• Anna Pruna

    Es compleixen trenta anys del genocidi de Ruanda, un dels episodis més obscurs dels anys noranta. Unes matances que van acabar, en 100 dies, amb el 75% de la població tutsi d’un dels països més petits del continent africà. Una crueltat propiciada i encoratjada, en gran part, per un mitjà de comunicació que no va dubtar a plantar la llavor de la barbàrie: Radio Télévision Libre des Mille Collines, la ràdio de l’odi. El seu és un dels exemples més tristament cèlebres de com aprofitar el ressò mediàtic per ajudar a sembrar mort i destrucció.

    Josep Maria Picola Meix

    La transformació al voltant de la petita pantalla –per cert, cada cop menys petita, si ens atenem al volum dels aparells actuals– afecta els creadors de continguts, els propietaris dels canals, el mercat publicitari i els hàbits dels consumidors, que ara poden seleccionar entre la inacabable oferta de les plataformes sota demanda. Aquests són alguns dels temes que tracta l’obra ¿Nueva televisión? Nueva comunicación. El impacto de los cambios del consumo audiovisual en las formas de comunicar, de Josep Maria Picola Meix (Editorial uoc, 2024). En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes d’aquest llibre, en què l’autor analitza les tendències de futur de la televisió.

    Carme Escales

    Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya garanteix la preservació d’una seixantena de fons personals de periodistes o reporters gràfics, tres dels quals hi han arribat a través del conveni signat l’any 2014 amb el Col·legi de Periodistes, que tenia com a objectiu poder preservar llegats que són bocins importants de la història del periodisme a casa nostra. Perquè l’ofici, més enllà del dia a dia en l’àmbit informatiu, també s’entén consultant els arxius dels professionals que el porten a terme.

    Jordi Pacheco

    Actualment, a Catalunya s’hi professen catorze confessions religioses diferents, una mostra de la seva diversitat, però en l’àmbit del periodisme la que dona feina a gran part dels professionals és el catolicisme, la majoritària, amb quasi sis mil centres de culte dels poc més de set mil que hi ha a casa nostra. En aquest sentit, la professionalització de la comunicació social de l’Església catòlica ha provocat que en els darrers anys un nodrit grup de joves hagin trobat en mitjans impulsats per entitats del món eclesial un espai per desenvolupar-se laboralment. Desafiant prejudicis i etiquetes, els seus testimonis palesen una experiència enriquidora i plena de significat, amb oportunitats per créixer i influir positivament en la societat a la qual informen.

    Detall de la portada de The Time sobre la postveritat
    Joan Salicrú / Eudald Coll

    El fenomen de les informacions falses que es propaguen massivament per Internet com si fossin certes ha provocat que molts ciutadans es creguessin un gran nombre de mentides

    Detall d'una portada del The Economist sobre la postveritat.
    Joan Salicrú / Eudald Coll

    La designació de la postveritat com a "paraula del 2016" va encendre el debat sobre aquest fenomen. Els crítics amb la paraula asseguren que es tracta de les mentides de tota la vida

    Els mitjans digitals gestionen els comentaris de l'audiència de diferents maneres.
    Lluís Pastor

    Lluís Pastor, director de l'eLearn Center de la UOC i autor de Periodismo zombi en la era de las audiencias participativas (Editorial UOC, 2010) reflexiona sobre les pràctiques del periodisme digital

    Imatge d'una redacció periodística.
    Francesc Ponsa

    El debat sobre una possible taxa de dret d'ús de la ràdio i la televisió a Catalunya mostra un camí ple d'inconvenients. El cànon torna a plantejar-se després que el Llibre Blanc de l'Audiovisual de Catalunya sostingui que la corporació necessitaria uns 137 milions addicionals

    Els trols acostument a tenir una personalitat narcisista i maquiavèl·lica
    Marta Alemany

    Un equip d'investigadors crea un algoritme per identificar els trols amb un 80% de fiabilitat

    El primer comentari als mitjans digitals és de principis dels anys noranta.
    Marta Alemany

    Els mitjans digitals afronten els comentaris tòxics amb diferents estratègies. Encar ningú ha aconseguit aplacar del tot els trols

    Il·lustració sobre el SEO a les redaccions
    Òscar Garcia

    La manera de titular als mitjans digitals, a la recerca de visites, genera crítiques entre els professionals veterans. Internet i les xarxes socials han canviat la manera de consumir informació i, de passada, d'escriure

    Els editors comencen a experimentar amb la publicitat no intrusiva
    Susana Pérez-Soler

    El descens dels ingressos publicitaris convencionals condueix als editors a experimentar amb la publicitat no intrusiva. Un 33% dels usuaris d'Internet ja té instal·lat un bloquejador de publicitat.

    Irene Polo i Andreu Avel·lí Artís 'Sempronio'
    Jordi Rovira

    Setanta-cinc anys després de la mort d'Irene Polo, referent del periodisme català dels anys trenta, la seva figura i la seva obra encara són poc conegudes. Polo va viure i treballar apassionadament. I es va suïcidar a trenta-dos anys mentre vivia exiliada a Buenos Aires

    Imatge d'una redacció periodística.
    Adrián Caballero

    És realista un model de negoci per a la premsa digital basat en els ingressos per subscripcions? Als Estats Units i altres països volen deslliurar-se de l'excessiva dependència de la publicitat. A casa nostra, aquesta aposta es mira amb escepticisme

    Detall d'una infografia elaborada per estudiants de periodisme de la Universtat de Vic
    Jordi Català

    La infografia s'ha enquistat a les redaccions i es prepara per expandir-se més enllà de l'àmbit pròpiament periodístic

    Xavier Bertral / Jordi Rovira

    El fotògraf i videògraf Ricard Garcia Vilanova fa anys que cobreix conflictes bèl·lics, sobretot a l'Orient Mitjà.