FRANCESC ROMEU
El papa Francesc té prou clar què vol, tant amb ell com amb la seva institució, quan ha apostat tan clarament per la transparència, adoptant un dels principis ètics del nostre temps: "El que no es pot explicar millor no fer-ho", ni dir-ho, ni pensar-ho. Des de bon principi, fa tres anys, es mostra tal com és i filtra tot el que fa i pensa: vivint en una residència oberta (a Santa Marta) i no al Palau Apostòlic, menjant amb altres, passejant públicament, telefonant personalment, pensant en veu alta en l'homilia de cada matí, vestint com vol (amb els pantalons negres), amb les sabates velles, el seu cotxe de gama baixa, la seva cartera negra a la mà...
Ho fa amb valentia i sense apel·lar a cap principi d'autoritat. Es deixa preguntar pels periodistes, lliurement, i respon amb espontaneïtat. Això té els seus riscos, però comporta moltes més avantatges en un món en què "guanya el qui pot explicar el que fa". I ell ho fa sense tenir cap equip que cuidi la seva imatge, movent-se en l'autenticitat que li dóna ser el que ja era abans: una personal humil.
Francesc utilitza les xarxes socials (Twitter) com una eina de transparència, per explicar el que pensa, el que prega. Prefereix l'horitzontalitat de les xarxes quan es presenta més "com el bisbe de Roma" que no pas com el "Papa universal", o més com un batejat entre els batejats o com un pecador entre els pecadors.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari