Les altres xarxes

NEREIDA CARRILLO

Van aparèixer més tard, però intenten fer-s’hi un lloc. I els mitjans, s’aboquen a trobar-los una utilitat periodística i explotar-la. Són les altres xarxes socials i eines d’Internet: Pinterest, Instagram, WhatsApp, Google+, Snapchat, Periscope… La bossa de seguidors dels mitjans de comunicació en aquestes xarxes acostuma a ser menys voluminosa que el seguici que tenen a Twitter i Facebook, si bé no per això, descuiden uns espais que els permeten accedir a un tipus d’usuaris diferent o crear marca. Alguns mitjans, però, encara no han fet el pas; experimenten i valoren els pros i els contres. No descarten capbussar-s’hi, encara que reconeixen que la xarxa de l’ocellet i l’eina dels M’agrada o likes continuen sent les reines de l’espai 2.0.

La periodista Ana Isabel Bernal, autora del llibre Herramientas digitales para periodistas (Editorial UOC, 2015), anima els mitjans a ser presents arreu: “És bo que els mitjans estiguin en altres xarxes socials. Qualsevol espai que conquereixin a les xarxes és positiu, perquè constitueix un aparador més”. Ara bé, no totes les xarxes generen trànsit directe. És el cas d’Instagram, una xarxa social basada en imatges, nascuda el 2010. Malgrat això, hi ha mitjans que hi aposten, com el diari ARA que, a final de gener, hi tenia més de 8.000 seguidors. “No ens permet derivar trànsit directe cap al nostre web, així que bàsicament el que estem creant allà és marca editorial en l’àmbit del fotoperiodisme”, afirma Oriol Colominas, responsable de xarxes d’aquesta capçalera. El compte, afegeix, és gestionat per l’equip de fotografia. A més de crear marca, també permet al diari connectar amb “públics que van més enllà del nostre mercat català”.

Inconvenients d’Instagram

A El Periódico també han obert compte en aquesta xarxa social puixant. En castellà, tenen més de 6.000 seguidors i, al compte en català, més de 2.000. L’activitat, però, és baixa i el gener del 2016 les darreres fotos que es podien contemplar feien referència a la Diada de l’any anterior i a imatges de l’estiu. “Fem un esforç en xarxes que ens porten trànsit”, explica Saül Gordillo, responsable digital del diari en el moment de l’entrevista per a aquest reportatge, abans de ser nomenat director de Catalunya Ràdio.

En aquest sentit, per a Karma Peiró, directora de Nació Digital, Instagram té alguns inconvenients. “ No et deixa posar enllaços. No pots controlar el copyright i això, per a nosaltres, és un problema”, admet. També, Bernal recalca que sí que s’hi poden trobar usos periodístics: “Instagram serveix per enganxar al mateix temps que és una manera d’oferir dades”. Al seu llibre, aquesta doctora en Comunicació documenta algunes experiències de mitjans internacionals, com la CNN, que, amb l’espai “Behind the scenes” mostra imatges fetes pels seus periodistes sobre el terreny. L’NBC i la CNN empren els vídeos a Instagram per mostrar les notícies de darrera hora o un resum de l’actualitat més rellevant del dia.

Més enllà de YouTube

A YouTube, la xarxa social del vídeo per excel·lència, li han sortit competidores. A més d’Instagram, també s’han introduït com a eines de vídeo Vine i Periscope. Una de les experiències amb Vine és la del diari argentí La Nación, que va usar l’eina en la cobertura del Mundial del Brasil ara fa dos anys. La segona, Periscope, és coneguda per un episodi vergonyós, el comentari (“nos van a dar pero bien”) dels presentadors de l’informatiu d’Antena 3. Periscope és una aplicació per a mòbils i tauletes amb la qual es pot retransmetre vídeo en directe. Antena 3 l’empra per mostrar imatges inèdites, com ara les dels instants abans de l’informatiu en directe. També pot servir per a la premsa escrita. Alguns periodistes de The Guardian han experimentat fent en directe i per Internet les entrevistes que necessiten per a preparar les seves peces al paper.

Periscope és una eina novíssima, va sortir al mercat a principi de 2015 i el panorama mediàtic català encara no l’ha explorat gaire. En canvi, una altra xarxa amb la qual alguns mitjans de casa nostra sí que s’han atrevit és Pinterest. Igual que Instagram, aquesta eina va néixer el 2010 i ja ha superat els 100 milions d’usuaris actius. El Periódico hi està present amb un compte que segueixen un miler de persones. L’ ARA també hi aposta malgrat que la xifra de seguidors en aquest espai és més aviat modesta, no arriba a 400. “ Hi estem com a aposta de futur”, reconeix Colominas, que explica que no és una xarxa predominant en el mercat català i, en canvi, sí que ho és als Estats Units. I afegeix: “En el món digital, hi ha una tendència bastant clara que tot allò que funciona als Estats Units, al cap d’un o dos anys acaba funcionant a Europa”.

Experiments a WhatsApp

Alguns mitjans de comunicació, com El Periódico, han anat més enllà i han experimentat amb servir les notícies per WhatsApp i Telegram. La capçalera del grup Zeta va introduir WhatsApp al setembre per a les eleccions del 27S i, segons Gordillo, van aconseguir atreure 15.000 usuaris. Van servir notícies i articles d’opinió. L’objectiu és fer servir l’eina també per a la participació dels lectors, tot i que aquesta qüestió, confessa Gordillo, encara no s’ha posat en marxa. Nació Digital també va impulsar una primera prova de servir notícies per WhatsApp per a la campanya de les darreres eleccions catalanes. Peiró es mostra escèptica: “ És problemàtic, perquè només es poden fer grups de 50 persones”, admet aquesta periodista.

La directora de Nació Digital considera que l’eina no està preparada per al periodisme, sobretot pels problemes tècnics: “És complex d’administrar i tampoc arriba al segon”. Si bé aquest ús de WhatsApp no convenç, a Nació Digital en treuen molt suc per coordinar internament les redaccions de Barcelona i Vic i les 16 edicions distribuïdes pel territori. Bernal també documenta diversos usos de WhatsApp als mitjans. La investigadora no veu gaire amb bons ulls que s’empri per difondre continguts. “Ho considero una opció invasiva”, afirma. En canvi, ho aplaudeix en el cas de mitjans que vehiculen a través d’aquesta eina la participació de l’audiència. A més de WhatsApp i Telegram, una altra eina de missatgeria instantània que els mitjans tantegen és Snapchat. Al setembre del 2015, la BBC publicava a Snapchat un documental curt, només per a mòbils, sobre el periple dels refugiats per Europa.

Les de sempre

Malgrat que els mitjans de comunicació obren el ventall de les xarxes en què són presents, busquen usos diferenciats i creen marca, són conscients que Twitter i, sobretot Facebook, continuen sent les més populars. “Més d’un 60% del nostre trànsit arriba per Facebook”, explica Peiró, que afegeix que, mentre Twitter concentra un públic restringit sobretot al “món periodístic, polític i acadèmic”, Facebook és una eina més transversal. “Tenim tendència a intentar buscar noves xarxes, però al final, quan analitzes el trànsit, t’adones que Twitter i Facebook segueixen tenint un pes molt important”, assegura Colominas, que afegeix que un 40% del trànsit del diari arriba a través de xarxes socials, sobretot Twitter i Facebook. Així doncs, mentre els mitjans tenen un ull posat en les noves tendències, saben que han de mimar les xarxes que permeten pescar més lectors.