A Catalunya, 2.030.709 persones (el 25,48% de la població) tenen més de 60 anys, segons les estimacions de població de l’Idescat del segon semestre del 2023. El 5,75% dels censats a Catalunya tenen 80 anys o més. Amb dades de la mateixa font, els que tenen entre 65 i 74 anys són els que menys llegeixen notícies, diaris i revistes d’actualitat en línia. Ho diu el resultat de l’enquesta del 2023 sobre equipament i ús de les TIC a les llars, que només té en compte, però, la població de 16 a 74 anys.
De tots ells, els que més van llegir notícies, diaris i revistes a través d’Internet van ser els que tenen entre 45 a 54 anys, seguits dels de la franja de 35 a 44 anys. No obstant això, dels més grans de 65 anys, un 65,3% van consumir informació periodística en línia. I, en tot el conjunt de la població, ho van fer més homes (80%) que dones (73,7%).
Tal com ens recorda la psicòloga Maria Lluïsa Lozano, membre del Grup de Treball de Psicologia de l’Envelliment del Col·legi de Psicòlegs, “encara no hi ha un consens clar sobre el concepte de vellesa i gent gran. Normalment, en la dècada dels 70 anys hi ha molta gent que està prou bé, i es consideren a ells mateixos més grans a partir dels 80 anys, però sempre depèn de l’estat del cervell de cadascú”.
La majoria d’estudis que tenen en compte el col·lectiu de gent més gran, o de la tercera edat, com ens havíem acostumat a anomenar-lo, prenen l’edat de jubilació com a punt d’inflexió. Tot i així, com destaca Lozano, “dels 65 fins als 90 anys, que és avui una edat a la qual arriba molta més gent, hi van 25 anys. Per tant, si des que naixem fins als 25 anys hi ha tantes subdivisions de la població, en la vellesa hem de plantejar-nos també que no hi ha una única vellesa dels 65 als 90, ja que no tothom té el mateix perfil”.
Dit això, a l’hora de plantejar com s’informa –o desinforma– la població sènior, no es pot ficar tothom en un mateix sac. Com exposa aquesta psicòloga especialista en gent gran, “hi ha persones grans que només entenen el diari, la ràdio o la televisió. No segueixen cap altra via d’informació, perquè no poden processar-la”. “També –prossegueix– parlem d’una generació en la qual encara hi ha gent que no té prou alfabetització per seguir bé la informació en un diari. Ho fan més homes que dones, i segueixen més l’actualitat a la televisió i la ràdio”.
Segons el que ella ha observat, “entre la gent gran hi ha molts fidels a una emissora, la SER, Catalunya Ràdio o la COPE, sense saber moltes vegades quina ideologia hi ha de fons en cadascuna, però l’escolten pel costum de sempre, no mouen el dial d’on el tenen. Ara bé –precisa–, així com hi ha molta gent gran que cada cop segueix menys els telenotícies, perquè diuen que només s’hi veuen desgràcies, i prefereixen l’entreteniment de canals i programes més sensacionalistes com els de més audiència a Telecinco, hi ha també un perfil molt més sensibilitzat i compromès de gent gran que vol tenir, analitzar i debatre la informació que llegeixen”.
Respecte a la credibilitat de la informació d’aquests sèniors, aquesta psicòloga sí que constata que “estaven acostumats que el que deia la premsa era veritat i, per això, d’entrada, no desconfien, no pensen que se’ls pugui estar enganyant. Són, en contrast, molt més crèduls que els joves”.
I afegeix: “Això, juntament amb el fet que els avenços tecnològics cada vegada estan apartant més les persones grans, planteja un problema. No és que no se’ls doni informació, sinó que per arribar-hi han d’assimilar molts canvis en la manera de consumir-la. Per tant, segons el meu parer, el problema és la dificultat, primer d’accedir a la informació i després de diferenciar la veritat de la mentida o de la publicitat”.
També ho veu així Marçal Sintes, director de Trípodos, la revista acadèmica sobre investigacions en comunicació que edita la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. “La gent gran té menys recursos per dubtar o descodificar una informació”, afirma. “La bretxa digital –prossegueix– sempre ens ha preocupat, perquè normalment parlem d’entorn digital i ens centrem en els joves que s’hi adapten i els que no, però la qüestió de la gent gran és menys tractada i és un fenomen bestial perquè afecta la manera de rebre la informació. La digitalització arracona la gent gran fent que continuïn obtenint informació amb els mitjans d’abans. Per prioritats comercials, la banca i les grans empreses de comunicació cerquen els joves”.
