• Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Francesc Ponsa

    La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.

    Josep Maria Figueres

    Enguany celebrem els 100 anys de l’arribada de la ràdio a casa nostra, però quan es parla dels orígens d’aquest mitjà de comunicació no és fàcil conèixer els detalls del que succeïa a les redaccions i els estudis dels anys vint i trenta del segle passat. Una de les principals fonts d’informació són les revistes radiofòniques que editaven les mateixes emissores. Publicacions com Radio Barcelona, de la cadena del mateix nom, o Catalunya Ràdio, de Ràdio Associació de Catalunya, ens permeten introduir-nos en la ràdio d’una època tan diferent com convulsa i llunyana.

    Sandra Balagué

    La ràdio nocturna va gaudir de la seva màxima esplendor als anys setanta, vuitanta i noranta. Dècades, sobretot les dues primeres, en què la veu femenina pren protagonisme en aquesta franja horària. A finals dels noranta, ja amb Catalunya Ràdio en funcionament, destaca La nit dels ignorants i, a Ràdio Barcelona, Parlar per parlar. En aquella dècada, i de manera preeminent, triomfa la ràdio nocturna esportiva, on aquí, com a la resta de l’Estat, arrasen Jose María García amb Supergarcía i Ramón de la Morena amb El larguero, però també la programació d’emissores catalanes. En termes d’audiència, de fet, la ràdio esportiva nocturna és, encara avui, la de més èxit. Parlem del present i el passat de la ràdio de nit amb alguns dels seus protagonistes.

    JOAN PALOMES

    Hi ha llibres que ens parlen dels orígens de la ràdio, dels seus pioners, i n’hi ha d’altres que també es refereixen a aspectes com el paper fonamental, però invisible, de la dona, de les emissores que van marcar el ritme de la història, del vessant clandestí i insurgent de la ràdio, de la propaganda a les ones, de la necessària reinvenció d’un mitjà tantes vegades bandejat o dels professionals de referència. En aquestes pàgines us oferim un recull de llibres que parlen de la veu, el so i la paraula i que podreu trobar al Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes.

    Eudald Coll

    Les imatges sovint parlen per si soles. I les que parlen de la ràdio a Catalunya, que enguany compleix un segle d’existència, serveixen per adonar-nos de l’evolució d’un país, dels canvis esdevinguts en els àmbits social, polític, econòmic i, sobretot, també en el tecnològic. En aquestes pàgines oferim un recull d’imatges que en alguns casos són curioses però que, en d’altres, ens permeten explicar gràficament moments importants, punts d’inflexió de la crònica dels 100 anys d’aquest mitjà de comunicació a Catalunya.

    Jordi Rovira

    Fidel Castro, Grace Kelly, Casius Clay, Dalai Lama, Nelson Mandela, Orson Welles, Gabriel Garcia Márquez o Josep Pla són alguns dels milers de personatges a qui va entrevistar Joan Armengol, veterà periodista que el pròxim 17 d’agost farà 90 anys. Ens rep en cadira de rodes en una residència geriàtrica, on fa uns anys que s’està, a tocar de l’Hospital de Sant Pau. Té la veu cansada per l’edat, però manté intactes els records d’una trajectòria que exemplifica, millor que ningú, la història de la ràdio, un mitjà que a casa nostra compleix un segle i al qual Armengol va dedicar bona part de la seva vida.

    Francesc Ponsa

    L’auge de les plataformes d’estríming musical va posar en crisi el format de la radiofórmula. Tot i que inicialment van perdre oients, sobretot entre els més joves, les ràdios musicals estan resistint l’envit de Spotify, YouTube, iVoox i companyia gràcies a la fidelització del públic adult, a la funció de prescripció i al suport a la música en directe. Però, darrerament, han aparegut noves amenaces basades en la intel·ligència artificial que tornen a fer-ne perillar la solvència.

    El documental web aprofita les múltiples solucions narratives de l'entorn digital. Busca atreure l'atenció de l'audiència mitjançant una presentació dels fets interactiva. Eva Domínguez, experta en narratives digitals, analitza l'estat i evolució d'aquest sector.
    Un periodista transmèdia és un storyteller capaç de crear relats a través de diversos mitjans per arribar a diferents públics. Carlos Scolari, professor de la Universitat Pompeu Fabra, desgrana aquesta nova figura.
    El periodisme transmèdia informa amb tots els mitjans en la nova ecologia de la comunicació. El transmedia storytelling es pot veure a les agències de publicitat, les productores de televisió i les redaccions dels diaris. Carlos Scolari, professor de la Universitat Pompeu Fabra, ho explica.
    Es compleixen quaranta anys de la detenció i empresonament de Huertas Claveria, que va ser un símbol per a una professió assedegada de llibertat. El Col·legi prepara una exposició virtual sobre qui seria, anys més tard, degà de la institució.
    Des del 2013, quan Egipte va viure el cop d'estat que va derrocar el govern dels Germans Musulmans, els periodistes s'enfronten a empresonaments, censura i diferents tipus d'amenaces i pressions. Ricard González Samaranch explica en aquest article la seva experiència personal.
    Al Shaw i Elisabetta Tola expliquen les respectives experiències amb el periodisme de dades. Ho van fer en el marc del cicle de conferències i debats "#Futur", que organitza el Col·legi de Periodistes amb l'Obra Social de la Caixa.
    Diferents professionals i entitats ensenyen a llegir i a interpretar els mitjans de comunicació. Per això, impulsen tallers i xerrades, a més de reivindicar una major implicació de l'escola i l'administració. Treballen per una audiència instruïda i amb esperit crític.
    Els investigadors en comunicació han de fer mans i mànigues per tirar endavant els projectes. La reducció del finançament públic provoca que es busquin dines a Europa o bé en l'àmbit privat.
    L'abundància d'informació en l'entorn digital, la competència amb altres empreses no purament periodístiques i la voluntat d'atraure nous lectors han portat algunes capçaleres de referència a ludificar les notícies.
    Arran de la revolució digital, els mitjans busquen diferents maneres d'atraure cada cop més lectors. Això implica que apostin pels nous formats digitals i l'anàlisi detallada de l'analítica web, però també l'ús de pràctiques virals que no tenen a veure amb la línia editorial del mitjà.
    El sector observa com gent externa a la professió està ocupant, poc a poc, tasques que abans estaven destinades als periodistes. És l'intrús el periodista que cerca dades a les xarxes o és l'intrús el farcidor de blocs i webs que en mesuren l'expertesa amb la de qualsevol mitjà tradicional?
    El periodisme viu enmig d'una revolució digital i un dels llocs on més s'està experimentant és a la redacció del Washington Post. Cory Haik, editora de les informacions en línia d'aquest prestigiós mitjà, va assistir al juny al Congrés Mundial d'Editors (GEN Summit) i en parla per a Capçalera