"El pla B"

ADRIÁN CABALLERO

A final d’octubre, Report.cat, la plataforma digital del Col·legi de Periodistes, feia pública una enquesta entre col·legiats en què, entre altres dades, mostrava que un 65,4% dels professionals treballa en la comunicació corporativa, ja sigui combinant-ho amb feines a mitjans de comunicació o no. La meitat dels professionals que treballen a gabinets (53%) tenen entre 25 i 30 anys. Malgrat que la crisi als mitjans de comunicació ha afectat periodistes de totes les edats, la franja més jove dels professionals ha entès que, ara per ara, no hi ha lloc als mitjans tradicionals i que, per tant, els ha calgut reorientar-se.

“La vocació periodística em podia, però els números deien el contrari”, admet Alba Casanovas, de vint-i-set anys en recordar l’època en la qual acabava les pràctiques. “El diari tirava de redactors en pràctiques per fer peces de redactors sèniors i, malgrat que admetien que necessitaven mans, el contracte mai va arribar”, lamenta Casanovas. Una situació semblant és la que va viure el periodista David Felipe, exdirector de programació de Som fm. Confessa que, malgrat que la seva passió ha estat sempre treballar al mitjà radiofònic, fa anys que porta un projecte personal de màrqueting perquè, segons explica Felipe, tot i treballar a diferents emissores i televisions, “tot plegat seguia el mateix rumb: col·laboració gratuïta o porta”. Sense gaires opcions –més enllà de les col·laboracions ocasionals– dins els mitjans, molts periodistes han vist en els darrers temps que s’obre una opció de feina seriosa a la comunicació corporativa.

El futur de la comunicació corporativa sembla tenir molta força, i més per als periodistes de formació. Segons el darrer Anuari de la Comunicació de l’Associació de Directius de Comunicació (DirCom), un 49,35% de les empreses escullen un llicenciat en Periodisme per ocupar la posició de director de Comunicació, xifra bastant superior al 35% que es donava el 2010. A més, un 85% de les empreses admeten, segons l’Anuari, que acostumen a contractar agències de comunicació i publicitat per campanyes concretes i estratègies, el que també pot animar bona part del sector, que es concentra en aquestes agències i empreses de comunicació i màrqueting.

D’altra banda, l’estabilitat salarial està més garantida a la comunicació corporativa. Mentre l’enquesta de Report.cat exposava que un 71% dels periodistes que treballen als mitjans de comunicació són autònoms, la xifra baixa fins a un 37% en el cas de la comunicació a gabinets i agències. A més, segons l’Anuari de DirCom, un 53% dels directors de comunicació admeten tenir un sou superior a 50.000 euros bruts anuals.

Potser per aquests motius els joves professionals, que no veuen un futur estable en els mitjans, comencen a mirar amb millors ulls aquella branca de la comunicació en la qual no tenien pensat treballar en iniciar els estudis, “el pla B”, tal com ho defineix Alba Casanovas. Mar Coma argumenta que, actualment, “les empreses necessiten mostrar el millor de si mateixes”. Això passa, segons ella, “per un clar protagonisme de les funcions de comunicació”.

En favor dels periodistes també estan les últimes tendències en el món de la comunicació corporativa i el màrqueting, que passen pel que es coneix com a màrqueting de continguts,que genera contingut d’interès per als usuaris i els atrau cap a la marca en comptes d’atabalar-lo amb missatges persuasius. “Això requereix la construcció de relats informatius, rellevants i de qualitat. El que els periodistes fem millor”, opina Coma. Josep Salvat, periodista i consultor en comunicació, també es mostra esperançador. En el curs que imparteix en el Col·legi de Periodistes de Catalunya (“ De periodista a consultor en comunicació”), explica que “les organitzacions no saben comunicar-se amb l’entorn i és aquí on els periodistes poden trobar un nínxol de feina ampli”.

Especialització i innovació

Però hi ha feina per a tots? “Primer de tot, hem de saber quin sector és el nostre i especialitzar-nos”, aconsella Salvat, qui argumenta que només així pot haver feina per a la majoria d’aquells que s’ho plantegen. I així ho va entendre Casanovas que, una vegada va finalitzar el màster en comunicació corporativa, va especialitzar-se en comunicació digital. Ara, amb vint-i-set anys, presumeix d’haver sigut directora de comunicació d’un equip de futbol de Segona Divisió i executiva de comptes en una agència de comunicació. També hi ha més espai per experimentar i innovar en aquest àmbit que en el dels mitjans.

Molts professionals inicien l’activitat de consultors o tècnics de comunicació empresarial com a freelance, de manera autònoma. Segons explica Josep Salvat, per començar “cal trobar el sector en el qual ens sentirem més còmodes treballant i rastrejar les necessitats que hi ha” i definir allò que podem aportar. David Felipe creu encertat aquest consell. “Vaig veure un nínxol de mercat important a nivell internacional: el vídeo màrqueting. Després d’una exhaustiva anàlisi em vaig tirar a la piscina”, explica el fundador i director de Sense Permís, una agència especialitzada en comunicació en línia i màrqueting.

“Tots podem aportar alguna cosa”, reconeix Salvat. “ Podem aportar proximitat i confiança, i tot a un preu inferior al d’una agència”, afegeix aquest consultor. Per fer-ho, cal posar el que aquest professor de la UAB i d’ESIC–escola de negocis, màrqueting i direcció empresarial–anomena “mentalitat de comercial”. Salvat recomana “parar de buscar hores i hores la feina a LinkedIn” i sortir al carrer a buscar clients. El seu missatge és clar: “Aixeca el cul de la cadira i omple l’agenda de coses. A mi els clients em van trobar treballant”. Salvat també recomana presentar-se a aquelles empreses que poden necessitar l’ajuda d’un professional, fer cinc cèntims del que podem millorar en comunicació i quins beneficis els aportarà.