La recuperació i protecció del patrimoni fotogràfic català, així com la necessitat de posar unes bases sobre les quals s’ordeni un sector que, tradicionalment, no ha comptat amb el suport de les institucions explica que, des de fa més de trenta anys, es demani dotar dels recursos i les eines suficients a la fotografia del país. La immobilitat, però, s’arrossega des de fa dècades i sembla que sigui difícil revertir-la. Ja l’any 1980, durant les Primeres Jornades Catalanes de la Fotografia, es reclamava la consideració de la fotografia com a element cabdal del patrimoni cultural català.
Setze anys després, el 1996, el Llibre Blanc del Patrimoni Fotogràfic a Catalunya urgia a prendre mesures per avançar cap a la definitiva normalització, aprofitant les estructures ja existents, reciclant-les, en cas que això fos necessari, i creant-ne de noves per omplir els buits institucionals. A banda del patrimoni, el Llibre Blanc també mirava cap al futur i reclamava més atenció de les Administracions Públiques i d’altres entitats privades per establir un sistema d’ajuts dirigits a artistes, institucions i indústries culturals i un sistema de beques per a la creació, seguint el model de comanda fotogràfica dirigida a potenciar la construcció i desenvolupament d’un fons patrimonial.
Catorze anys més tard, concretament a final del 2010, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya (CONCA) va lliurar al llavors conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, un estudi exhaustiu que proposava una sèrie de línies d’actuació: polítiques patrimonials, de foment de la creativitat, educatives, d’estudi i recerca, i de difusió. Desaconsellaven la creació d’un Centre Nacional de Fotografia i s’apostava per la dignificació de certs camps de la pràctica fotogràfica (citaven el fotoperiodisme i la fotografia publicitària com a exemples. L’informe també defensava l’ús d’Internet per a la difusió del patrimoni fotogràfic: “Cal fer accessible tota aquesta informació a través d’un portal unificat d’Internet; l’establiment del portal web, convertit en la cara visible i pública de la xarxa, hauria de substituir la inexistència d’un centre nacional de la fotografia de caràcter patrimonial”.
Es mouen coses
Havien passat tres dècades i el diagnòstic era clar, però poc s’havia fet per canviar la situació. Entre les accions dutes a terme, el 1996, s’havia creat el Departament de fotografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i s’havia inclòs la fotografia entre les adquisicions del Fonts d’Art de la Generalitat de Catalunya. El 1998, un intent de sistematitzar la informació sobre els arxius dels fons fotogràfics de Catalunya va ser fruit de la iniciativa privada i no va tenir continuïtat.
El juliol del 2011, els mitjans de comunicació es feien ressò de les conclusions de l’informe del conca i recollien les declaracions del conseller de l’organisme, Xavier Antich, que afirmava que “fins ara, les institucions públiques no han estat a l’alçada” i definia “d’escàndol” l’oblit respecte al patrimoni fotogràfic. Antich acuitava el departament de Cultura a actuar i s’oposava a la intenció del conseller, Ferran Mascarell, expressada dies abans, de crear un Centre Nacional de Fotografia i deixava clar que el centre entraria en conflicte amb una xarxa descentralitzada de museus i arxius ja existent. “Caldria evitar la temptació principesca de molts polítics de començar des de zero”, va concloure Antich.
Mascarell havia anunciat la idea del Centre Nacional, el 23 de juny de 2011, en un acte al Col·legi de Periodistes davant una àmplia representació de la fotografia catalana que omplia la sala d’actes. Aquell dia el conseller va ser molt clar quan va mostrar la voluntat d’acabar amb “la política erràtica dels últims trenta anys”. Va mostrar autocrítica i ganes de fer coses. Només feia un any i mig del famós “cas Centelles” quan es va saber que els fills d’Agustí Centelles havien arribat a un acord amb el Ministeri de Cultura per vendre-li el fons fotogràfic del seu pare.
Calia, doncs, començar a posar les bases per ordenar i recolzar el sector. Amb aquesta intenció Ferran Mascarell, aquell juny de 2011 va encarregar un informe a un comissió d’experts. A la comissió, formada per tretze persones, hi havia professionals dels museus i arxius, a més d’historiadors de la fotografia, docents, galeristes, crítics i fotògrafs. Els experts, que es van reunir en més de quinze ocasions, van elaborar un document amb les principals demandes. “Vam aconseguir un document molt pràctic,”, explica Laura Terré, historiadora i experta en fotografia que formava part d’aquella comissió.
En el document demanaven que es tinguessin en compte les aportacions de l’estudi que en el seu moment havien fet des del CONCA. També proposaven la creació d’un ens independent, l’Observatori Nacional de la Fotografia a Catalunya (OnFoCat), per regular les polítiques que garanteixin la correcta conservació del patrimoni fotogràfic. Entre altres accions, proposaven inventariar els fons així com les col·leccions públiques i privades i promoure la creació d’un portal de la fotografia catalana per impulsar-ne el coneixement. L’informe es va presentar a la Direcció General de Patrimoni el març del 2012. Com a resposta, el silenci.
Els punts clau L’octubre del 2014, després de l’enterrament d’Oriol Maspons, el fotògraf Manel Esclusa va tenir una conversa informal amb Artur Mas, president de la Generalitat, i Ferran Mascarell, conseller de Cultura, i es lamenta que des de les Administracions no s’estigui fent res per la fotografia. Mascarell va agafar el guant i va optar per crear una nova comissió d’experts per analitzar, de nou, la situació.
Esclusa va contactar, entre altres, amb Laura Terré, que així descobreix que s’estan duent a terme nous treballs sense que ningú hagués donat encara resposta a les propostes que havien presentat el grup d’experts del qual ella havia format part. “Vaig dir a Manel Esclusa –recorda Terré– que hi participaria amb la condició de representar la comissió anterior i de tenir presents els acords previs”. Aquest és l’origen del Pla Nacional de Fotografia, que presentava deu eixos d’actuació, entre els quals, crear un portal de fotografia, crear el Fons Nacional de Fotografia, ampliar la col·lecció nacional de fotografia històrica i contemporània, establir criteris comuns de gestió de col·leccions, incorporar la fotografia en el relat del mna o incloure la fotografia en els programes universitaris i promoure la formació a través de graus professionals. El 2015, el Pla Nacional disposava d’un pressupost de 460.000 euros. Semblava, doncs, que per fi es començava a actuar.
Canvi de govern
Però quan semblava que tot es posava finalment en marxa, el passat gener va haver-hi canvi de Govern. I silenci administratiu. Entre gener i juliol no va tenir lloc cap reunió. Les crítiques per l’estat, força aturat, del Pla va provocar que al desembre una sèrie de vocals de la Comissió d’Impuls i experts fessin arribar un document expressant la seva preocupació a la conselleria de Cultura. De seguida se’ls va convocar a dues reunions, que van servir per desencallar el Pla. La resposta dels responsables de Cultura va ser positiva i tot apunta que a partir al 2017 s’obrirà una via permanent de diàleg amb aquests experts per començar a treballar colze a colze amb ells en els aspectes del Pla Nacional que necessitaven un major impuls. Així doncs, aquest llarg camí iniciat fa anys gaudeix a dia d’avui tant de voluntat política com d’interès i de màxima implicació per part dels experts.
El conseller de Cultura, Santi Vila –que va ser contactat per Capçalera abans d’aquesta darrera reunió amb els experts– confirma que es continuarà actuant: “Potenciarem el portal web Alabern–Fotografia a Catalunya i mantindrem la línia d’ajuda d’adquisicions, potenciant-la i complementant-la amb la reactivació del Fons Nacional d’Art de la Generalitat”. Respecte al Centre Nacional de Fotografia i preguntat si hi ha cap avanç al respecte, el conseller afirma que estan analitzant “altres alternatives en diàleg constant amb l’Ajuntament de Barcelona”.
Per part dels experts, les prioritats també semblen estar clares. “Cal analitzar la situació de la fotografia a Catalunya; s’ha de generar patrimoni i construir la memòria del país ara, no només recopilar el patrimoni antic; fixar pedagogies de la imatge per a les generacions futures i sistematitzar la producció de la memòria”, afirma Pepe Baeza, que participa a la Comissió d'Impuls en representació del Sindicat de la Imatge-upifc.
El 2010, un dels experts a qui es va sol·licitar l’opinió per realitzar l’informe del conca era el reconegut fotògraf Manel Armengol. Sis anys després de col·laborar proposant mesures per a la protecció del patrimoni fotogràfic, el 18 de gener de 2016, Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, denunciava el desnonament al qual es veia abocat –i que va tenir lloc uns dies després– i el perill que aquest fet comportava per a la conservació del seu arxiu personal ja que, davant del silenci dels arxius a la seves peticions, no sabia on deixar-lo. Un fet que demostra, un cop més, la situació en què es troba la fotografia de casa nostra.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari