Nous mitjans, periodisme clàssic

Nova època. Nous mitjans. Nou model de negoci. Nous formats. Nova relació amb l’audiència. Moltes coses s’estan movent en la professió. La taula del congrés dedicada a les noves experiències mediàtiques va asseure representants de cinc experiències que cal tenir en compte i que permeten fer-se una idea no només del canvi que està vivint el periodisme sinó, també, dels errors que han comès els predecessors. I és que els nous han aprofitat les esquerdes de la professió per fer-se un lloc, per posicionar-se i per recordar que el millor periodisme és el que excel·leix.

Fruit del nou ecosistema
Tal com va apuntar el moderador de la taula, Josep Carles Rius –exdegà del Col·legi de Periodistes, president de la Fundació Periodisme Plural i autor del llibre Periodismo en reconstrucción (Edicions de la Universitat de Barcelona)–, els canvis es poden entendre per la confluència de quatre crisis: l’econòmica, la de les noves tecnologies que ha impactat de ple en la premsa escrita, la generada pels errors dels grans grups i empreses de comunicació i, finalment, la crisi de credibilitat. “Els mitjans de comunicació en general, i sobretot la premsa escrita, han perdut el monopoli en la configuració de l’opinió pública”, va afirmar Rius.

Per parlar de tot això, es van reunir en una taula representats de diferents models de negoci i de formats, com Nació Digital, Vice, ElCrític.cat, 5W i Alternativas Económicas. Cap d’aquests té darrere grups mediàtics i econòmics importants, si bé això tampoc implica que funcionin i es financin de la mateixa manera. En realitat, després d’escoltar-los, més aviat sembla que hi ha un model propi per a cada mitjà. No hi ha, doncs, cap fórmula secreta.

Compromís personal
Tot i que Josep Carles Rius exercia de moderador, en realitat, també representava la Fundació Periodisme Plural –la primera a Catalunya, i de les primeres d’Espanya, dedicada al periodisme– que edita Catalunya Plural. Vinculats a Eldiario.es, editen tres diaris (El Diari de l’Educació, El Diari de la Sanitat i El Diari del Treball) que aposten per un periodisme especialitzat.

Rius, per tant, sabia del que parlava. Ho ha viscut en primera persona i, a més, coneix bé alguns dels projectes que hi havia a la taula. Per això, sabia quins eren els punts en comú entre tots. “Al darrere de tot això, sempre hi ha el compromís personal d’un grup de periodistes que aporten la credibilitat personal a un projecte col·lectiu”, va dir. Amb tot, també va advertir que no n’hi ha prou amb el compromís dels professionals. “La clau és que aconsegueixin implicar una part de la societat a participar en aquest compromís amb el periodisme”, va afirmar.

Mantenir l’esperit
Karma Peiró, directora de Nació Digital, és una coneguda veterana i experta del món digital i el mitjà que dirigeix des de juliol del 2015 tampoc va néixer ahir, sinó que ja té vint anys d’existència. En aquestes dues dècades, no ha parat de créixer com una taca d’oli fins a convertir-se en un referent del periodisme i, sobretot, del periodisme digital en català. Avui dia, tenen divuit edicions territorials, cinquanta professionals en plantilla i dos milions i mig d’usuaris únics. La prova del seu pes és que tres dies després del congrés recolliren el Premi Nacional de Comunicació.

Però quina és la seva fórmula? Doncs fer el que s’espera d’un professional de la informació. “Miquel Macià, el nostre editor, ens diu que fem de periodistes. I fer de periodista vol dir anar als llocs, saber el que està passant i explicar-ho el millor possible. Així de simple i senzill. I és molt important seguir mantenint aquest esperit”, va assegurar Peiró.

Explicar històries
Molta menys trajectòria té 5W, una revista digital en castellà que aposta per reportatges en profunditat de periodisme internacional. I és que aquest mitjà en línia només té un any de vida. Format per nou periodistes –vuit d’ells experts en informació internacional–, 5W publica històries elaborades des del terreny a qualsevol part del món i que, a més, surten de l’actualitat, així com de les presses. El projecte va néixer gràcies a un Verkami, encara que en un any de vida ja compta amb 1.350 subscriptors. A més, no reneguen del paper i van editar una revista temàtica –fa poc han tret la segona–, de la qual ja n’han venut 4.000 exemplars. “La nostra revista de paper té voluntat de permanència. És quasi un llibre i costa tirar-lo a la brossa. Perquè el que estem fent és explicar històries”, va afirmar Anna Surinyach, fotoperiodista, fundadora i coordinadora audiovisual de 5w.

Nous punts de vista
A Alternativas Económicas les històries que expliquen van al voltant de l’economia. Aquesta revista en castellà s’edita en paper, tot i que disposa d’una versió digital. Curiosament, però, més d’un 90% dels subscriptors només volen el format en paper. Aquesta revista –que es basa en Alternatives Economiques, l’homòloga francesa amb més de tres dècades d’experiència– vol explicar l’economia de manera divulgativa i, sobretot, amb vocació de ser independents dels poders econòmics i polítics. “Nosaltres sempre hem tingut la sensació que els mitjans econòmics o parlen per a les fonts o per als altres periodistes o per als executius o per als inversors. I el que volíem era arribar al ciutadà i explicar-ho amb el seu punt de vista”, va dir Ariadna Trillas, integrant de la cooperativa de vuit persones que elabora la revista que dirigeix el periodista Andreu Missé.  

Trillas va admetre que, tot i que s’esforcen per elaborar un producte de qualitat, el model de negoci encara no és l’ideal. “Som periodistes i no sabem fer plans de negoci. Vam dir que en dos anys tindríem 4.000 subscriptors, però anem pel tercer i només som a la meitat. I hem d’arribar als 4.000 per ser sostenibles”, va explicar. Trillas –ex-responsable d’Economia a El País-Catalunya i ex-directora adjunta de l’ARA– assegura que van posar tots els esforços a elaborar un producte de qualitat. “I vam pensar que si el producte era molt bo, ja estava tot fet. I no és així” reconeix. També assegura que, malgrat l’esforç salarial que han hagut de fer, el nivell de compromís sempre ha estat el mateix. El problema és que encara han de créixer més. “Tenim una comunitat molt fidel, però massa petita”, va admetre.

Polèmica deontològica
De totes les ponències, la que va grinyolar més, almenys per a una part del públic, va ser la de Cristina Pérez, digital manager de Vice.com –grup de mitjans digitals que operen en diferents plataformes, amb presència a més de quaranta països, que són a Espanya des de fa una dècada i que van dirigits, sobretot, a un públic jove. Pérez va encetar la polèmica quan va explicar les diferents formes de finançament. I és que, a més de la publicitat tradicional i d’elaborar continguts per a cadenes de televisió (a Espanya, per a Movistar+), també fan branded content (continguts vinculats a marques comercials). “Creiem que algunes marques tenen coses a explicar, i els ajudem perquè tinguin una relació diferent amb els usuaris. Que ho expliquin a través d’històries i personatges. Històries que mereixin ser explicades. Són continguts que paguen les marques i que s’han generat expressament per a elles”, va afirmar. Les explicacions van generar un debat al torn final de preguntes, ja que hi havia qui es preguntava què suposava, deontològicament parlant, aquest tipus de model.

Emprenyar, molestar
Un model ben diferent al de Vice és el d’ElCrític.cat, un mitjà digital en català amb dos anys de vida que està format per cinc periodistes d’una cooperativa que impulsa un mitjà de comunicació especialitzat en el periodisme d’investigació i en l’anàlisi política, social i econòmica. Sergi Picazo, integrant de la cooperativa, va deixar clares les seves intencions: “Nosaltres volem ser una esmena a la totalitat dels grans mitjans de comunicació. En lloc de ser propietat de grans empresaris amb vincles amb la banca, som una cooperativa de periodistes”.

Picazo no va tenir problema a admetre que “els grans mitjans de comunicació segueixen fent el millor periodisme, avui dia, a Catalunya”, encara que va apostar per tornar a uns orígens dels quals alguns mitjans de referència semblen haver-se apartat. “Som nous en el que fem, però reivindiquem l’estil de periodisme que s’ha fet sempre, el que ens van ensenyar: reportatges en profunditat, investigació, entrevistes a personatges i anàlisi crítica sobre qüestions polítiques”, va assegurar. A ElCrític.cat es financen de diferents maneres. Mitjançant subscriptors socis-col·laboradors o cursos de formació, entre altres sistemes, perquè –tal com va admetre Picazo– “la precarietat és molt gran”.

Els integrants de la cooperativa fan trobades amb lectors i subscriptors. “Hem d’intentar aconseguir establir una relació de confiança i credibilitat amb el lector”, va assegurar Picazo, qui va recordar que, segons el CIS, després dels polítics, els periodistes són els pitjors valorats. Les diferents experiències que es van conèixer en aquesta taula del congrés, doncs, van permetre observar com les fórmules actuals existents no només són diferents sinó també canviants. “Estem vivint en un laboratori constant”, va resumir Rius. Ara bé, aquest laboratori empresarial i mediàtic se sustenta en una base molt clara i, en realitat, molt poc innovadora. “En el fons –va prosseguir Rius– es tracta de recuperar el periodisme de sempre. Potser el problema és que en aquests temps de crisi alguns mitjans l’han oblidat”.