Si bé entre el 2008 i el 2013 la crisi econòmica va obligar a tancar, només a Espanya, centenars de mitjans de comunicació i va deixar al carrer milers de periodistes, una dècada després, amb el creixement de l’audiència i els ingressos als mitjans digitals i les xarxes socials, s’experimenta un esclat de petits projectes digitals que està fent que una part de la professió s’hagi animat a emprendre, una activitat que fins fa poc no tenia al cap.
No tots aconsegueixen generar ingressos, i molts menys viure de les xarxes socials o del canal de YouTube o Twitch, però, al cap i a la fi, emprendre és una sortida que ha crescut en el sector de la comunicació i el periodisme els darrers anys. És per això que, per intentar establir unes bases sobre el tema, en aquest reportatge hem entrevistat tant joves professionals que s’han ficat de ple en els seus propis projectes com investigadors i experts en l’emprenedoria.
En el primer grup, el dels joves professionals, trobem Bet Molina, periodista cultural que acumula 11.000 seguidors a TikTok oferint contingut cultural que ella mateixa defineix com “una mica de tot”. Si el projecte es basa en una o diverses xarxes socials, Molina –que també presenta el programa literari Literal del 3Cat–recomana “tenir clar quin és l’objectiu de crear el contingut, enfocant-lo en la direcció adequada”. En aquest sentit, Irina González, fundadora de l’agència creativa Lab Creative Studio, apunta que en el món de la comunicació “no tota idea val i no totes les bones idees tenen èxit”.
Com podem saber, doncs, que la nostra idea podria convertir-se en un projecte emprenedor? “Primer de tot, per començar qualsevol projecte, recomanaria posar-se al lloc del client i fer l’exercici de veure si realment la idea de projecte té cabuda en el mercat o no”, recomana González.
Per facilitar la feina, una recomanació: “Pensar en allò que et crida i del qual t’agradaria parlar o treballar”. Aquest és el consell de José Miguel Márquez, un jove periodista que, des del 2021, acumula milers de seguidors a Instagram, X (antic Twitter) i TikTok, així com a Twitch, i que des d’abans de l’estiu va fer una cobertura extensa de totes les disciplines olímpiques dels jocs de París 2024.
La passió és, justament, la característica que tenen en comú la majoria d’emprenedors del món comunicatiu que arriben a SembraMedia, una comunitat en línia que té com a missió ajudar emprenedors de mitjans digitals en espanyol perquè siguin més sostenibles. “Les persones ens expliquen que emprenen per raons lligades a la seva passió i per poder fer allò que no podrien fer en mitjans tradicionals o per cobrir temes que han quedat relegats en l’agenda”, assegura Naimid Cirelli, que dirigeix les operacions d’aquesta organització.
Però qui és aquest client sobre el qual Irina González demana “posar-se en el seu lloc”? I pel que fa a la creació de continguts, podríem definir la nostra audiència? Segons els llibres d’emprenedoria, la resposta a aquesta pregunta és un sí rotund, tant o més que la recomanació de posar fil a l’agulla per dibuixar el perfil exacte del que s’anomena públic objectiu. És a dir, una persona prototip que serà la receptora del nostre contingut i a partir de la qual podem definir la nostra audiència: quins continguts consumeix? Com li agraden? “La diversificació de clients en una empresa és essencial, però sempre hi ha d’haver un denominador comú”, expressa González.
Saber a qui li parles, per escollir els temes i el format, és rellevant i pot ser un fet diferenciador. “Des d’un principi tenia clar quin era el meu objectiu de fer tiktoks”, afirma Bet Molina, que admet que el públic i el fet de no desviar-se de la temàtica “més cultural” determinen els seus continguts. “I així també puc diferenciar-me d’altres creadores de continguts”, afegeix. Oferir un contingut o un producte diferent és la clau. Ja no es tracta d’arribar a milions de persones, sinó de “generar una comunitat”, tal com expressen la majoria dels entrevistats, ja que els membres d’aquesta comunitat són els que et donaran suport i seran un factor clau per a la monetització.
Per a Naimid Cirelli, el qui és només una de les primeres preguntes que s’ha de fer tot emprenedor de comunicació. “És semblant al procés de les 5w: primer hi ha el qui, però també el què (oferim), l’on (l’abast del mercat), el com (el format però també les vies d’ingressos) i el per què”.
Fer el pas pot ser complicat. “Les barreres per emprendre estan directament relacionades amb la situació econòmica i la confiança en si mateixos sobre els seus coneixements i habilitats”, afirma Laura Alonso Muñoz, investigadora i professora de Periodisme a la Universitat Jaume I de Castelló.
Una investigació que aquesta docent va publicar amb altres companys l’any 2020, feta amb estudiants de Periodisme de tots els cursos, revelava un gran esperit emprenedor durant els primers anys a la facultat, que va apaivagant-se a tercer i quart de carrera. “Això pot deure’s al fet que l’alumnat dels primers anys arriba amb molta il·lusió i motivació, però amb poques habilitats periodístiques. En canvi, els estudiants de darrer any tenen més formació i hauran guanyat més confiança en la seva capacitat d’aconseguir un treball tradicional”, argumenta Alonso Muñoz.
Una altra dificultat que troben els joves periodistes i comunicadors a l’hora d’engegar un projecte pel seu compte és la incertesa en relació amb la monetització. De fet, n’és el factor clau. Perquè es tracta de poder viure professionalment del que fan. Però, com es poden fer diners per mitjà de la creació de contingut o d’una agència de comunicació especialitzada? Malgrat que pot semblar difícil, Irina González, que fa anys que és emprenedora, es mostra confiada en tant que “des del boom de les xarxes socials, el sector de la comunicació està creixent de manera permanent”. És encara més optimista pel que fa a les noves fornades de periodistes, de les quals diu que “tenen un avantatge competitiu: han nascut amb les noves formes de relacionar-nos i comunicar-nos. En un entorn tan dinàmic, cal estar al dia de les últimes tendències i les noves generacions ho porten intrínsec”.
Per aprofitar aquestes oportunitats cal formalitzar la idea amb un pla de negoci, on es defineix el projecte en poques paraules, així com el nínxol abans descrit, i crear un MVP, sigles en anglès per a producte mínim viable (vegeu-ne el desglossament). És important també tenir clares les vies d’ingressos, que poden venir de la publicitat en canals o xarxes, però també les donacions o les subscripcions, sense descartar la venda de productes i la creació de contingut per a clients. “Són essencials una mentalitat oberta, humilitat per pivotar el projecte i un bon pacte de socis en cas de treballar amb més gent”, enumera Joan Miquel Piqué, consultor i inversor, que reclama als joves emprenedors “que es preparin per a quan les coses no vagin perfectes, perquè aquests moments arribaran”.
Sembla obvi que, en una guia per a emprenedors, un dels consells hauria de ser el de generar ingressos. Però, tal com adverteixen alguns dels entrevistats, molts emprenedors hi posen tanta passió i coneixement periodístic que s’obliden que, per perdurar en el temps, cal guanyar diners. “Entre els errors més comuns trobem que els emprenedors creen equips gairebé tots dedicats a la producció de contingut periodístic, però sense tenir en compte la tecnologia o la cerca d’ingressos”, alerta Naimid Cirelli gràcies a la seva experiència atenent centenars d’emprenedors des de SembraMedia.
En aquest sentit, Irina González destaca per experiència que, per convertir una idea en un negoci, és important crear un equip on tothom sumi. “Cal rodejar-se sempre de persones més bones que tu, perquè et permetrà créixer més ràpid”, recalca. A més, poden aportar, precisament, l’experiència i la feina en relació amb l’impuls tecnològic del projecte i, també, en la generació d’ingressos.
Sense anar més lluny, Velocidad, una de les acceleradores de projectes de SembraMedia, va elaborar una guia per a emprenedors titulada Els mitjans digitals també necessiten gestió. En aquest sentit, Cirelli apunta a la sostenibilitat del projecte com un dels factors clau als quals s’ha d’aspirar. En altres paraules, no es tracta de fer-se rics, sinó de no perdre-hi diners. És el que en termes d’emprenedoria es coneix amb l’anglicisme de break even, quan els ingressos igualen els costos.
I com podem generar ingressos amb el nostre projecte periodístic? En primer lloc, seguint els diferents consells d’aquesta guia, hem de tenir clara quina és la nostra idea: què estem creant i per a qui ho estem fent. A partir d’aquí toca atrevir-se i pensar més enllà de la idea: crear un equip de treball i passar a l’acció amb una primera versió del que volem monetitzar. Això s’anomena MVP.
A partir d’aquí, i amb un pla de negoci ben definit que ens servirà de full de ruta en el present, però també en el futur, és obligatori pensar a diversificar els ingressos i, més important encara, com aconseguir que la gent pagui. “Emprendre és un camí difícil, no és lineal, i en els darrers anys hem vist encara més dificultats”, reconeix Naimid Cirelli. Però, segons aquest expert, hi ha una cosa que caracteritza els professionals de la comunicació que inicien els seus projectes: la perseverança. I això, en paraules d’algú que ha ajudat centenars d’emprenedors de la comunicació, és important. “Pot ser una de les màximes fortaleses, perquè fa que t’adaptis a contextos i a trobar formes innovadores de resoldre problemes”, conclou.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari