Evolució textual

ADRIAN CABALLERO

L’entorn digital no ha acabat amb el text ni de bon tros. Aquesta és una de les principals conclusions del Digital News Report 2016, l’informe editat pel Reuters Institute, que assenyala que prop d’un 60% de les persones escull llegir un article com a principal manera d’informar-se a Internet. Les noves narratives digitals, com les infografies interactives, les galeries o els podcasts –arxius d’àudio enregistrats per consumir en qualsevol moment–, es troben a les darreres posicions de la classificació.

Segons aquest prestigiós informe, tampoc han deixat de llegir els anomenats millennials, que és com es coneixen els joves nascuts entre 1980 i 2000, nadius digitals i molt relacionats amb les noves narratives. Una altra estadística, en aquest cas del Pew Research Center, apunta que els joves d’entre 16 i 35 anys prefereixen llegir la informació a consumir-la en vídeo o escoltar-la. Per contra, són els més grans de 45 anys els que asseguren sentir-se més còmodes amb la informació en vídeo.

Alguns dels pronòstics que es feien sobre el periodisme digital dels propers anys semblen, doncs, no complir-se. “ El text té uns avantatges inqüestionables respecte d’altres formats”, exposa Ramón Salaverría, professor titular de Periodisme a la Universitat de Navarra, que resumeix els avantatges en tres: econòmic (el text consumeix menys dades que el vídeo, i un 70% del trànsit d’Internet prové de mòbil o tauleta), de temps (estalviem temps llegint la notícia) i cognitiva (“el text és més fàcil de descodificar” pel nostre cervell, tal com apunta Salaverría).

Canvis en el redactat
No obstant això, la manera de redactar ha canviat molt respecte al periodisme imprès, i fins i tot a l’inici del periodisme digital. Les facultats de Periodisme, apunta Salaverría, investigador del Consell Mundial Educatiu de Periodisme (WJEC, sigles en anglès), “haurien de qüestionar certs principis i investigar noves tendències”. Una idea que no desagrada a Guillermo Rodríguez, sots-director de la versió espanyola del Huffington Post, qui reconeix que, en tenir bona part del trànsit provinent de dispositius mòbils, des del mitjà n’adapten les publicacions a la forma de consum dels lectors.

Entre els principals canvis que el text pateix a Internet hi ha l’extensió. Malgrat no haver-hi límit (“tenim infinit espai per escriure”, il·lustra Salaverría), el temps d’estada a la pàgina del lector és en el que es basen mitjans com el Huffington Post a l’hora de limitar la llargada dels textos. “Procurem no fer notícies de més d’un foli i mig”, confessa Rodríguez. També, al Mundo Deportivo reconeixen que primer publiquen la notícia al web i després l’adapten a l’edició en paper de l’endemà.

L’estructura mateixa del text també ha variat al suport digital. Guillermo Rodríguez considera que elements com la piràmide invertida segueixen vigents en el seu mitjà, malgrat que farceixin “el text amb elements com piulades, alguna galeria o algun vídeo cada tres o quatre paràgrafs per facilitar-ne la lectura”. Al Huffington Post, també han experimentat amb estructures innovadores de text, com les llistes (les 10 coses que no sabies de...) o els directes –cobertura en temps real d’un fet concret– que, segons Rodríguez, funcionen molt bé. “Hem provat de publicar una mateixa informació en format clàssic i en format llista i es demostra que la llista funciona molt millor”, afirma. Aquestes noves estructures de la informació s’estenen per la majoria de digitals. Gemma Aguilera, redactora en cap d’ El Món, reconeix l’efectivitat d’aquests nous formats, amb els quals també treballa el seu digital. Però per a Aguilera, la principal millora que aporta la redacció digital és l’hipertext.

Polèmica amb els titulars
Un altre canvi que ha patit la informació en els mitjans digitals es troba, sens dubte, a l’hora de titular. Al periodisme clàssic, segons Salaverría, el titular ha jugat tres funcions: informativa –què ha passat–, apel·lativa –captar l’interès del lector– i identificativa –per reconèixer una notícia per sobre de les altres. Amb Internet, afegeix, “se suma una quarta funció, la hipertextual, és a dir, aconseguir clics en l’enllaç que permet llegir la notícia sencera”. Aquesta darrera funció genera, en paraules d’aquest professor, “una perversió del titular”. “Si una manera de titular et genera trànsit al web, sacrifiques informació per guanyar visites”, argumenta per alertar que el periodisme digital actual esta deixant de banda la funció primordial del titular, la informativa.

Salaverría es refereix al fenomen conegut com clickbait, un anglicisme que en català s’ha traduït com pescaclics, és a dir, generar titulars sensacionalistes per aconseguir visites al web. Però els mitjans relativitzen i justifiquen l’ús d’aquest tipus de titulars. “Les xarxes socials guanyen cada cop més pes en el trànsit del web i has de cridar l’atenció”, admet Carles Vila. “No és tan abusiu com ens pensem”, afirma. “Si bé el titular de l’interior de la notícia és estàndard, necessitem que la gent faci clic i accedeixi al contingut”, es justifica Guillermo Rodríguez, qui assegura que, a nivell de visites, és una tècnica que “funciona bastant bé”. Malgrat tot, un cop el lector és dins la notícia, creu que el més important és “aportar valor” amb un contingut de qualitat. També s’expressa així Salaverría, qui considera que actualment “la fidelitat és més important que mai” i denuncia molts casos d’estafa en titulars. Per a Salaverría, en un moment com l’actual, amb l’aparició de nous mitjans i blocs, és imprescindible aportar “una imatge de fiabilitat”, que, segons ell, “molts pocs mitjans aconsegueixen”.

Aposta sense pressupost
Els titulars també han canviat a El Món respecte al que es feia no fa tants anys. “ Ara són molt més interpretatius”, explica Aguilera, qui creu que és així perquè “quan tots els mitjans treuen la mateixa informació, o ets molt ràpid o li dónes una volta a la notícia” per aportar més valor. La redactora en cap del quart mitjà digital català en nombre de visites considera que la funció que abans feia el titular s’ha traslladat a la primera línia del text. Això no vol dir, però, que el titular hagi de caure en el sensacionalisme o la “provocació” del clickbait. Des d’ El Món, reivindiquen el periodisme clàssic i la interpretació de la informació, tot i reconèixer que el futur passa per les noves narratives digitals. “Volem apostar per aquests nous llenguatges”, afirma Aguilera, qui apunta a la falta de recursos (“som només sis redactors”) com el principal impediment per presentar més informació amb nous formats.

D’altra banda, segons Patrick Urbano, periodista i professor especialitzat en noves narratives digitals, la interactivitat, l’audiovisual i altres formats que potser encara estan per sortir poden transmetre la informació “d’una manera molt més atractiva”, encara que adverteix que el text continuarà sent molt important “per aprofundir en les informacions”, objectiu per al qual, adverteix, les noves narratives no estan preparades. Per contra, les facultats de Periodisme s’hauran d’adaptar per, com diu Salaverría, “oferir, fins i tot, una assignatura de redacció per a mòbil, una altra per a tauleta, i així per a cada dispositiu”. Així doncs, el text continuarà sent essencial en el futur del periodisme digital, especialment per oferir peces interpretatives i explicar conceptes o fets complexos. Els formats i estructures de la informació, això sí, continuaran en constant estat d’innovació.