“La banca en línia és el gran paradigma de l’exclusió de la gent gran en les solucions digitals que hem donat per resoldre la vida diària. Mai no es va pensar en un disseny per a aquest segment de clientela”, afirma Mireia Fernández-Ardèvol, autora de l’informe Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar, encarregat pel Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia i presentat recentment al Parlament. L’estudi analitza els factors que provoquen la bretxa digital entre la població de més edat, una desigualtat que la pandèmia va accentuar.
Fernández-Ardèvol, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora de l’IN3, estudia la bretxa digital en la gent gran des del 2010. Ha vist que des de l’ONU es van preocupar molt de la bretxa de gènere i en infants, però de la gent gran se n’han començat a ocupar molt recentment. Aquesta investigadora compara Internet amb l’electricitat.“És una tecnologia generalista, però quan es posa en marxa i es popularitza ho fa en àmbits econòmics, en l’educació i en l’empresa, com a eina productiva, però en l’àmbit de la ciutadania ens hem enganxat els dits com a societat”, assegura.
La bretxa digital –apunta l’informe– és més greu quan les persones són grans, tenen baixos nivells educatius i de renda, viuen en zones rurals o són dones. D’aquí que Andrea Rosales, una altra professora de Comunicació de la uoc i membre del grup de recerca CNSC que ha estudiat la relació entre les notícies falses i la vellesa, consideri que “s’acusa erròniament les persones grans de creure’s les fake news”. “En les meves recerques, he vist que les persones que utilitzen menys habitualment les tecnologies digitals i, per tant, han estat menys exposades a les fake news han tingut menys oportunitats també d’habituar-se als codis d’aquestes falses notícies. I tenen menys habilitats per detectar-les”, diu.
“Però això –afegeix– no té a veure exclusivament amb l’edat, sinó amb l’exposició a les fake news. Tots som susceptibles de deixar-nos enganyar, especialment en temes amb els quals tenim una inclinació emocional o una afinitat ideològica, i en aquests aspectes se sol veure la palla en els ulls dels altres i no en els propis”.
La credibilitat informativa és una de les principals línies de recerca de la Càtedra Ideograma-UPF. En diverses recerques havien observat que les persones de més edat són les que tenen més dificultats per identificar la desinformació i, alhora, són les més propenses a compartir desinformació o notícies falses, sobretot per WhatsApp, perquè confien en els seus contactes.
L’octubre del 2022, des de la càtedra, es va encarregar un estudi per analitzar com els sèniors avaluen la credibilitat informativa de la premsa digital, amb informacions veritables i falses, verificades i no verificades. Es va dur a terme també per saber el coneixement i l’impacte de les eines de verificació en els sèniors i per aportar coneixements valuosos per fer front a la disseminació de continguts desinformatius entre aquest segment de la població.
Va ser un experiment en el qual es va exposar persones de més de 60 anys a notícies inventades, però que simulaven molt bé un mitjà de comunicació, i a altres informacions certes, i havien de dir quines eren certes i quines no. Després, se’ls descobria la veracitat o no de cada informació i se’n recollia la reacció. Tal com explica el director de la Càtedra Ideograma-upf i professor de la Facultat de Comunicació de la UPF, Carles Pont, “no hem vist que els sèniors siguin més crèduls, sinó que tenen una bona capacitat d’identificar les notícies falses”. Sí que han vist, però, que “hi ha un biaix de gènere molt fort, que mostra que les dones són molt més crèdules que els homes”.
L’experiment, amb aval científic, no només recull dades en l’àmbit estatal, sinó que va servir per posar en alerta aquest col·lectiu sènior sobre la proliferació de notícies falses en l’àmbit digital. En aquest sentit, des de la mateixa càtedra impulsen tallers per fer la transferència de coneixement sobre eines de verificació, formant gent gran perquè, al seu torn, formin altres sèniors.
Aquest article es va publicar al número 196 de la revista Capçalera l'abril de 2024.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari