguardia; Enric Hernández, director d’El Periódico de Catalunya, i Jordi Grau, director adjunt d’El Punt Avui.

La taula es va obrir amb la pregunta del milió: seguiran havent-hi edicions de paper d’aquí a deu anys? “Jo no crec que aquest sigui el debat”, va tallar Enric Hernández. “Si volem discutir sobre el futur del paper, hauríem de fer venir aquí els caps de les rotatives del país”. Per al director d’El Periódico de Catalunya, la qüestió més important, el debat que ens ocupa, és si el periodisme professional i de pagament acabarà sobrevivint. “Es tracta de fer un periodisme de qualitat, en comptes de sumar-nos al clickbait”, va assegurar, en referència als titulars que busquen visites fàcils, però amb contingut força pobre.

Per a Bassets, el més important és buscar nous models que permetin fer periodisme de veritat. “I que també parin atenció al codi deontològic, en lloc de deixar-se endur per l’onada digital”, va afegir. Per la seva banda, Esther Vera va deixar clar que el paper no només es llegeix millor i té un tacte diferent, sinó que el lector “busca un producte gairebé de luxe, que ofereixi anàlisi i opinió, en comptes de la voracitat de la informació digital”. Tot i això, Vera també va admetre que aposta pels nous formats digitals, que ofereixen moltes possibilitats a través del vídeo, l’àudio i el text. “Els joves cada dia ens segueixen més a través del mòbil i el seu consum de vídeos cada cop serà més alt”.

Models de finançament

Enmig d’un cert ambient pessimista, Màrius Carol va intentar enviar un missatge positiu a la sala, comentant que cada dia es venen al món 650 milions de diaris en paper. Una nota que se li va esquerdar quan li van recordar que aquestes dades són gràcies al mercat asiàtic. “No sé quant de temps durarà el paper, si bé personalment intento treballar com si aquest tipus de periodisme hagi de durar per sempre”, confessava el director de La Vanguardia.

També, Jordi Grau va lamentar: “Ningú reflexiona sobre com es va bolcar la nostra feina a les plataformes digitals”. El director adjunt d’El Punt Avui va recordar com un dels errors que es van cometre des del principi va ser “traslladar la pràctica de la publicitat com a negoci en el món digital”. En aquest sentit, Vera va aprofitar per defensar el model del seu diari, enfocat directament a la comunitat de subscriptors de l’ARA. “Fem pagar per la bona informació, aquella que costa diners de produir”, va resumir. Una de les estratègies és oferir una gran varietat de suplements, enfocats als diferents interessos dels lectors que paguen.

Periodistes preparats?

En canvi, per a Enric Hernández, el problema del model de finançament ja ve de fa molts anys i va recordar com abans “els diaris ja guanyaven molts diners a través de les promocions”. Un fet que, segons el director d’El Periódico de Catalunya, va acabar per depauperar molt el producte final. Hernández creu que el secret per a un futur amb beneficis podria residir en el big data. “No tenim la tecnologia dels grans operadors i, en canvi, sí que tenim els continguts que ens permeten segmentar millor el nostre públic i oferir informació, a més de publicitat diferenciada”, va apuntar.

Arribats en aquest punt, un es pregunta si els periodistes del present i del futur estan preparats per encarar els reptes del periodisme en el món digital. “Aquí hi ha dos factors”, esclareix Hernández. “D’una banda, el més fàcil és fitxar joves periodistes amb convenis paupèrrims perquè facin notícies de clickbait, però el que realment és difícil és que el periodista que té experiència i formació aprengui el nou llenguatge amb què s’ha d’adreçar al públic i el lector”, va afirmar el director d’El Periódico de Catalunya.

“El que és evident –va prosseguir Bassets– és que les bones informacions i la bona feina periodística s’ha de pagar bé”. Per aquest motiu, creu que des dels àmbits sindicals i col·legials s’ha de reivindicar que la bona feina estigui ben pagada. “Aquesta ha de ser la nostra exigència”, va afirmar. Això sí, ell mateix reconeix que no existeix, actualment, cap model de pagament que tingui la solució de tot plegat. “En el periodisme, hem passat diverses crisis al llarg de la història, encara que això no és una crisi, és un canvi de model que no afecta només l’ofici, sinó tota la societat”. Per això, creu que estem en un cas en què el mètode de prova i error és fonamental. Hem de posar-hi bé el focus.